Com vas començar al món de l'audiovisual?

Vaig estudiar Comunicació Audiovisual a la UPF, entre 2003 i 2007. Després de diverses feines (mal o gens pagades) vaig començar a treballar com a periodista a Betevé. Primer darrere la càmera, però a poc a poc em van començar a posar davant i em demanaven de locutar peces per a informatius i reportatges. En aquella època, per a Betevé (BTV) eren molt importants la fonètica, la dicció i la locució, de manera que vam fer diversos cursos. Vaig veure que m’agradava i tenia certa habilitat.

Per què vas escollir dedicar-te en concret a la locució?

Va ser casual, se’m donava bé i vaig anar explorant. No hi havia gaires centres de formació, francament. Un dia, però, una amiga em va parlar d’un Postgrau que feien a l’IDEC i vaig decidir apuntar-m’hi. Allà vaig establir les bases, però no sabia que m’hi acabaria dedicant. Després va venir la feina grossa; entrar en el mundillo.

Locutors catalans és el primer banc de veus online en llengua catalana. Com i per què va néixer aquest projecte?

Quan portava ben bé 3 o 4 anys dedicant-me (parcialment) a la locució, vaig adonar-me que no hi havia pràcticament cap agència de locutors en català. A la resta de països n’hi havia centenars, en molts idiomes, i moltíssimes funcionaven online. De fet, va ser la manera que jo vaig començar a treballar, des de casa, fent cerca intensiva de plataformes i agències que treballessin a distància. I aquí, a Catalunya, no n’hi havia cap.

Quins serveis oferiu al món de l'audiovisual, especialment el del cinema i la televisió?

Locutors Catalans funciona com a agència, treballem de forma presencial i online amb locutors i actors de doblatge en català i altres llengües. Tots els locutors amb qui col·laborem passen un filtre, no acceptem candidatures amateurs. Oferim serveis de locució (i puntualment de doblatge) al sector audiovisual, turístic i cultural. És a dir, gravem des de publicitat fins a locucions per a vídeos d’empresa, audioguies, e-learnings, veus en off per a documentals, reportatges, curtmetratges, i també megafonies o centraletes telefòniques, entre d’altres.

A més, també oferim serveis de traducció i correcció de textos, perquè és una feina molt important i absolutament lligada a la de locució. D’aquesta manera centralitzem tot el procés.

La vostra feina és bàsicament online. Quina diferència hi ha entre un locutor i un locutor online?

La diferència principal és que el professional que treballa online ha de dominar la part tècnica i l’edició d’àudio. A més, ha de disposar d’un estudi amb equipament de qualitat (micròfon, previ, taula de mescles o interfície d’àudio, habitació insonoritzada…). Sovint, i ara encara més donada la situació que estem vivint, els estudis o agències volen poder dirigir els locutors. De manera que connectem en remot amb l’agència i/o el client final perquè puguin seguir la gravació. Així que un locutor online, que normalment està sol, ha de poder fer-ho tot: controlar la part tècnica, l’acting, tot allò relacionat amb veu, editar les gravacions i parlar anglès, perquè es treballa molt amb l’estranger.

Quines qualitats ha de tenir una veu o una persona que es vulgui dedicar a la locució?

Tenir una veu bonica no ho és tot, però sí que és un molt bon punt de partida. Amb Locutors Catalans passo càstings cada dia i les veus més escollides són les que sonen més agradables a l’oïda, per descomptat. Però hi ha veus diferents, especials o atípiques, que també es demanen.

Per a mi, després de 10 anys de trajectòria, el més important és formar-se, sens dubte. Molta gent pensa que locutar és una cosa que està a l’abast de tothom, perquè tots parlem. Però no és així. Hi ha moltíssimes tècniques que s’han d’aprendre: col·locar la veu, respirar, tenir versatilitat amb els registres, no fer cantarella, saber com has d’estar davant d’un micròfon, entendre què vol el client i saber fer-ho… Per no parlar de la gestió empresarial, perquè no deixes de ser un autònom-tot-terreny i també has de portar la comptabilitat, màrqueting, etc.

I quines en concret per fer doblatge o posar veu a un documental, per exemple?

Si parlem de doblatge hem de començar una altra entrevista, perquè és un món a part. La tècnica és complicadíssima i necessites molts anys de formació, com a actor, i de pràctica a sala.

El documental té una dificultat diferent, solen ser textos molt llargs i els has de gravar en una mateixa sessió. Però, com passa amb el cos, la veu es cansa i, si no tens una bona tècnica i l’aparell fonador tonificat, et pots fer mal. A més, la veu canvia a mesura que passen les hores i es nota moltíssim. A vegades, quan et demanen una modificació és molt complicat aconseguir que la qualitat de la veu sigui idèntica a l’original, hagi passat una hora o dos dies. I aquesta, per a mi, és una de les facetes que demostra si un locutor és un bon professional o no.

Com s'ha de preparar algú que hagi de locutar per exemple una veu en off o fer un doblatge abans de fer-ho?

En el cas de la locució, que és el que més domino (de doblatge n’he fet menys i no puc parlar com algú que s’hi dediqui normalment), en primer lloc has de tenir una bona tècnica i un bon condicionament, com un esportista, i això no s’aconsegueix amb dos dies; es va treballant i no es deixa mai de fer. Quan t’arriba un encàrrec, has de llegir el text i veure les imatges o escoltar la música, si n’hi ha. En segon lloc, has de saber què i com vol, el client o l’agència, que abordis la locució. Solem parlar d’estats d’ànim, intencions, textures de la veu… això és molt important quan fas publicitat, que és el més difícil per a mi, al costat del doblatge. Després has de preparar el text, prendre notes, pautar-lo, anotar pronunciacions de paraules difícils o que desconeixes... I un cop has fet tot això, ja pots gravar.

Jo normalment mai no gravo a primera hora, perquè tinc la veu i el cos adormits. Faig esport, estiraments o ioga, i després ja m’hi puc posar. Així que això també és important, tenir el cos i la veu “alineats” que dic jo.

També has treballat amb el món de la publicitat, que roda molt a la nostra ciutat. Hi ha molta diferència a l'hora de fer una feina per publicitat que per ficció?

La publicitat és la joia de la corona. Per a mi és el més difícil, perquè has de dir tant en tan poques paraules... Sembla senzill, però aquesta és la màgia, que un bon espot amb una bona locució és dificilíssim de fer bé. “¿Te gusta conducir?” no ho pot dir tothom, no com Luís Posada.

És clar que hi ha anuncis més senzills, menys treballats, i la veu va en concordança. Però les marques potents, que fan espots brillants, tenen a gent brillant posant-hi la veu. És un territori complicat d’entrar.

Quin projecte t'ha semblat més engrescador a l'hora de treballar?

Ja fa un parell d’anys que col·laboro amb Innovamat, un projecte pedagògic entorn de les matemàtiques, en format multi plataforma, que és una passada. Són un equip molt jove, que van començar fa uns 3 anys i han crescut moltíssim. Estan a més de 300 escoles a Catalunya i ofereixen materials per treballar a casa (cosa que han reforçat aquestes setmanes). Tenen un contingut molt ben treballat i a mi m’ha enriquit molt perquè l’estic veient créixer des de gairebé l’inici, intentant aportar el millor a les veus de tots els personatges del projecte i de Bmath.

Quan va començar el confinament, vaig posar en marxa la gravació d’una sèrie d’audiocontes que hem anomenat #ContesAntivirals. Estan pensats per a nens, però els pot escoltar tothom; pretenen ajudar a fer més lleugera aquesta etapa que ens ha tocat viure. Els podeu escoltar a SoundCloud.

Quines creus que poden ser les dificultats a les quals es pot enfrontar un locutor o una locutora en la seva feina?

Fer-se un lloc en el món de la locució és complicat. Però cada vegada tendim més a l’online, com en altres professions, i crec que aquest canvi d’escenari ho fa més democràtic. Entenc també que a algú que ve del món analògic i està acostumat a anar a gravar a estudis, li costi fer el pas i treballar des de casa, portar la part tècnica, tenir presència a internet (web, xarxes socials, agències online…). En qualsevol cas, la professió ha fet un canvi important en la darrera dècada i algú que s’hi vulgui dedicar ha de poder moure’s per aquest nou escenari amb desimboltura.

El fet de poder treballar online és un avantatge en aquests temps que estem vivint per causa del covid-19? Com seguiu treballant en aquesta situació?

Absolutament, és un avantatge important. Nosaltres treballem el 75% dels projectes online, de forma no presencial, de manera que no ens ha afectat massa a la dinàmica. Però sí que és cert que s’està començant a demanar més la direcció de gravacions amb el client connectat, perquè els estudis han hagut de tancar i fins ara, quan es feien sessions amb el client present, gairebé sempre s’anava a estudi.

No sé si serà un fet puntual o aquest nou panorama, a què ens hem vist forçats, farà que canviï la direcció de la nostra professió. Jo he tingut sempre clar que el futur de la locució era online, però la publicitat seguia essent territori d’estudis. És una incògnita què passarà a partir d’ara.

Cada cop es consumeix més contingut d'àudio en digital, per què creus que és? Què creus que aporta a l'oient?

Potser estem cansats de pantalles. Intoxicats. Però les portem a sobre, i això ens permet escoltar el que vulguem, on i quan vulguem. Només so. Jo crec que aquesta és la clau.

Fa uns anys deien que la ràdio, que és el precedent directe d'aquests continguts, estava condemnada a morir…. Però ha sobreviscut i segueix més activa que mai, gràcies a internet. Perquè té una cosa màgica (tant fer-la, com escoltar-la), perquè t’acompanya mentre treballes o passeges o et desplaces, no et segresta. És un bàlsam per a la ment i per la mirada.