Quina és la teva relació com a artista amb el mitjà audiovisual i quan va començar a interessar-te l'audiovisual com a manera d'expressar-te artísticament?

Realitzo gran part de les meves obres en vídeo des de fa més d'una dècada, a vegades es tracta d'obres monocanal, a vegades de videoinstal·lacions... M'interessa molt explorar les possibilitats del mitjà, tant a nivell formal com narratiu. En cada projecte utilitzo una metodologia o l'altra depenent de cada cas. Puc fer un projecte de fotografia o vídeo i tres setmanes després estar experimentant amb resina Epoxi, cosint o escrivint. D'altra banda, m'interessa molt la crítica cinematogràfica i escric eventualment sobre cinema per a alguns mitjans. Crec que escriure sobre el cinema que fan els altres m'ajuda a reflexionar en certa manera sobre el meu propi treball, més liminal i interdisciplinari, relacionat tant amb l'audiovisual com amb la literatura o l'art conceptual.

Què creus que t'ofereix l'audiovisual a l'hora d'expressar-te que altres mitjans no et proporcionen?

En primer lloc, tens la possibilitat de treballar amb el concepte del temps, cosa que una fotografia o una pintura no t'ofereixen d'una manera tan directa. A més, les possibilitats d'experimentar amb la narrativitat són immenses, i crec que hi ha encara moltes coses per fer en aquest camp. Tot això sumat al fet que cada vegada les tecnologies són més accessibles i ofereixen més possibilitats, fa que cada vegada tinguem accés a més contingut audiovisual. Una cosa que no necessàriament ha de ser bo ni dolent per se, però que sí que implica un canvi substancial en la nostra manera de relacionar-nos amb el món i amb les imatges en concret.

Ara mateix ets artista resident a La Escocesa que és un centre de creació artística autogestionat que forma part de les Fàbriques de Creació de la ciutat. Per a aquelles persones que no sàpiguen en què consisteix, què és La Escocesa?

La Escocesa era en els seus orígens una antiga fàbrica tèxtil que en els anys 90 va ser recuperada per un grup d'artistes, artesans, dissenyadors, etc, els quals van crear allí una gran comunitat artística. Al principi era un lloc completament autogestionat, però en l'actualitat forma part de la Xarxa de Fàbriques de Creació de Barcelona. Els artistes accedeixen mitjançant una convocatòria que es realitza cada any, i tots ells formen part d'una associació. En La Escocesa existeixen dues tipologies de soci: resident i usuari. La diferència entre ambdues és que la persona resident té un taller propi mentre la usuària només té accés als espais comuns i les instal·lacions (laboratori de fotografia analògic, plató amb croma, taller per a treballar amb fusta i ceràmica, màquina de risografía, etc). En aquests moments és una comunitat de més d'un centenar d'artistes entre residents i usuaris.

A La Escocesa s'arriba per concurs públic i a diferència d'altres centres, no arribes amb un projecte concret, sinó que el desenvolupes una vegada estàs dins. Quan i com vas arribar a La Escocesa i què creus que aporta aquesta aproximació a la creació al teu treball com a artista?

Vaig arribar a La Escocesa a la fi de 2015. Des de llavors és un lloc que ha canviat molt, tant a nivell intern com d'organització d'activitats. Crec que per a un artista és molt important disposar d'un context adequat en el qual fer el seu treball. Parlar amb altres artistes, crear sinergies, treballar en comunitat... Estar en un lloc com La Escocesa et permet aquestes coses, a més d'emprendre projectes que a nivell individual seria inviable realitzar.

La Escocesa no sols proporciona un lloc on treballar, un taller, també dona suport als seus residents per a difondre la seva obra. Com ajuda La Escocesa a la teva labor com a artista?

De moltes maneres. Des de l'organització de diferents activitats i exposicions en les quals participen els seus socis, passant per la convocatòria de diferents beques per a fer projectes fora d'Espanya o també en funcionar com a nexe d'unió amb altres institucions artístiques i culturals. A més, com he comentat abans, podem utilitzar les diferents instal·lacions que ofereix el centre: des del laboratori de fotografia analògica passant per la màquina de risografía per a fer autoedicions, el plató de vídeo, el forn de ceràmica... Depenent de la mena de treball que cada artista realitza utilitza més unes instal·lacions o altres, però com veieu, la línia de La Escocesa se centra sobretot en processos analògics, a diferència de centres com a Hangar, per exemple, que focalitzen més en noves tecnologies.

Exposició PostBrossa20, Fundació Joan Brossa. Foto: Silvia Poch

El fet que sigui autogestionada i assembleària pel que fa a les decisions, ha d'aportar un plus a els i les artistes que formen part de La Escocesa, què et sembla aquest tipus de sistema més participatiu?

El millor d'aquest sistema és que el centre no es converteix en una màquina burocràtica dirigida per un ens superior i aliè a les necessitats dels artistes, sinó que és un espai orgànic que s'adapta a les persones que hi ha en el seu interior i que són els qui el gestionen. No sempre és senzill, perquè som moltes persones amb necessitats molt diferents, però dialogant sempre s'arriba a la millor solució per a tothom.

Quins altres artistes audiovisuals estan en residència actualment en La Escocesa? Feu obra col·laborativa?

En aquest moment hi ha diverses persones que treballen amb audiovisual. D'una banda, estan Carlos Vásquez i Valentina Alvarado, que treballen amb cinema analògic, Super8, 16 mm, etc... Després hi ha residents com Caterina Botelho o Laura Arensburg, que treballen amb temes pròxims a la fotografia documental i el cinema de no-ficció, o Antonia Rossi, que treballa sovint amb cinema experimental. També hi ha molts artistes, com Helena Vinent o Juan Antonio Cerezuela que, encara que no treballen sempre en format audiovisual, sí que ho utilitzen amb freqüència en moltes de les seves obres.

A vegades sorgeixen projectes col·laboratius, sí. Abans de la pandèmia, per exemple, programem en grup un cicle de cinema a la fresca. I el Projecte Co, del qual parlaré més endavant, també ens ha permès treballar de manera col·lectiva.

La Escocesa no se centra únicament en la creació d'obres sinó també en molts altres aspectes des d'investigació, tallers, exposicions, què creus que aporta La Escocesa al teixit cultural?

Moltes de les activitats que es realitzen en La Escocesa són obertes al públic, encara que ara l'actual situació sanitària ens ha fet modificar les dinàmiques. Participem en Tallers Oberts de Poblenou, organitzem cada any un Festival d'instal·lacions anomenat Recreant Ruïnes... A més, els diferents tallers que es realitzen al llarg de l'any estan oberts al públic en general, sota inscripció prèvia.

La Escocesa té projectes de residència i també d'investigació. En què es diferencien? I quins han sigut els teus projectes durant la teva residència?

Les convocatòries de residència són perquè els artistes puguin disposar d'un taller a La Escocesa i convertir-se en socis. Les beques d'investigació i experimentació (la convocatòria de la qual s'obre per als socis, però també per als qui no ho són) són perquè els artistes facin propostes de projectes artístics experimentals, workshops, etc. I, finalment, estan les beques d'internacionalització que permeten als artistes fer projectes fora d'Espanya (Berlín, Belgrad, París,...) durant un o dos mesos.

També feu activitats públiques de col·lectivització com els tallers (De)formacions i Altiplans. Has participat en algun d'aquests tallers, explica'ns com ha sigut l’experiència i més tenint en compte les dificultats que ha provocat la pandèmia.

He participat en varis, sí, encara que des de fa un any s'ha reformulat tota la programació de La Escocesa i, de moment, s'han limitat molt les activitats obertes al públic en general. Amb Juan David Galindo vaig realitzar l'any passat un taller titulat "La imatge intrusa", i en 2018 vaig fer un taller sobre les relacions entre cinema i art contemporani. També vaig participar en un Altiplà amb Josep María Català en el qual vam estar parlant de cinema i moltes altres coses.

El Projecte Co- converteix a La Escocesa en un centre d'investigació artística per a afrontar la crisi de la Covid-19 i proposar solucions. Tu hi participes. Explica'ns en què consisteix?

Es tracta d'un projecte en el qual actualment hi ha involucrats diversos grups de treball, i la motivació principal és repensar les dinàmiques, estructures i institucions artístiques en temps de pandèmia i reflexionar sobre la funció de l'art i els artistes. Actualment jo estic en el grup de documentació, però també hi ha un grup que coordina diverses activitats artístiques (la coc-telera), un que s'encarrega d'investigar sobre protocols i maneres segures d'acostar l'art a la comunitat (el co-rpus), un grup encarregat de comunicació (les co-municadores), un altre que teixeix llaços amb diferents institucions (les co-nnectores), un altre que s'encarrega de buscar fons per a finançar el projecte (les (a)co-nseguidores),...

I quins són els teus projectes de futur relacionats amb l'audiovisual que podem veure a la ciutat?

L'11 de març vaig inaugurar una exposició individual a Twin Gallery, Madrid (que estarà oberta fins al 30 d'abril), i a la fi d'abril inauguraré una altra en una galeria de Barcelona, Projektería, on mostraré una instal·lació amb fotografia i vídeo. D'altra banda, estic acabant de fer una obra de vídeo amb una beca que em va concedir el VEGAP (Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos ) l'any passat, si bé encara no sé quan ni on la mostraré.

Foto: Lluc Queralt