Com sorgeix la idea de crear aquesta televisió participativa i comunitària?

Fa molts anys, a Barcelona, diferents col·lectius de l’audiovisual participatiu volien impulsar aquesta idea d'un concepte de televisió comunitària. Molta gent ve de La Mosca que és una televisió autogestionada que porta ja vint anys. En el 2017, una de les entitats que és Quepo, ens convoca a diferents entitats del sector de l'audiovisual participatiu i ens proposa intentar aconseguir recursos per a tirar endavant una televisió comunitària de la ciutat. Així comencem una mica a idear com entendríem des dels col·lectius què hauria de ser i a buscar recursos, sobretot, perquè poguéssim desenvolupar el projecte de com havia de ser la tele. Reunim els recursos en el programa Cultura Viva d’ICUB. Al principi vam rebre el suport de l'ajuntament de Barcelona que ens van permetre fer prospeccions a la ciutat amb veïnes i entitats del territori per a veure si li veien sentit a una televisió comunitària i què necessitarien o què entendrien que hauria de ser. I a partir d'aquesta prospecció, vam estar dos anys treballant, sempre en col·laboració amb les entitats dels territoris, no solament nosaltres. Així vam fer un projecte de com volíem que fos La Veïnal.

A partir d'aquí, la idea era poder acompanyar en els barris a grups de veïns i entitats perquè anessin creant els seus propis continguts audiovisuals. Mentre anéssim tenint recursos i obrir diversos grups en els territoris. I mentre estàvem mirant això, va arribar la COVID i el confinament (riures). Llavors ho precipitem tot una mica i va sortir públicament La Veïnal d'una forma que no és la que teníem prevista, amb uns objectius diferents. Ens plantegem que, si hi havia un moment en el qual a través de l'audiovisual podíem dinamitzar la comunitat i posar a la gent en contacte, era en el confinament. Sortim amb un programa que era La Veïnal des de casa. I amb això, ens vam adonar que a part de la nostra idea d'acompanyar als territoris perquè creessin els seus propis continguts i que les veïnes fossin les que fessin els programes de televisió des dels territoris, hi havia ja un munt de producció audiovisual feta a la ciutat que no tenia visibilització.

Ara estem en aquesta barreja d'una plataforma que visibilitza els continguts que ja es fan a la ciutat fora de la lògica dels mitjans convencionals i alhora acompanyem a aquests territoris a fer les seves pròpies produccions.

Com funciona una televisió comunitària com la vostra?

No és fàcil (riures). Estem intentant posar en pràctica, perquè encara estem aprenent també, una forma de governança que es diu l’Holocracia. Un intermedi entre l’assemblearisme i un sistema que seria el jeràrquic. I a través d'aquest sistema tenim un grup motor, que són els col·lectius que hem impulsat el projecte i al qual ara s'estan sumant altres col·lectius de l'audiovisual participatiu. I a partir d'aquest grup motor hem creat diferents holons per temàtiques de treball. L’holón més gran és el de comunitat, que és des d'on fem tota la part comunitària i participativa amb els barris i amb les veïnes. Un altre és el d'estratègia, que va pensant l'estratègia del projecte i un altre que és de comunicació. La idea és que hi hagi un d'innovació, però encara no ho tenim configurat. I a partir d'aquí, representants de cada holón van a una reunió de coordinació que fem quinzenalment i una vegada al mes fem les plenàries, on va tothom. Aquí fem les parts més estratègiques del projecte transversal. Ens estem organitzant així. La fortalesa del projecte és que som col·lectius que fa molts anys que treballem l'audiovisual participatiu des de la dinamització comunitària. Ens anem repartint. Normalment, treballem dos col·lectius junts cada territori amb els bagatges i l'experiència que té cada col·lectiu.

La Veïnal està formada per diverses associacions, què aporta cadascuna?

Des que comencem el grup motor érem Teleduca, Càmeres i acció, Fora de quadre, Quepo i Telenoika, a part de La mosca i El parlante, que estaven al principi. Ara, fins a l'any passat estàvem Teleduca, Càmeres i acció, Fora de quadre, Quepo i Telenoika. I enguany, com el projecte està creixent i falten més mans, hem fet un procés perquè en el grup motor entressin nous col·lectius. S'han sumat Colectic, que fa molts anys que treballen el Raval i que és un dels nous territoris on estem formant un grup. Bit Lab, que té més la part d'innovació tecnològica i  Luciérnagas Art en Acció, que són un grup de dones que fan fotografia participativa i intervenció social. Miru que treballa amb joves migrants a través de l'audiovisual participatiu. I estan també mitjà entrant Las Pibas Recs que tenen un grup audiovisual de dones. Estem expandint aquest grup motor perquè està creixent el projecte i estan sortint més accions que necessitem cobrir amb més gent. I que la lògica també del projecte comunitari, és que vam ser un grup motor que el va impulsar, però la idea sempre ha estat afegir més gent i poder anar creixent.

Qui pot formar part dels continguts de La Veïnal TV? Qualsevol persona pot participar, no han de ser professionals de l'audiovisual?

La gràcia és que nosaltres amb l'experiència audiovisual que tenim, fem formacions vivencials perquè qualsevol persona pugui fer el seu propi programa de televisió. Els dos grups més actius que hi ha ara mateix territorialment són El Carmel i Sant Andreu, el primer a nivell de barri i Sant Andreu a nivell de districtes. En tots dos grups hi ha barrejades veïnes i professionals de les entitats. Tenim una mica els dos perfils barrejats. Veïnes, algunes vinculades a entitats i altres no vinculades, i després perfils tècnics de diferents entitats del barri que també han aportat un munt i al final fan que puguem treballar els programes i els continguts des de les realitats del territori.

Quins avantatges creieu que té aquest tipus de televisió comunitària?

D'una banda, hi ha tota una part de salut comunitària i de dinamització dels territoris, que tant en el Carmel com Sant Andreu s'ha vist que hem posat en relació a gent molt diversa que d'una altra forma no s'haurien relacionat. I que no sols s'han posat en relació, sinó que han pensat junts en les temàtiques que els preocupen. Per a fer els programes de televisió primer han hagut de reflexionar sobre de què volen parlar i què volen visibilitzar. A partir d'aquí, s'han fet uns processos participatius en els quals han debatut i han pogut parlar sobre les temàtiques que els preocupen. En Sant Andreu, per exemple, els tres magazins que han fet han estat d'habitatge, alimentació i de cultura comunitària, justament. És una eina, d'una banda, de cohesió social en els territoris i, d'altra banda, de poder desenvolupar una visió crítica i visibilitzar-la. La frase “donar-los veu” no m'agrada perquè ja ho diuen ells, però al final és donar-los eines perquè puguin expressar-se ells mateixos a través de l'audiovisual les seves inquietuds i no sols les preocupacions, sinó també les coses que els diverteixen. I, d'altra banda, estem visibilitzant, fora d'interessos econòmics i polítics, realitats de la ciutat que per altres mitjans convencionals no es visibilitzen o no de la mateixa forma.

Quines són les principals dificultats que us trobeu?

La principal, com sempre en tots aquests projectes, és econòmica. Li donem molta importància al procés. Això implica moltes hores d'acompanyament, de gestió i de coordinació entre tantes entitats. La coordinació en l'horitzontalitat sempre és un repte. I bàsicament, el gran repte que tenim és poder aconseguir més recursos per a desenvolupar els projectes que ens estan demanant en territori. Perquè al final, ja hem arribat a un punt en el qual des de la gent surten les iniciatives de voler x projectes, x programes de televisió o treballar x temàtiques. Per exemple, ara hi ha un holón que no és territorial, que és l’holón feminista. I coordinar tot això, a part de les hores d'execució, implica un munt de recursos que és la part que més ens falta. La idea que sempre hem tingut és que la lògica del projecte sigui públic-comunitària. És a dir, que majorment pugui haver-hi un suport públic, encara que la gestió fos comunitària i independent que l'administració secundés o no donés suport al projecte. I ara estem en un mix, en el qual tenim el conveni amb ICUB, en principi, encara assegurat, hem aplicat per a diferents subvencions i també tenim diferents encàrrecs que pressupostem. Ara hem fet alhora com un crowfunding permanent amb diferents formes de fer-se soci de La Veïnal. Primer per a entitats del territori, que tindrien diferents beneficis segons les quotes de socis que volguessin i després ja estem desenvolupant també com ho faríem amb els veïns que volguessin donar suport al projecte.

Acabeu d'estrenar la sèrie documental Rumba Zivindorri que explica la vinculació comunitària de la cultura gitana i la rumba catalana en diferents barris emblemàtics de Barcelona. Com va néixer aquest projecte? I en què consisteix?

Aquest va ser un projecte una mica paral·lel. Perquè dins dels projectes que us explicàvem territorials, després ens van sortint diferents projectes. Amb la Favb (Federació d'associacions veïnals de Barcelona) també en tenim un altre. En aquesta ocasió, ens va contactar Carabutsí, una associació gitana de Barcelona amb la idea de fer una sèrie sobre la rumba catalana a la ciutat. A nivell de recursos, ara com ara el que hem pogut fer és un pilot de la sèrie. En ell s'ha fet aquest procés documental i s'ha fet de manera participativa el guió amb la gent de l'associació. I en aquest cas, la gravació no ha estat participativa del tot, sinó que ho ha fet un equip tècnic de La Veïnal. Han estat dos anys fent el procés i ara hem aconseguit que vegi la llum. La idea és visibilitzar la realitat de la rumba catalana i com socialment i culturalment s'impregna a la ciutat, no sols la rumba en si, sinó també el que implica a nivell comunitari i social el que hi ha al voltant del món de la rumba.

Heu estrenat el primer episodi, es pot veure ja en els canals de La Veïnal?

Vam fer la presentació pública i aviat es pujarà a la web. Està produït el primer capítol i la idea és buscar recursos per a produir la resta.

Teniu diferents canals? Quins són i què trobarem en ells?

En la plataforma, hi ha dues diferències. D'una banda, es poden classificar els continguts per temàtiques que són transversals a tots els canals. I, d'altra, estan els canals que tenim actius. Tenim els holons territorials: el canal de Sant Andreu, el canal del Carmel, el canal del Raval i el canal del Poble Sec, que és un altre territori on portem tres anys actius. El canal de la Favb, la federació d'associacions veïnals de Barcelona amb la qual fa tres anys que fem diferents processos en els quals les mateixes associacions de veïns van comunicant a través de l'audiovisual. El canal Acció cultura viva que és un dels canals nous que ha sorgit a través d'aquesta proposta més alternativa de la Mercè de músics que s'organitzen per a fer aquesta part del festival. A partir d'aquí, aquest grup gestionarà un canal de música. I el canal de feminismes. De moment tenim aquests canals, la qual cosa no vol dir que, a través de les temàtiques d'ajuda, lluites socials, de moltes més coses que ja són transversals a tots els canals, no sorgeixin uns altres. Els que tenen canal són els grups actius que decideixen que és el que volen que hi hagi en aquest canal, no nosaltres.

Què és el més gratificant del projecte des de la vostra experiència?

Treballar amb les persones. En Teleduca dinamitzem el canal de Sant Andreu amb les companyes de Càmeres i acció i ha estat un procés, personalment, preciós en el qual s'ha posat en relació a persones d'edats i diversitats diferents a crear juntes. S'han creat uns vincles afectius i socials que a mi és el que més m'enriqueix. Per exemple, hi ha gent gran. Hi ha una persona que és la Berta, que ara mateix la tenim ingressada malalta a l'hospital. És una persona que es posa a plorar quan explica que li ha donat vida participar en aquest grup. Que amb 89 anys que té mai s'imaginava que anés a presentar un programa de televisió, que pogués gravar o fer un munt de coses que està fent. Veure aquest empoderament de les persones al final és el més gratificant de tot.

Quins són els vostres reptes i projectes de futur?

El projecte principal és continuar creixent territorialment. El següent repte que tenim en construcció és El Raval. I la idea és poder créixer territorialment en més barris, però també transversalment en temes com el feminisme, que impliquen a tots els territoris. Un altre holón que ha estat actiu i que ara hem de reactivar és el dels drets laborals. S'han fet magazins per grups de sindicats no majoritaris en el quals han anat explicant les diferents mobilitzacions de drets laborals que va haver-hi l'any passat. La idea és poder continuar activant aquests grups. I, d'altra banda, també és ampliar la participació estratègica de la gent que ja participa en els holons. El pròxim 20 de novembre tenim una assemblea oberta. Una plenària oberta en la qual la idea és que des dels mateixos territoris vegem per on té sentit avançar el projecte. Una de les idees, per exemple, que ja ha sortit bastant dels territoris i que hem de parlar, és fer un grup que visibilitzi les realitats migrants.