MÒNICA GARCÍA MASSAGUÉ: "LITERATURA I CINEMA ES MOUEN EN DOS NIVELLS DIFERENTS: CONCEPTES, PROCEDIMENTS, ETC., I CAL ACOSTAR AQUESTES REALITATS".

12/11/2020

Aquest mes entrevistem Mònica García Massagué, directora general de la Fundació Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que organitza el Festival de Sitges. 

Amb ella parlem del festival i del Taboo'ks, el seu programa per promoure les adaptacions literàries a l'audiovisual i en el qual aquesta edició ha participat el nostre Laboratori d'adaptacions audiovisuals de Barcelona, LAAB. Un projecte impulsat per l’ICUB a través de la Barcelona Film Commission.

Aquest any has estat escollida directora general de la Fundació Sitges, abans ho eres en funcions i també havies sigut sotsdirectora. Com va començar la teva relació amb el Festival de Sitges?

La meva relació professional es remunta a l’any 2004, quan vaig acceptar el càrrec de directora de comunicació del festival (un somni fet realitat!). Hi vaig estar només aquella edició perquè després vaig acceptar encarregar-me dels festivals internacionals a una oficina de promoció del cinema produït a Catalunya. Onze anys després em van proposar ser la sotsdirectora de la Fundació i quatre edicions més tard, vaig acceptar l’encàrrec de la direcció.

Anteriorment, havia estat espectadora fidel, a més de cobrir com a periodista el certamen. Treballava en televisió local i dirigia diversos espais de cinema, així que fa dècades de fet que Sitges forma part de la meva vida personal i professional.

 

Sitges és un dels festivals més importants del món del cinema fantàstic. Què és el que creus que atreu tant al públic com als participants d’un festival com aquest?

Sitges és el primer festival internacional de cinema fantàstic del món. Aquest estatus li ha permès capitalitzar un patrimoni immaterial que el distingeix de qualsevol altre certamen. A les seves sales s’han descobert i han crescut talents com Guillermo del Toro, Sam Raimi, J. A. Bayona, Jaume Balagueró, Álex de la Iglesia, Paco Plaza... són tants els noms, que els fans i participants són conscients d’aquest bagatge. Crec que cada espectador sap que s’integra en una edició històrica i cadascuna d’elles esdevé alhora una peça de col·leccionista per a la memòria dels cinèfils del fantàstic. És curiós sentir l’orgull en citar “jo he estat present en l’edició de la Susan Sarandon” o “i jo vaig veure en Quentin Tarantino”, etc. Sitges és font d’una experiència cinematogràfica única sense dubte.

 

El festival ha apostat pel fantàstic des del principi, diries que el festival ha donat “caché” a un gènere que moltes vegades s’ha considerat menor?

Sitges ha fet servir des dels primers anys el concepte fantàstic com un paraigua per acollir diversos subgèneres com el terror, la ciència-ficció, la comèdia negra, etc. Pràcticament totes les direccions artístiques han tingut clar el posicionament del festival com una fortalesa de cara al públic i que, alhora, permetia posar el focus en un tipus de cinema singular. És cert que el cinema de gènere ha estat valorat amb més o menys força al llarg del temps, però la realitat és que ara impera com un llenguatge en mans de grans realitzadors. Bona prova és veure les programacions dels anomenats festivals generalistes, com Cannes, Venècia o Toronto, que inclouen en les seccions principals propostes fantàstiques sense cap mena de reticència.

 

Una de les coses que atreu més al públic, de fet, és l’experiència d’anar a Sitges i imbuir-se de cinema fantàstic, ja que tota la ciutat participa activament en el festival. Com heu viscut la situació de pandèmia? Suposem que en molts aspectes ha afectat al festival, però igualment vau apostar per la presencialitat.

Des dels primers dissenys de l’edició d’aquest any ja ens vam plantejar que la direcció cap a la qual aniríem seria la d’un model híbrid. El nivell de renúncia que imposaven les restriccions sanitàries l’hem tingut ben present i, en conseqüència, van posar en pràctica estratègies com augmentar les repeticions de les pel·lícules estrella (per tal d’ampliar l’aforament total); reduir el nombre total de films; allargar el certamen fins al diumenge, etc.

El resultat ha estat molt positiu perquè pràcticament hem assolit tots els objectius proposats. Només l’augment de restriccions en la fase final del certamen (a tres dies del final) va limitar la bona marxa de la taquilla, però tot i això vam poder reaccionar amb celeritat i l’impacte en l’audiència va ser pràcticament nul.

 

Han augmentat molt els visionats de pel·lícules i sèries a través de les plataformes online. Creus que el consum de cultura a través de plataformes VOD canviarà el futur del cinema?

Aquesta afirmació és una vella discussió que va aparèixer amb el creixement de l’oferta de plataformes al nostre país. Crec que assistim a una fita històrica imposada per una pandèmia, que ens ha conduït a unes circumstàncies excepcionals les quals han limitat i perfilat un model de consum, amb l’augment necessari del VOD.

Així doncs, el futur del cinema a curt termini ja ha estat afectat. Les sales no poden operar o bé han vist reduït dràsticament el seu aforament, de manera que el seu model de supervivència econòmica està amenaçat. El creixement del consum de producció serialitzada en VOD també està privilegiant un tipus de producció audiovisual per damunt d’una altra (llargmetratges, per exemple), etc.  Tanmateix, crec que són efectes col·laterals de la situació que vivim i que, a mig-llarg termini, tornarem a recuperar el valor de l’experiència cinematogràfica i el mercat acabarà regulant-se per adaptar-se a demandes molt més àmplies.

 

El festival no és només exhibició, també hi ha moltes activitats paral·leles com les jornades professionals del Sitges Film Hub. Què poden trobar en aquestes jornades els professionals del cinema?

Des del 2015 hem posat en marxa una oferta professional cada cop més àmplia. A banda de la programació en sales, Sitges constitueix un punt de trobada excepcional i la idea era aprofitar aquest potencial amb el disseny d’activitats d’indústria pròpies o bé oferir el certamen com un marc de referència per a tot el sector audiovisual. En aquest sentit, creiem en un ventall d’activitats que recorren la cadena de valor del producte cinematogràfic i poden ser d’interès dels diferents agents: productors, exhibidors, realitzadors, etc. Ens hem apropat a més a la realitat d’altres indústries culturals afins, com la literatura, mantenint el fantàstic com a valor diferencial en tot moment.

 

El vostre programa Taboo’ks ha celebrat aquest any la seva quarta edició dins d’aquestes jornades. Com i per què va néixer Taboo’ks?

Taboo’ks neix precisament d’aquesta idea d’ampliar el capital del fantàstic a altres sectors culturals i vam seguir els models vigents a grans certàmens com Cannes, Berlín o Venècia. En aquests festivals ja disposen d’espais que analitzen els vincles entre la literatura i el cinema des de la perspectiva de l’adaptació i vam veure un espai, com és lògic, per conduir-ho a la nostra especialitat: el fantàstic. S’hi sumava a més que Catalunya aglutina bona part de la indústria editorial, així que Sitges podia capitalitzar el projecte amb més sentit encara.

 

Per aquelles persones que no coneixen el programa, en què consisteix? I per curiositat, què significa el nom?

El nom és una contracció de  dues paraules: Taboo + Books. La idea era compaginar aquest costat més fantàstic, fosc o controvertit del gènere amb la producció literària en aquest programa. Taboo’ks doncs és una jornada dedicada a l’adaptació cinematogràfica principalment, però també a qualsevol aspecte al voltant dels vincles entre cinema i literatura. Des de la primera edició hem comptat amb un concurs pitch d’obres candidates per ser presentades davant del sector audiovisual, però també amb masterclass, taules rodones, etc., que han permès analitzar aspectes concomitants dels dos sectors.

 

Heu pogut veure al llarg de les edicions com els projectes seleccionats s’exhibien al Festival?

Sí que hem pogut veure aquells que formaven part de masterclass, donat que ja tenien un peu en la producció. Respecte a la resta encara és aviat, el camí del llibre a la pantalla acostuma a ser llarg i, el context actual de producció, no és el millor la veritat. A banda creiem que la principal fita és que hi hagi un acostament entre les dues indústries al nostre país, aprofitant aquest tipus de cites i s’exposin les dificultats dels dos sectors per tal d’establir sistemes de treball més fluïts.

 

Quants projectes s’han presentat aquest any?

En aquesta edició s’han seleccionat quatre obres i, causalment, totes escrites per dones. No ha estat res marcat d’inici sinó que la collita és bona mostra de la presència d’autores femenines dins del gènere.

 

Aquest any heu col·laborat amb el nostre programa LAAB (Laboratori d’Adaptacions a l’Audiovisual de Barcelona). Vas participar en la taula rodona Avaluant el potencial de les adaptacions com a moderadora. Com va néixer aquesta col·laboració i quines conclusions vas poder treure del que es va dir a la taula rodona?

Fa anys que segueixo totes les iniciatives al voltant de la literatura i el cinema. Una d’elles era el MIDA, crec que un dels antecessors del LAAB i quan va aparèixer li vaig proposar al seu impulsor, Sebastià Mery, que participés de l’edició d’aquell any de Taboo’ks. Són propostes germanes i és lògic que cerquem vies de col·laboració per enfortir els diferents programes.

Respecte a la taula rodona i les seves conclusions continuo pensant que literatura i cinema es mouen en dos nivells diferents: conceptes, procediments, etc., i cal acostar aquestes realitats. De fet, és un dels projectes que tenim pendent: la formació dels editors i agents en una perspectiva més audiovisual per tal que ells siguin uns prescriptors fidedignes de les necessitats del mercat.

 

Ara que hi ha moltes plataformes que generen els seus propis continguts, creus que es mira més del que es feia abans al llibre com a possible font d’idees per adaptar a l’audiovisual tant a sèries com a pel·lícules?

L’obra literària com a punt de partida té molts avantatges: és una idea testada; generalment ja compta amb un públic captiu; la trama està totalment madura, etc. Sense dubte el potencial de la producció literària és quelcom atractiu per a la realització audiovisual i la seva capacitat d’innovació i creativitat va donant exemples que són autèntics èxits després. En aquesta línia es troben, per exemple, Let me in de John Alvijde o el film inaugural d’aquest Sitges 2020, Malnazidos, basat en la novel·la Noche de difuntos del 38, entre d’altres moltíssims títols.

 

A part de la teva tasca al festival de Sitges també ets tutora del Màster de Cinema Fantàstic i Ficció Contemporània que realitza el festival de Sitges amb la UOC. Com va néixer aquesta col·laboració? I creieu que és important col·laborar també amb el sector educatiu a nivell audiovisual pel vostre festival?

La idea de fer un màster sobre cinema fantàstic és quelcom que vaig concebre molt abans d’entrar a la Fundació com a sotsdirectora. Crec fermament en el camí de la formació com a eina de film literacy i, en aquesta línia, el màster és la consolidació d’un projecte per fomentar la passió pel fantàstic. La complicitat de Jordi Sánchez-Navarro, programador del festival i cap d’estudis de ciències de la comunicació de la UOC, va permetre desenvolupar un programa completíssim, que contempla precisament les arrels del cinema fantàstic a la literatura. Per al festival el màster és una via perfecta per capitalitzar el coneixement i el capital documental, que el certamen crea amb cada edició.

 

Ja heu posat en marxa l’edició pel pròxim any o encara esteu tancant aquesta edició passada?

Les dues coses: el tancament d’una edició del festival sempre es solapa amb el disseny de la següent. L’organització d’un festival tan complex i gran com Sitges és una feina de 365 dies l’any. Penseu que el certamen es manté viu a través d’activitats arreu del món, sent el principal ambaixador del cinema fantàstic i sondejant alhora les noves tendències de mercat per tal d’aconseguir la millor programació cada mes d’octubre.

Últimes notícies

ACAPPS: “El fet de no sentir no ha de ser un impediment, i més ara que hi ha tants recursos tecnològics”.

Aquest mes entrevistem a Raquel Díez Ventura, coordinadora de l'àrea d'aliances, participació i voluntariat d'ACAPPS (Associació Catalana de Famílies i Persones amb Sordesa), que ha liderat el projecte Apunts en Blanc des de l'entitat i Andrea Amouzouvi, Llicenciada en Psicologia a la UNED i màster d'Ocupació i Mercat de Treball a la UOC, i l'Eduard Folch, Graduat en Finances i comptabilitat a la URV. Ambdós protagonistes del documental Apunts en Blanc.

Arrenca el rodatge de WOLFGANG (EXTRAORDINARI) a Barcelona

Protagonitzada per Miki Esparbé i Jordi Catalán

Jornades de debat sobre la sostenibilitat en el sector audiovisual

Presentació del Certificat Espanyol de Sostenibilitat Audiovisual (CESA)

MARÍA RIPOLL RODA A BARCELONA ‘TAMBIÉN ESTO PASARÁ’ 

Adaptació de la novel·la de Milena Busquets