Al film coneixerem a l'Olívia, una nena que després d'un desnonament inevitable i ajudats per la PAH, amb el seu germà petit Tim i la seva mare Íngrid ocupen un apartament buit en un barri perifèric de Barcelona. Quan la seva mare, de tarannà optimista, perd tota la seva energia, l'Olívia es veu obligada a ocupar el seu lloc cuidant el seu germà. Per a ocultar la seva por i protegir el seu germà Tim de la dura realitat, l'Olívia s'inventa que estan rodant una pel·lícula. Amb la seva directora parlem del film i d’animació.

Com va néixer el teu interès per l'animació i per què en concret stop-motion?

Vaig treballar a un cinema d'art i assaig a França on programaven sovint a Gary Bardine i Jan Svankmajer. Els seus curtmetratges em van enlluernar. Explicaven històries a través dels materials i dels objectes, sense diàlegs, amb simbolismes poderosos... i tot això utilitzant la tècnica de la stop-motion. Aquest tipus de cinema em va captivar.

Ets cofundadora de la productora d'animació Citoplasmas Stop Motion, com va néixer aquest projecte? I què és Kinetic Armatures?

Citoplasmas va néixer arran d'un e-mail. Una ONG va veure un treball meu anterior i em van proposar un projecte. Llavors, per portar-ho endavant, vaig formar amb l'Edu Puertas la productora Citoplasmas Stop Motion.

Més endavant, i per la passió del meu soci pel disseny industrial, va néixer Kinetic Armatures, la marca d'esquelets per animació stop-motion amb ninos, que ven arreu del món.

Com vas arribar a Olívia i el terratrèmol invisible basada en La pel·lícula de la vida escrit per Maite Carranza? Tens una relació especial amb l'autora.

La Maite va ser la meva professora de guió, hem treballat juntes i som amigues. Durant l'escriptura del seu llibre La pel·lícula de la vida em va anar explicant coses i quan el llibre va estar acabat el vaig llegir. Em va commoure fins tal punt que li vaig proposar adaptar-ho per al cinema. I aquí estem.

Com va ser el procés d'escriure el guió? I és molt diferent del llibre la història fins a on ens puguis explicar, clar? Ha col·laborat l'autora?

L'autora també és coguionista de la pel·lícula, juntament amb la guionista Júlia Prats i amb mi. Maite ha sigut molt generosa perquè hi ha hagut diversos canvis per tal que l'adaptació a escriptura cinematogràfica sigui la més sòlida possible. Haureu de llegir la novel·la i veure la pel·li per saber quins han sigut.

Com es plasma visualment la dualitat entre la realitat i la fantasia d'aquesta història tan crua sobre una família que pateix un desnonament?

La fantasia entra quan necessitem explicar el que sent l'Olívia en amagar la seva por: uns terratrèmols estranys on cau i es troba coses.

Per altra part, la imaginació li permet crear la il·lusió de la pel·lícula i trobar solucions i humor al quotidià. I així entendre que la invenció de la pel·lícula no canvia la realitat, però sí que li permet observar amb distància allò que els hi succeeix i així canviar el seu punt de vista i actuar.

El film tracta temes molt complexos i madurs, però és per a tots els públics. Com s'aconsegueix això?

Doncs explicant aquests temes des de la perspectiva dels nens, amb respecte, tendresa, i una mica d'humor. I també mostrant la resiliència dels nens i la seva capacitat per transformar en joc les aventures vitals.

Amb quines dificultats et vas trobar a l'hora d'aixecar el projecte?

Va haver-hi una mica de resistència a causa de la temàtica, però va tindre molt bona acollida en general. Crec que tothom es va adonar com és de necessari desestigmatitzar la pobresa infantil.

Quins avantatges creus que dona treballar amb stop-motion d'altre tipus d'animació? Perquè el procés també és molt llarg i molt laboriós, no? Es triga tot un dia per rodar 4 segons.

Vaig triar stop-motion amb ninots per diluir la duresa de la temàtica. El fet que siguin ninos en lloc d'actors genera una distància que permet als nens sentir-se segurs mentre els hi expliquem temes tan complicats. A més, les textures del real només són possibles amb stop-motion: els cabells de llana que vibren, l'aigua feta amb paper de plàstic per cuinar, les imperfeccions dels materials...

El procés és llarg i laboriós sí, igual que una pel·lícula d'animació 3D, però molt més artesanal. S'animen 4 segons per animador al dia. S'ha de tindre molta paciència. És un ritme de producció a contracorrent de la societat actual.

Semblava que l'stop-motion havia decaigut amb tot l'auge de les noves tecnologies, per què creus que hi ha un retorn a aquest art?

Perquè l'ésser humà necessita treballar i crear amb les mans, i la imperfecció que això dona forma part del nostre ADN.

La trama del film, que s'està rodant al barri de Sant Martí, succeeix en la perifèria de Barcelona. Es podran identificar zones de la ciutat? Suposem que és molt laboriós el procés de crear els sets de decorats.

Els decorats estan inspirats en diferents barris de la perifèria de Barcelona. Es podrà identificar l'arquitectura, l'ambient dels carrers i el tarannà.
I sí, molt laboriós, l'equip de sets ha fet un treball molt detallat i realista, fantàstic...

En aquest film treballes amb els animadors Tim Allen i Cèsar Díaz, que han col·laborat amb directors com Wes Anderson i Tim Burton, com és treballar amb ells i què aporten al film?

Amb el César i el Tim ens coneixem des de fa molt de temps i tenia moltes ganes de comptar amb ells per aquest projecte. Aporten molta experiència, és un luxe treballar amb ells.

Igualment, ells són la punta de l'iceberg d'un magnífic equip d'animadores i animadors, no tan coneguts, però amb molt de talent.

També has treballat al món de la publicitat. Hi ha molta diferència entre el treball que fas per publicitat i el que fas per curts o pel·lícules?

Són maneres de narrar diferents, objectius diferents, ritmes diferents... prefereixo fer pelis (llargues o curtes).

Quan podrem veure a la pantalla gran Olívia i el terratrèmol invisible?

Si tot va bé, l'any que ve. Paciència.