PACO REBOLLO: "Versión Original, una publicació feta a Càceres, desitjava mostrar una “Ciutat de Cinema”, una urbs (Barcelona) que admirem com altres capitals de llarga representació cinematogràfica".

29/09/2021

Aquest mes entrevistem a Paco Rebollo, president de la Fundació ReBross que publica des de fa 28 anys la revista especialitzada en cinema Versión Original. La publicació dedica el mes de setembre a la nostra ciutat i al cinema que ha passat per Barcelona.

La podeu llegir aquí. L’entrevistem amb motiu d’aquest número, però també perquè ens expliqui com a través de la fundació, la revista i el festival de cinema que organitzen donen suport a projectes solidaris.

En la teva carrera sempre has estat relacionat amb el cinema, tant en la revista Versión Original, com de director del Festival de Cinema Espanyol de Càceres o de la Filmoteca d'Extremadura. D'on neix la teva passió pel cinema?

Va ser el meu pare qui va transmetre la passió pel setè art als seus fills i, per tant, va ser qui va aplanar els primers trams d'un recorregut que acabaria, o més aviat continuaria, amb la creació de Versión Original i del Festival de Cine Español de Cáceres. Estar al capdavant d'aquests dos projectes em va ajudar a ser proposat per a dirigir la Filmoteca d'Extremadura.

 

A més, sempre has combinat el cinema amb la solidaritat des de l'activisme. És per això que neix la Fundació ReBross de la qual ets president? Per a combinar totes dues passions?

En 1993 es va crear l'Associació ReBross com a editorial i organitzadora d'esdeveniments culturals. Amb els anys ens vam adonar que la nostra labor desinteressada comptava amb l'interès de la ciutadania, i que la venda de les publicacions i l'entrada per a assistir a les nostres activitats podria ajudar a terceres persones. Per això, l'Associació es va convertir en Fundació en 2008 amb un doble objectiu: la promoció del cinema i l'ajuda humanitària. Actualment en la Fundació ReBross treballen més de quaranta persones, labor desinteressada que ens ha permès realitzar donacions a diferents projectes solidaris.

 

Com i per què neix la revista Versión Original?

El cinema i la literatura han estat presents en la meva vida des de jove. En la Universitat ja participava en l'edició de la revista del Consell d'Alumnes de la Facultat, posteriorment, treballant en la docència li vaig proposar a un amic, que era dissenyador gràfic, i al meu germà, que era agent comercial, que m'ajudessin a posar en peus una bogeria editorial com és la publicació d'una revista de cinema mensual. I fins avui. Al desembre es compliran 28 anys de l'edició del número 1 d'una revista molt singular. Versión Original no és una publicació de crítica cinematogràfica a l'ús, sinó que en ella només es recomanen pel·lícules amb la intenció que els seus textos suscitin en el lector el desig de veure la cinta recomanada, generant i promovent d'aquesta manera la passió pel setè art que comparteixen tots els que col·laboren en ella; labor que es desenvolupa amb la màxima cura i rigor possible en la redacció del seu contingut, perquè un dels seus fins primordials és el de contribuir al necessari foment de la lectura i de l'escriptura.

 

La revista és sempre monogràfica. Com seleccioneu els temes?

Versión Original és l'única revista de cinema temàtica. Al llarg de gairebé tres dècades ha abordat els gèneres canònics i de pas ha proposat algun nou. També ha procurat mantenir-se prop del present i de temes que exigeixen compromís o atenció. En aquest sentit, el balanç d'assumptes tractats és molt positiu: la por, el western, l'absència, la bogeria, el circ, l'odi, les drogues, la neu, l'homosexualitat, la família, el periodisme, la infància, Nova York, la passió, la malaltia, el fum, el racisme…. Així fins a 306 temes en els quals hem centrat la nostra atenció i als quals hem centrat les nostres passions intentant transmetre la bellesa del setè art.

Els temes són suggeriments de tots els socis de la Fundació, la selecció de la qual està vinculada a compromisos i a l'actualitat. En la Base de dades de Versión Original hi ha més de 300 temes esperant ser tractats, i tant de bo puguem continuar mantenint aquest projecte cultural i solidari, perquè estem convençuts que el cinema, des de la seva creació fins als nostres dies, inunda i contamina els més recòndits racons de la vida de l'ésser humà.

 

Dediqueu l'últim número de la vostra revista a Barcelona, per què heu triat a la nostra ciutat com a protagonista?

En 2020 publiquem un número especial dedicat a Madrid que va tenir molta repercussió i va generar suficient interès com per a treballar cada any en un estudi similar. Com resa en l'editorial dedicat a Barcelona, escrit per Marta Armengou, directora del programa de cinema La Cartellera de betevé, “Barcelona respira cinema pels quatre costats i cadascun dels fotogrames de les pel·lícules en les quals apareix la ciutat com a escenari porta impregnat una gran part del seu art i de la seva història, com pot apreciar-se en les pel·lícules analitzades minuciosament en aquest monogràfic. Perquè Barcelona continua més viva que mai i encara queden moltes Barcelones per filmar”.

 

Què ens mostra la revista sobre la Barcelona de cinema? Té moltes cares?

Versión Original, una publicació feta a Càceres, desitjava mostrar una “Ciutat de Cinema”, una urbs que admirem com altres capitals de llarga representació cinematogràfica. Barcelona ha estat filmada en innombrables ocasions sent un personatge més de les pel·lícules recomanades i esmentades en el número 306 de la revista.

 

Com heu decidit els continguts de la publicació? Quina és la idea que volíeu transmetre?

Els continguts els decideixen els col·laboradors, sempre tenint com a referència el tema monogràfic a tractar. Com he comentat, l'objectiu és recomanar pel·lícules, però en aquesta ocasió era necessari afegir una documentació suplementària sobre la ciutat comtal perquè fos un número molt especial. De fet, en l'exemplar es fa referència a 56 produccions rodades a Barcelona des de 1948 fins a 2019.

1.           Vida en sombras (Llorenç Llobet-Gràcia, 1948)

2.           La calle sin sol (Rafael Gil, 1948)

3.           Apartado de Correos 1001 (Julio Salvador, 1950)

4.           Brigada criminal (Ignacio F. Iquino, 1950)

5.           El fugitivo de Amberes (Miguel Iglesias, 1954)

6.           El cerco (Miguel Iglesias, 1955)

7.           Nunca es demasiado tarde (Julio Coll, 1956)

8.           Distrito quinto (Julio Coll, 1957)

9.           Un vaso de whisky (Julio Coll, 1958).

10.         Los atracadores (Francisco Rovira-Beleta, 1961)

11.         Los cuervos (Julio Coll, 1962)

12.         Vida de familia (José Luis Font, 1963)

13.         Los Tarantos (Francisco Rovira Beleta, 1963)

14.         El precio de un asesino (Miguel Lluch, 1963)

15.         A tiro limpio (Francisco Pérez-Dolz, 1963)

16.         Young Sánchez (Mario Camus, 1964)

17.         Fata Morgana (Vicente Aranda, 1965)

18.         La piel quemada (Josep Maria Forn, 1967)

19.         Tuset Street (Luis Marquina, 1968)

20.         Paraules d’amor (Antoni Ribas, 1968)

21.         El castillo de Fu-manchú (Jesús Franco, 1969)

22.         Vampir, Cuadecuc (Pere Portabella, 1970)

23.         Larga noche de julio (Luís Josep Comerón, 1974)

24.         El reportero (Michelangelo Antonioni, 1975)

25.         El viaje de los malditos (Stuart Rosenberg, 1976)

26.         Perros callejeros (José Antonio de la Loma, 1977)

27.         Perros callejeros II: Busca y captura (José Antonio de la Loma, 1979)

28.         La verdad del caso Savolta (Antonio Drove, 1979)

29.         Los últimos golpes de “El torete” (José Antonio de la Loma, 1980). 

30.         Bilbao (Bigas Luna, 1982)

31.         Yo, el Vaquilla (José Antonio de la Loma, 1985)

32.         Las horas y los tiempos (Christopher Munch,1991)

33.         Monturiol, el señor del mar (Francesc Bellmunt, 1993)

34.         Tierra y libertad (Ken Loach, 1995)

35.         Libertarias (Vicente Aranda, 1996)

36.         Tardes de Gaudí (Susan Seidelman, 2001)

37.         En construcción (José Luis Guerín, 2001)

38.         Una casa de locos (Cédric Klapisch, 2002)

39.         El embrujo de Shanghai (Fernando Trueba, 2002)

40.         El maquinista (Brad Anderson, 2004)

41.         El perfume, historia de un asesino (Tom Tykwer, 2006)

42.         Salvador (Manuel Huerga, 2006)

43.         El triunfo (Mireia Ros, 2006)

44.         [•REC] (Jaume Balagueró i Paco Plaza, 2007)

45.         Manuale d'Amore 2 (Giovanni Veronesi, 2007)

46.         Vicky Cristina Barcelona (Woody Allen, 2008)

47.         El cónsul de Sodoma (Sigfrid Monleón, 2009)

48.         Todo sobre mi madre (Pedro Almodóvar, 1999)

49.         Biutiful (Alejandro González Iñárritu, 2010)

50.         Any de gràcia (Ventura Pons, 2011)

51.         Los últimos días (Álex Pastor i David Pastor, 2013)

52.         Barcelona, nit d’estiu (Dani de la Orden, 2013)

53.         Barcelona, nit d’hivern (Dani de la Orden, 2015)

54.         Universal i faraona (Ventura Pons, 2018)

55.         Mies on Scene. Barcelona en dos actes (Pepe Martín i Xavi Campreciós, 2018)

56.         Vernon Subutex (Cathy Verney, 2019)

 

Per a encarar un número dedicat a la ciutat compteu amb periodistes que coneixen bé la ciutat com Joan-Lluís Ramisa, responsable de la programació de cinema de betevé, al qual vam entrevistar fa un temps. Com neixen aquestes col·laboracions?

Quan iniciem l'estudi sobre “Barcelona al Cinema” contactem amb Montserrat Guiu, coordinadora de la Film Office de la Barcelona Film Commission, a la qual estem molt agraïts per la seva amabilitat i complicitat amb el projecte, que ens va posar en contacte amb Isabel Moreno, responsable de Comunicació de betevé, que amb una professionalitat admirable, va coordinar la col·laboració del canal local a través d'un suplement redactat per Joan-Lluís Ramisa que inclogués totes les cares de Barcelona i un mapa de les pel·lícules rodades a la ciutat. La veritat és que estem molt agraïts, ja que hem aconseguit entre tots publicar un exemplar que esperem que sigui del grat dels lectors.

 

Com ajuda una revista de cinema a fer un món millor i més solidari?

No ens estendrem en l'evident i important influència de la cultura en la societat. En relació amb la contribució de la revista de cinema Versión Original, haig de tornar a esmentar el tret principal, el seu caràcter altruista i humanitari: totes les persones que treballen en ella ho fan de manera desinteressada i solidària; i els beneficis que s'obtenen per vendes es destinen en l'actualitat a la lluita contra la pobresa a Espanya encarnant un model de participació cultural sense referents.

 

Com podem aconseguir aquest exemplar sobre Barcelona?

A través de la Fundació ReBross evidentment, visitant la nostra web (www.fundacionrebross.org) es pot adquirir “Barcelona al Cinema”. També en llibreries especialitzades en llibres i revistes cinematogràfiques de tota Espanya.

 

 

 

També ets el director del Festival de Cine Español de Cáceres que enguany va celebrar la seva 28 edició. Com neix el festival i com relacioneu el cinema amb els vostres projectes humanitaris a través d'aquest?

Neix en 1994 amb l'objectiu de promocionar i divulgar el cinema espanyol a Extremadura, sent en l'actualitat un projecte sens dubte consolidat, no sols per la projecció nacional que gaudeix i pel seu reconeixement social en la nostra comunitat, també per la consideració de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya distingint l'esdeveniment per ser l’“únic Festival de Cinema a Espanya” que vincula el cinema espanyol amb la solidaritat. El lema del Festival de Cine Español de Cáceres - Ver cine español ayuda - té els seus pilars en quatre aspectes que considerem imprescindibles: el cultural; l'humanitari; l'igualitari, per mitjà de la visibilització de la igualtat de gènere a través de les pel·lícules seleccionades, la integració de dones en tots els departaments tècnics i artístics de l'esdeveniment i la contractació de personal femení, esperit aquest que coexisteix amb el respecte a l'orientació sexual i a la identitat de gènere com a part fonamental de la llibertat i de la dignitat de les persones -només promovent quotidianament la pluralitat serà possible construir una societat més justa i equitativa, respectuosa amb la diversitat de tots els éssers humans-; i el mediambiental, generant una responsabilitat per a disminuir l'impacte de l'esdeveniment, aconseguir que sigui un Festival el més ajustat possible a paràmetres de sostenibilitat i utilitzar-lo com una plataforma divulgativa per a involucrar a la societat civil en la cura de la naturalesa; comportament que també inclou el respecte als animals, amb els qui compartim un planeta que tots tenim l'obligació de cuidar. En aquesta edició, la vint-i-setena, ens centrem en un programa de sensibilització que inclou exposicions, tallers i xerrades relacionades amb la cura del medi ambient i amb les conseqüències del canvi climàtic.

 

Com es presenta el certamen després de tota aquesta època confusa que estem vivint amb el virus?

La situació sanitària actual ha provocat que la ciutat de Càceres no hagi pogut celebrar cap esdeveniment cultural “normalitzat” i aviat es compliran dos anys molt durs per a les empreses, negocis i persones relacionades amb el sector cultural. Hem iniciat els preparatius de la següent edició amb l'obsessió d'aconseguir ajudar a treballadors sense ingressos per la pandèmia i finalment a famílies amb necessitats bàsiques amb els beneficis de l'esdeveniment.

 

Parla'ns una mica dels projectes humanitaris en els quals participeu a Kenya, el Perú i a la mateixa Extremadura. I en els quals reverteixen els vostres projectes cinematogràfics.

Amb els beneficis de la nostra labor editorial i de l'organització del Festival comencem a col·laborar amb l'ONG COMITÈ IPIRANGA (BRASIL) en un projecte sanitari per a la població indígena i amb l'ONG HIJOS DEL SOL INTI RAYNI (EL PERÚ) en un projecte educatiu-sanitari Infantil. Posteriorment participem en l'ESCOLA PÚBLICA DE PALLATANGA (L'Equador), amb EXCRAM (COLÒMBIA) en un altre projecte educatiu i amb la FUNDACIÓ EMALAIKAT (KENYA) en un projecte d'alimentació a la Infància. A Espanya hem treballat amb la FUNDACIÓ AYUDA EN ACCIÓN amb l'objectiu mantenir menjadors escolars en barris marginals del nostre país. Hem aconseguit donar 282.270,36 € per a aquests projectes humanitaris.

Últimes notícies

Repassem les nominacions als premis Goya

De films rodats a la nostra ciutat

Finalitza el rodatge a Barcelona de ’42 segundos’

Nou film de Dani de la Orden i Àlex Murrull

VINYET ESCOBAR: "Crec que el vestuari ha d'ajudar a explicar com són els personatges, en quin moment emocional es troben i quin paper tindran en l'esdeveniment de la història".

Aquest mes entrevistem a Vinyet Escobar, dissenyadora de vestuari i estilista que ha treballat a pel·lícules com Las leyes de la frontera (per la qual acaba de ser nominada als Goya a millor vestuari), Libertad, Els dies que vindran, Tierra Firme o sèries com Vida perfecta o Matar al padre. Amb ell parlem de la seva professió.