FESTIVAL RETEENA: “Des d’un principi teníem molt clar que volíem que fos realment un festival jove i que per això havíem d’escoltar i tenir en compte la veu del públic al qual ens dirigim”.

24/02/2022

Aquest mes entrevistem a Maria Castellví i Clàudia Mera, directores del Festival Reteena, un festival per joves, fet per joves i que aquest any ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’Audiovisuals i Cultura audiovisual.

Quan i per què decidiu crear un festival de cinema dedicat als joves?

Maria: Va néixer de converses nostres a la universitat. Vam estudiar comunicació audiovisual juntes a la Pompeu, vam anar d’Erasmus juntes i vam acabar treballant a una cooperativa de producció, distribució i comunicació audiovisual. La Clàudia es dedica a la distribució i jo ara estic fent el doctorat sobre joventut i xarxes socials. En aquell moment començava a fer també tallers de pedagogia audiovisual. Compartint una mica els projectes de cadascuna, reflexionant també sobre el panorama dels festivals a Barcelona i Catalunya i veient que molts tenen interès a atreure públic juvenil i programar sessions matinals per escoles o activitats molt enfocades en educació formal, vam veure que hi havia un buit per un festival audiovisual com una proposta d’oci, lúdica i adreçada directament al públic jove i també organitzada directament pels joves.

 

El festival també es fa gràcies a un grup de joves voluntaris i voluntàries que us ajuden a escollir la programació. Com va sorgir aquesta idea? I com funciona aquesta selecció de joves per participar?

Clàudia: Des d’un principi teníem molt clar que volíem que fos realment un festival jove i que per això havíem d’escoltar i tenir en compte la veu del públic al qual ens dirigim. Vam decidir fer un grup d’unes sis persones d’entre 16 i 22 anys amb el que ens reunim per debatre quines activitats i pel·lícules volem programar. Ens ajuden a perfilar tota la programació, perquè realment sigui dirigida a aquest públic, que tingui interès per ells. Fem una convocatòria oberta anual a l’estiu. I al setembre comencem a treballar amb aquest grup de diferents perfils i edats. Intentem sempre que siguin també de diferents escoles o universitats d’audiovisual o que facin diferents batxillerats per tenir veus diverses. De setembre a desembre ens reunim per debatre la programació, però també tenim una part de formació. Per exemple, comptem amb professionals com l’Helena Alabart del Docs Barcelona que ens parla de producció d’esdeveniments i en concret de festivals i també amb la Federació de Cine Clubs de Catalunya sobre com organitzar i debatre un col·loqui de cinema.

 

A part de projeccions també feu altres activitats com masterclasses i taules rodones, creieu que no només és important mostrar pel·lícules sinó també fer activitats més enllà de la direcció o interpretació, per exemple, altres aspectes que es coneixen menys del cinema?

M: Des de la primera edició, vam veure que el que realment els interessava, a banda de descobrir cinema, noves autores o poder projectar les seves primeres obres, era poder fer tallers pràctics, tocar càmera, experimentar i provar coses que potser a les escoles de cinema no hi ha l’oportunitat com el doblatge, el so, la fotografia,... I també, poder organitzar xerrades i taules rodones, convidant a nous talents locals i després donant cabuda a temes com aquest any a la xerrada sobre noves ficcions queer. Convidant a persones de la comunitat que estan començant a treballar i van aportar la seva experiència en primera persona. A les masterclasses ens agrada, fins i tot, en les més tradicionals com la que fem cada any de muntatge amb l’AMMAC, que la persona que imparteixi la sessió sigui molt honesta també amb les rutines de treball i en explicar com ha aconseguit iniciar una carrera, en aquest, cas en el món del muntatge. Des del públic també surten preguntes d’algú que es vol dedicar a això com: ets autònoma o treballes amb una productora o com vas començar, quin programa fas servir? Són xerrades i activitats molt desacomplexades i experiencials per gent jove que està necessitada de consells o experiències reals.

 

 

Dins d’això que comenteu estaria una de les vostres activitats, el Laboratori audiovisual jove?

C: Sí, fa dos anys que el realitzem amb Nadir, una entitat que fa també pedagogia audiovisual a Barcelona, amb la voluntat de donar l’oportunitat a aquestes joves de desenvolupar el seu primer projecte. Els projectes que escollim solen ser de gent molt jove, entre 15 i 19 anys, que normalment és el primer o segon curtmetratge, videoclip o peça audiovisual que poden realitzar. I de la mà de Nadir se’ls dona consells de com produir-lo, realitzar-lo, enfocar-lo per poder fer realitat el projecte que tenen en ment. Tenim la sessió de curtmetratges de talent local, que sempre intentem, si s’arriben a fer els curts, que tinguin un espai per poder-se visualitzar al festival.

 

Més enllà del cinema també teniu el Photo Reteena, una mostra online de talent emergent. Com va néixer?

M: Va començar el 2020 amb la pandèmia i de pensar què fem si el Reteena no es pot fer presencial? Va sortir de manera molt espontània parlant-ho amb el grup de joves. Sempre intentem que el vestíbul de la Fabra i Coats sigui un espai viu a on es puguin exposar treballs audiovisuals de diferents àmbits. Col·laborem amb l’escola Joso, per exemple, i sempre exposen treballs de fi d’assignatura de creació de personatges o videojocs. O hem col·laborat amb escoles de fotografia. I com el 2020 el festival va ser gairebé tot virtual, menys algunes projeccions a la Filmoteca, vam decidir que volíem mantenir aquest esperit de generar comunitat entre joves creadores. La manera més fàcil era fer una mostra online a la pàgina web del festival. La resposta va ser superbona i ens va sorprendre molt. Vam rebre més de 300 propostes de gent que voluntàriament ens compartia les seves fotografies. De fet, ho hem repetit aquest any, tot i que ja hem pogut fer el festival presencial, que és el que ens agrada. Va en aquesta idea que les joves que tenen interès en l’audiovisual també tenen ganes de conèixer-se entre elles, fer xarxa, intercanviar projectes,...

C: A més és una generació molt creadora i molt consumidora de contingut audiovisual i dona’ls-hi un espai a on puguin exposar i visibilitzar la seva obra és molt important, perquè la valida. Per això hem decidit mantenir-ho. Presencialment, no tenim tant espai a la Fabra i Coats per posar 500 fotografies, dos o tres per persona. I també perquè es puguin conèixer entre elles, perquè puguin dir que les meves fotografies han estat en aquest festival. És un pas, tant si és el teu hobby, com si és l’entrada a la teva carrera professional.

 

 

L’any passat va ser la vostra quarta edició, com valoreu aquesta última edició al desembre, després de la virtual del 2020? Heu pogut fer tot com volíeu?

M: Ha estat la més complicada. A nivell de tot, expectatives, logística. Com que la del 2020 era un context tan estrany, estàvem emocionalment més preparades. Si no es fa no es fa, si es fa, endavant. Però el 2021, al desembre ja hi havia la urgència de tornar a la normalitat i de poder reprendre el festival a on l’havíem deixat el 2019 i això no ha estat així. No sé si ho tornarà a ser, espero que sí. Però en tot cas, ha estat molt complicat comunicar la proposta, entendre en quin moment estan les joves, què els hi passa per dins, què volien fer. Just ens va enganxar en un moment previ a la nova onada. Valorem molt positivament tornar a la presencialitat. També és el primer any que hem estat als cinemes Girona fent passis a una sala comercial.

C: La resposta no ha estat dolenta, però sí que és veritat que és un moment molt complicat pels joves. Molta gent ha començat la carrera en plena pandèmia, ni tan sols han tingut l’oportunitat de conèixer les seves companyes d’universitat i batxillerat, han estat molt tancats. Si hagués estat jo adolescent en plena pandèmia, no sé com estaria ni com em podria focalitzar en el futur i què vull fer amb el meu temps d’oci. La resposta va ser molt més fluixa que la segona edició. La tercera no hi havia gaires propostes, com no es podia sortir gairebé de casa. Sí que vam tenir molt públic online, vam fer totes les activitats a Youtube i també debats i taules rodones a través de Zoom. I ens van funcionar molt bé. Amb l’esperança que l’any vinent realment sigui post-pandèmia i que puguem fer-ho tot al 100% i que la gent hagi pogut tenir un any sencer de normalitat. Jo també sóc distribuïdora de cinema i noto que el consum d’audiovisual i els hàbits han canviat moltíssim. Ens hem acostumat a consumir-ho tot des de casa, al principi era obligatori, però al final les plataformes s’han aprofitat d’això. Tot el contingut està allà i a la gent l’està costant tornar als cinemes. Hem de veure com evolucionen les coses, siguem pacients i tinguem esperança.

M: Les joves de l’equip d’aquest any del Reteena, cinc noies i un noi, persones meravelloses, han estirat molt del carro i és molt motivador veure com gràcies a formar part d’aquest equip s’han conegut, han pogut connectar molt, créixer...cadascú estudia en un centre de formació diferent, han pogut iniciar projectes, intercanviar experiència i elles sí que ho han valorat molt positivament poder fer reunions presencials i viure l’experiència del festival. Encara que la resposta de públic no sigui la mateixa, per tots els festivals, perquè és una cosa que compartim amb gent de la indústria.

 

 

A banda del festival, des de l’Associació Audiovisual Reteena col·laboreu amb altres festivals. Què feu més enllà del Reteena?

C: A part de tenir el festival al desembre, al llarg de l’any intentem tenir altres propostes per mantenir aquesta comunitat activa. Per nosaltres és molt important les aliances amb les diferents propostes culturals que hi ha a Barcelona o Catalunya. Un dels projectes que tenim és el jurat jove en el marc del Docs Barcelona i al setembre també amb Serielizados. Fem la convocatòria i la dinamització d’un grup de joves que s’encarreguen de visualitzar unes peces audiovisuals dintre del marc d’aquests festivals i els acompanyem a analitzar-les i a decidir quina és la que més valor pot tenir per al públic jove, que pugui ser més interessant, que tingui una temàtica que els arribi més. Ens agrada que des del Reteena puguem donar aquest premi per visibilitzar aquestes peces i servir una miqueta de prescriptores, amb aquests joves que ens acompanyen, de certs productes audiovisuals més invisibilitzats.

Fem un workshop que ens encanta i estem superorgulloses d’haver iniciat ja fa 4 o 5 anys amb l’equip del festival In-Edit. El fem en dos o tres caps de setmana per fer un curtmetratge documental musical. Té una part de formació teòrica sobre el documental musical i com fer un guió i la part de realització que hem treballat amb diferents festivals de música com el Cruïlla, Say It Loud, La Mercè. Dintre d’aquests festivals gravem aquesta peça que després es veurà a l’In-Edit.

També fem un taller a Andorra al festival Ull Nu. Vam fer un any un per públic adolescent de realització de curtmetratges. I aquest any un infantil, per un públic més jove que el nostre. I amb el Meu Primer Festival també hem col·laborat. Intentem mantenir-nos actives i fer sempre una proposta molt ideada exactament pel festival amb el qual estem treballant. Que no sigui repetir un mateix taller, sinó sempre pensar en el context, el marc i el posicionament d’aquell festival per oferir una activitat ja sigui acompanyar una projecció, crear una formació pràctica... Sempre pensant en l’essència del festival, perquè tingui un sentit per nosaltres i per l’equip del festival.

M: Aquestes col·laboracions tenen molt de sentit. Des de la primera edició avaluem el nostre festival amb diverses tècniques i ens va sorprendre moltíssim, encara és vigent, que de les assistents al Reteena gairebé un 90%, la majoria estudiants de cinema i audiovisuals, no han anat mai a un festival de cine. El Reteena és el primer festival audiovisual que trepitgen. Això ens va sorprendre moltíssim, perquè és realment un públic nínxol que li podria interessar les propostes que passen durant l’any a la ciutat. A través d’aquest segell Reteena, intentem crear un itinerari entre els diversos festivals, perquè potser la comunicació o les propostes no interpel·len a aquests joves o pensen que si no ets un públic expert, no pots assistir-hi. I a través d’aquestes activitats comencen a sentir-se convidats a aquests festivals.

 

 

Enhorabona pel Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’Audiovisuals i Cultura audiovisual. Què significa per vosaltres rebre aquesta distinció?

M: Molta alegria, però molta sorpresa també. Ens sembla increïble que el jurat hagi pensat en el Reteena, ho hagi valorat i, per unanimitat, hagin decidit que mereixíem aquesta distinció. Estem molt agraïdes perquè venim d’un any molt complicat. El Reteena és un projecte emergent que fa quatre anys que camina. La primera edició la vam organitzar amb res, amb la complicitat de la Fabra i Coats i l’ICUB que ens van permetre fer-ho allà, però amb els nostres estalvis i amb col·laboradors que porten des del primer any amb tota la generositat impartint tallers, masterclases, ajudant-nos a aconseguir els drets de les pel·lícules que volíem projectar. Pensar que vam començar així i que després poc a poc, gràcies al suport d’ICUB, ICEC, dels col·laboradors que segueixen amb nosaltres, hem pogut arribar a fer quatre edicions,... ens sembla increïble que ens donin aquest reconeixement. I ens ajuda molt, perquè no és només uns copets a l’esquena i “molt bona feina”, sinó que ens impulsa.

C: Ens dona aquest suport moral que necessitem de: “El projecte està molt bé i heu de continuar”. La gent que treballem a la cultura sabem que s’han de posar moltes ganes i hores per poder continuar endavant, fer una bona proposta i que tot surti. Hi ha moments que et planteges si surt a compte. I això ens dona aquests ànims de continuar endavant i esperem també que se’ns obrin noves portes. Per exemple els espònsors, perquè mai aconseguim finançament privat. Per sort, tenim el públic de l’ICEC i l’ICUB i estem superagraïdes. Esperem que ho puguem mantenir. Necessitem més finançament. A veure si aquest premi ens ajuda a visibilitzar més el projecte, a consolidar encara més la proposta i que el Reteena tingui més anys de vida.

 

Quines són les principals dificultats que us trobeu, suposem que el finançament és una de les més grans, en portar a terme un projecte com aquest?

M: Per no queixar-nos del finançament que és el més evident. Veiem altres festivals que a la tercera edició desapareixen perquè és insostenible. Aquest tipus de projectes que fas en el teu temps lliure són molt complicats. Fins i tot projectes que veus superconsolidats, coneixes als equips que hi ha al darrere, i penses: “com pot ser que tan poca gent amb tan poca cosa estiguin fent un projecte tan gran?”. A banda d’això, el nostre repte és continuar connectant amb el públic al qual ens dirigim i oferint una proposta de programació acurada, que interpel·li a aquest públic juvenil i que sigui interessant. I això ens requereix estar al dia. I també, no perdre aquest punt de vista horitzontal.

Últimes notícies

Arrenca el rodatge de WOLFGANG (EXTRAORDINARI) a Barcelona

Protagonitzada per Miki Esparbé i Jordi Catalán

Jornades de debat sobre la sostenibilitat en el sector audiovisual

Presentació del Certificat Espanyol de Sostenibilitat Audiovisual (CESA)

MARÍA RIPOLL RODA A BARCELONA ‘TAMBIÉN ESTO PASARÁ’ 

Adaptació de la novel·la de Milena Busquets

Cesc Gay roda a Barcelona ‘Mi amiga Eva’

La seva dècima pel·lícula