Laura Pedro: "Els efectes visuals entren quan físicament no es pot aconseguir certa cosa, ja sigui que un edifici sigui d’una manera, fer un maquillatge que per la producció no es pot realitzar, una criatura...".

17/01/2020

Aquest mes entrevistem a Laura Pedro, supervisora d’efectes visuals d’El Ranchito. Amb ella parlem de la seva professió i de la seva experiència als projectes en els quals ha participat com Un monstruo viene a verme, Superlópez, El vecino o Malnazidos.

Quan vas començar a interessar-te pel cinema? I quins són els teus primers records cinematogràfics?

Sempre a casa ha estat molt present i recordo des de ben petita anar al cinema. Però crec que la inquietud de voler fer cinema em va aparèixer quan estudiava a l’ESO i començava a fer vídeos i a muntar-los a casa. Durant un curs de l’ESO vam participar en una beca d’oratòria en anglès i vam decidir que el projecte seria una pel·lícula. Va ser aquí quan per primera vegada vaig estar involucrada en un projecte “cinematogràfic” 100% amateur i fet per estudiants.

 

Per què et vas encaminar cap als efectes especials i no cap a altra faceta del cinema? Que t’atrau d’aquesta feina?

Quan vaig entrar a l’Escac la meva intenció era fer direcció de fotografia. Sempre m’havia cridat molt l’atenció, la il·luminació i tot el que és tècnic relacionat amb la fotografia. Però a causa d’un accident de moto no vaig poder preparar-me els exàmens, tant com necessitava i no vaig aconseguir arribar a una nota alta per a poder entrar. La bona notícia va ser que aquell mateix any apareixia l’especialització d’efectes visuals i no ho vaig dubtar. Vaig anar de cap a efectes. Com sempre havia tingut la inquietud de fer petites coses, a casa ja havia jugat amb programes d’efectes i com també la llum es treballa molt dins el món dels efectes visuals no vaig dubtar-ho.

El que més m’agrada és com en cada producció intentes treure el màxim partit amb els mitjans que tens per tal de dur a terme el que el projecte necessita.

 

Els efectes especials fan que la imaginació no tingui límits, però com es fa real una cosa que ni tan sols existeix?

Quan en un projecte s’ha de fer un efecte d’alguna cosa que no existeix, una criatura, una ciutat feta de zero... acostuma a ser un procés entre els diferents departaments, no només efectes visuals, per tal de veure com dur-lo a terme, dissenyar-lo i decidir de quina manera és millor per a la producció i el que es vol aconseguir. Per tant, acostuma a ser un procés llarg i en equip.

 

El Ranchito és responsable dels efectes especials de bona part del cinema fantàstic dels últims 15 anys a les nostres terres i ja fa temps que també de més enllà amb pel·lícules com Lo impossible o sèries com Juego de Tronos. Com vas arribar a la companyia?

Vaig entrar a formar part d’El Ranchito quan començaven la previsualització d’Un monstruo viene a verme. A l’inici vaig formar part de l’equip de previsualització i un cop acabada aquesta part, vaig entrar a formar part de l’equip de rodatge amb el supervisor de la pel·lícula Félix Bergés. Des d’aquell primer projecte aquí segueixo amb l’equip d’El Ranchito.

Què fa una supervisora d’efectes visuals? I en què consisteix la teva feina?

La feina que jo he fet en els projectes que he portat comença des de l’inici de la producció, en alguns casos quan encara s’està modificant el guió. D’aquesta manera, des de la fase inicial estem tots treballant en comú perquè el que està escrit en el guió i el que té en ment el/la director/directora es pugui dur a terme.

En el cas de Superlópez, per exemple, des de l’inici ens reuníem constantment amb tots els/les caps de departament i anàvem desglossant la pel·lícula i veient de quina manera havíem d’organitzar-nos i quina feina feia cada departament per a poder aconseguir el que estava al guió. En haver de rodar amb un actor volant i un robot, es van haver de construir estructures robotitzades per part de l’equip d‘InExtremis, per a després nosaltres posar l’efecte digital i ja partir d’una base bona de rodatge i poder treballar el més eficient possible un cop acabat el rodatge. 

Dins el rodatge, sempre hi soc per assegurar-me que el material que es roda és l’òptim perquè la feina d’efectes visuals es pugui fer de la millor manera. També durant el rodatge has d’assegurar-te de tenir el màxim d’informació, fotografies, mesures de càmera, escàners... sempre hem de fer durant rodatge aquesta tasca, prèviament pactada també amb els responsables dels departaments interns d’efectes visuals perquè tinguin el material necessari per a treballar millor.

 

Quina diferència hi ha entre efectes especials i visuals?

Els efectes especials és tot el que es faria físicament en el rodatge, el que és real. En el cas de Superlópez, per exemple, InExtremis van ser els encarregats de crear físicament molts efectes en set, des d’una explosió d’aigua real fins a construir l’estructura del robot en el qual anava muntada Maribel Verdú o el sistema que feia que Dani Rovira pogués volar.

Els efectes visuals entren quan físicament no es pot aconseguir certa cosa, ja sigui que un edifici sigui d’una manera, fer un maquillatge que per la producció no es pot realitzar, una criatura... també moltes vegades es treballa conjuntament amb el departament d’efectes físics, ja que moltes vegades ells s’encarreguen de donar-nos una base real de rodatge perquè nosaltres després puguem tenir la referència real i donar-li un plus extra, per exemple.

A la pel·lícula de Malnazidos, per exemple, que també s’han encarregat InExtremis dels efectes físics. Vam rodar la majoria d’efectes reals almenys una vegada per pla. D’aquesta manera de base ja teníem el look que la producció necessitava i servia de base perquè els efectes visuals es poguessin fer d’una manera més òptima, ja que en aquest cas, els efectes han de ser invisibles.

 

La teva primera feina a El Ranchito va ser amb Un monstruo viene a verme de J.A. Bayona com deies. Com va ser l’aterrada i aquesta primera experiència?

Va ser molt emocionant i ho recordo amb molta estima, ja que per primera vegada estava en un projecte d’aquestes dimensions i per primer cop anava a un rodatge tan gran. Tota una experiència de la qual vaig aprendre a passes de gegant en molt poc temps. Cosa normal quan de cop estàs rodejada de professionals amb tant de talent, començant pel meu supervisor/cap Félix Bergés, del que segueixo aprenent avui en dia en tots els projectes que tinc la sort de compartir amb ell.

Quin treball t’ha resultat més difícil a la teva feina?

Crec que el més complicat és quan t’has de barallar amb una seqüència on tot és croma (fons verd) i parteixes de zero, és un fons 3D que s’ha de dissenyar, modelar, il·luminar...

 

Tant a Superlópez com a La sombra de la ley, has treballat canviant la realitat de la ciutat de Barcelona. No és igual crear un món nou i irreal que treballar sobre una ciutat que existeix i és real. Quins reptes et van suposar aquestes dues pel·lícules, suposem que molt diferents?

A Superlópez com que passava en l’actualitat no vam haver de modificar res de Barcelona. En el cas de La sombra de la ley, pel·lícula que va supervisar Félix Bergés, sí que en la fase de preproducció vam haver de planificar molt bé com rodaríem i de quina manera, ja que molts plans estan rodats a Barcelona, però altres els vam rodar a llocs diferents i havíem de canviar-ho perquè sembles la Barcelona de l’època.

 

Els superherois han arribat a la nostra terra amb força, has treballat també a la nova sèrie de Netflix, El vecino. És molt diferent la teva feina en un llargmetratge que en una sèrie de televisió?

La feina ha sigut la mateixa, per part meva i de la meva productora Berta Coderch. Vam fer el mateix plantejament que a Superlópez. Des de la fase inicial del projecte vam voler estar involucrades perquè no se’ns escapés res i poder ajudar al màxim a la producció. Així podíem dur a terme de la manera més òptima el que es necessitava. El que vam tenir molt clar des d’inici és que Titán no portaria capa. Com molt bé sempre recorden els showrunners de la sèrie, Carlos De Pando i Sara Antuña, les capes porten problemes (riures).

 

 

Vas ser la primera dona que ha guanyat un Goya als millors efectes especials. Potser el sector de la postproducció i els efectes visuals és el que menys presència femenina té. Per què creus que és això? I creus que està canviant?

Dins la categoria d’efectes especials no soc la primera dona, però si soc la primera en ser supervisora d’efectes visuals. Sí que és un sector on potser no hi havia tanta presència femenina, però crec que està canviant, amb l’aparició d’especialitats com la de l’Escac i l’aparició d’escoles dedicades als efectes visuals, noies joves estan començant a interessar-se per aquesta especialitat i sector. També fa molt que als mitjans es parla molt més que abans i s’està donant molta visibilitat al nostre sector, a causa de les superproduccions que s’estan fent últimament on els efectes visuals tenen una gran càrrega.

 

Quins són els teus pròxims projectes? Si es pot parlar d’ells, és clar.

Ara mateix estic treballant en la postproducció de Malnazidos, de Javier Ruiz Caldera i Alberto de Toro, i a la pel·lícula Way Down de Jaume Balagueró, que superviso conjuntament amb Félix Bergés.

Últimes notícies

Ferran Herranz: "és molt estrany que una pel·lícula del circuit de cinema d’autor i que comença a Cannes acabi també amb els premis de l’Acadèmia americana".

Aquest mes entrevistem a Ferran Herranz, cofundador de la distribuïdora La Aventura Audiovisual juntament amb Jose Tito, i responsable del fet que puguem veure Parásitos de Bong Joon-ho, la gran triomfadora a Cannes i als Oscars de Hollywood. Amb ell parlem de l'èxit de la pel·lícula però també de quina és la feina d'una distribuïdora. Nota: aquesta entrevista es va realitzar abans de l'Estat d'Alarma causat pel COVID-19 i per tant, el contingut es refereix a la situació anterior.

Recomanacions per veure a casa (II)

Sèries i pel·lícules que s'han rodat a Barcelona

Recomanacions per veure a casa (I)

Sèries i pel·lícules que s'han rodat a Barcelona

Barcelona impulsa 10 mesures extraordinàries per fer front a l’impacte de la COVID-19 en l’activitat i el teixit culturals

El Govern municipal també instarà al Govern de l’Estat i a la Generalitat a implementar diferents propostes, com la reducció al 0% de l’IVA cultural fins a finals d’any