Ets programador de cinema a betevé. En què consisteix la teva feina? I com vas arribar a aquest càrrec?

Bàsicament, la meva feina consisteix a trobar i programar pel·lícules que hagin fet servir Barcelona com a plató. Vaig estudiar cinema a Gran Bretanya i sempre he sigut molt cinèfil. Ja treballava a betevé com a productor i la meva predecessora va deixar el càrrec i, donat el meu perfil, em van proposar encarregar-me de la programació de cinema. I vaig acceptar encantat.

Què és el més interessant per tu d’aquesta feina?

La feina té una part detectivesca que m’agrada molt, que és buscar constantment pel·lícules de totes les èpoques que s’hagin rodat a Barcelona. El més interessant és quan trobo pel·lícules poc conegudes i em dona l’oportunitat de donar-les a conèixer als nostres espectadors. Aquesta és potser la part que gaudeixo més.

I quina és la part més difícil?

Quan tinc localitzades pel·lícules poc conegudes, esbrinar qui té els drets i com les puc aconseguir. I a vegades també està el problema del material, si són pel·lícules antigues, que potser no s’han remasteritzat i no tenen qualitat d’emissió.

Com i quan va néixer el cicle Barcelona…i acció?

El cicle va néixer el 2010 amb la voluntat de mostrar Barcelona com a plató cinematogràfic i poder veure com s’ha reflectit la ciutat a la pantalla. Crec que és part de la tasca de difusió que hem de fer com a televisió pública. Com a part de la nostra filosofia de servei públic i, sobretot, en el seu vessant cultural.

Hi ha alguna pel·lícula que hagis volgut passar i que hagi estat impossible trobar o t’has trobat amb moltes dificultats?

Normalment les dificultats venen, com he dit, per trobar qui té els drets de pel·lícules poc conegudes. I després també per un tema de pressupost. Tenim un pressupost modest que de vegades no ens permet accedir a comprar els drets de pel·lícules, sobretot, més recents. Tinc algunes pel·lícules pendents que no hem pogut passar fins ara per algun d’aquests motius, com pot ser Vicky, Cristina, Barcelona, Biutiful o El cónsul de Sodoma.

Quan encareu una nova temporada del cicle, quins criteris feu servir per programar?

Hi ha diferents criteris. Un és, evidentment, la qualitat cinematogràfica de la pel·lícula. I també el fet de poder programar pel·lícules de totes les èpoques, perquè es vegi com Barcelona s’ha reflectit en les diferents dècades que s’ha rodat cinema a la ciutat. Per tant, sempre busquem aquestes dues coses: la qualitat i alhora també la varietat tant temàtica com d’època.

Està Barcelona ben representada al cinema?

Jo crec que sí i bastant bé, perquè molts directors han rodat a la nostra ciutat, cadascú amb una sensibilitat diferent i explicant històries molt diverses. Això ha permès que, a través del cinema, puguem veure moltes Barcelones en funció de la sensibilitat de cada director.

Com ha evolucionat la imatge de la ciutat al llarg dels anys al cinema?

Ha evolucionat moltíssim. Als anys 50 i 60, quan va començar l’anomenat cinema criminal barceloní, Barcelona era l’escenari de trames policíaques però al llarg dels anys hem pogut veure com s’han anat incorporant altres visions de la ciutat, algunes més turístiques i d’altres més còmiques, però sí que ha anat canviat. Fins i tot, Barcelona ha sigut escenari de pel·lícules de ciència-ficció. Això fa anys no es donava.

Un dels elements fonamentals de les film comissions són les localitzacions. Nosaltres tenim el nostre directori, per exemple. Vosaltres sempre feu una introducció de cada pel·lícula a les seves localitzacions. Com escolliu aquestes localitzacions? Seguiu algun criteri a l’hora d’escollir? Si són d’interior o exterior, si es reconeix la ciutat o no?

Per cada pel·lícula es fa un llistat detallat de les localitzacions que hi apareixen. Tot i que totes les esmentem, quan anem a gravar n’escollim algunes de concretes. A l’hora d’escollir les que farem servir per a les introduccions, sempre tendim a prioritzar exteriors perquè és la millor manera en la qual l’espectador pot reconèixer la ciutat. I també d’entre aquestes les que tenen més rellevància per la trama. Vull dir que si són localitzacions que hi passa alguna escena que és més rellevant, les prioritzem. Tot i que evidentment també fem servir localitzacions d’interior, la majoria són d’exterior.

A determinades pel·lícules, sobretot antigues, pot ser fins i tot difícil de trobar realment a on es van rodar.

Les més antigues són les més complicades de trobar. Primer, perquè hi ha molt poca informació sobre les localitzacions. Avui en dia, la majoria de pel·lícules, en els crèdits ja et donen pistes d’on es van rodar, quan aquestes no són molt evidents. Amb les més antigues, és part de la feina detectivesca de la qual parlava abans. No només trobar-les, fer un visionat i anar buscant les localitzacions que s’han fet servir quan no són obvies. Els carrers i indrets. Es tracta de mirar una mica amb lupa. Sobretot amb les pel·lícules més antigues, perquè Barcelona ha canviat molt en els últims anys. Em trobo amb indrets que han desaparegut, per exemple. Però tot i així, sí que anem a la localització actual per contextualitzar una mica el com es mostra aquesta localització a la pel·lícula i com és ara.

Hi ha pel·lícules que s’han rodat aquí però que no representen Barcelona com El castillo de Fu-Manchú o pot ser que Barcelona sigui l’Havanna, per exemple. Quins llocs destacaries que han sigut altres ciutat a Barcelona? Es disfressa bé la ciutat o es massa recognoscible?

Aquí depèn molt de les localitzacions que es facin servir. Evidentment, el cas d‘El castillo de Fu-Manchú és bastant paradigmàtic, ja que va fer servir el Parc Güell o el Parc de la Ciutadella per representar Istanbul. Potser el cas més destacat és El perfum, que va convertir Barcelona en el París del segle XVIII. Crec que és potser l’exemple més evident en què es va disfressar Barcelona, en aquest cas de París. Per El viaje de los malditos, van convertir el port de Barcelona en el port d’Hamburg i també el port de l’Havana i la Plaça Reial en un indret del casc antic de l’Havana. No es dona massa, per la meva experiència, però hi ha en alguns casos com aquests, que sí que s’ha fet servir Barcelona per representar altres llocs.

Quins llocs de Barcelona creus que són més cinematogràfics? Al final, potser és a on roden més, perquè són més recognoscibles.

Possiblement, La Rambla i els seus voltants és un dels indrets que més s’ha fet servir. Personalment, crec que els carrers del Gòtic i del Raval són dels més cinematogràfics, perquè tenen una personalitat pròpia que sovint ajuda a la trama. Tot i que, jo agraeixo quan una pel·lícula s’allunya del centre de Barcelona i mostra altres localitzacions menys freqüentades: barris com el Clot, Poble Nou o Sants, que no s’han fet servir tant. També posa en valor altres indrets que no són els més típics i possiblement, els més turístics com són La Rambla, la Sagrada Família, Gaudí,...

Ara Poble Nou és una zona que és roda moltíssim, per exemple, i abans no.

Recentment s’està rodant moltíssim allà. Però al llarg de totes aquestes dècades de cinema rodat a Barcelona, només ha estat en els darrers 20 anys que s’ha començat a mostrar el Poble Nou com un element cinematogràfic. Però vaja, nosaltres quan anem a rodar les nostres introduccions ens fem un fart d’anar a La Rambla, Plaça Reial i tots aquests indrets, perquè és dels llocs que més s’han fet servir.

Quines pel·lícules destacaries? O millor dit, quines pel·lícules t’han descobert una Barcelona que desconeixies i potser no havies vist abans?

La veritat és que em quedo amb molts dels títols fonamentals d’aquest cinema criminal barceloní com Apartado de correos 1001 o A tiro limpio. A través de moltes de les pel·lícules rodades als anys cinquanta i seixanta, pel que deia abans, perquè Barcelona ha canviat moltíssim, es mostra una Barcelona desapareguda o molt canviada. Casos com Young Sanchéz, Los Tarantos, Los cuervos o El ojo de cristal o fins i tot, Fata Morgana, han estat pel·lícules que m’han mostrat una Barcelona molt diferent de la que coneixem. I ja et dic, sovint, perquè el que mostra ja no existeix o ha canviat moltíssim.

Heu començat la nova temporada de Barcelona...i acció amb Fanny Pelopaja. Com encareu aquesta nova temporada?

Amb moltes ganes. En deu anys de cicle, sempre hem buscat la qualitat cinematogràfica de les pel·lícules i seguint en la línia d’intentar que el cicle reflecteixi totes les èpoques, no només el cinema més recent, perquè possiblement el cinema més recent és el que la gent té més present. En canvi, descobrir pel·lícules més antigues o poc conegudes, permet als barcelonins descobrir una altra Barcelona.

També heu passat tot un clàssic com és A tiro limpio de Francesc Pérez Dolz, no?

Sí, és increïble. A més a més, vam tenir l’oportunitat d’entrevistar al director, quan ja era molt gran, abans que morís i ens va explicar un munt d’anècdotes. Clar, era una època en la qual no hi havia mitjans i va haver d’inventar-se molts recursos per poder fer la pel·lícula que ell volia. Fins i tot, va fer construir una grua per unes necessitats específiques d’una escena i aquesta grua després es va patentar i es va fer servir per fer pel·lícules.