Entrevistem a Josep Amorós!

11/06/2014

Després de liderar la producció de projectes com Los últimos días, Blancanieves, El maquinista, Tengo ganas de ti i Tres metros sobre el cielo, entre molts altres, el nom de Josep Amorós ja figura entre el top 10 de professionals del cinema català.

Guardonat amb el Gaudí 2014 a la millor direcció de producció, després d’estar nominat per segon any, per Los últimos días dels germans Pastor, pel·lícula amb la que també va optar al Goya, aquest director de producció porta gairebé 20 anys al sector audiovisual i no ha parat de treballar al capdavant de projectes de ficció, documentals, comercials i de televisió.

A principis d’any, Josep Amorós va tornar a filmar a Barcelona amb Rastres de Sàndal, un llargmetratge dirigit per Maria Ripoll, que es va rodar entre la nostra ciutat i Bombai. Ara, mentre ultima els preparatius per la pel·lícula Anacleto, ens ha dedicat uns moments per mostrar-nos la seva visió de la situació cinematogràfica actual.

Quins van ser els teus inicis en la producció audiovisual?

Van ser en el món del curtmetratge. La meva primera pel·lícula com a Director de Producció va ser Costa Brava de la Marta Balletbò, ara farà 20 anys. No va resultar fàcil, però ara veus que va valer la pena l'esforç. Vaig tenir molta sort de trobar professionals que em van ajudar i van creure en mi. Gent com Jordi Cadena, Pastora Delgado, Luisa Matienzo, Paco Ramos, i molts altres productors que han fet que jo pugui dedicar-me aquesta meravellosa professió. Hi ha molta gent que està començant i els animo a què continuïn lluitant per poder treballar en aquest sector. No és fàcil, però ho heu d'intentar.

Que se sent quan l’Acadèmia del Cinema catalana i l’espanyola reconeixen el teu treball?

El reconeixement de les dues acadèmies és molt important per un tècnic, perquè són els professionals del teu sector qui voten i reconeixen el teu treball. Dóna molts ànims per continuar endavant amb la teva carrera.

Com a productor, què és el que esperes d’una Film Commission?

Les Film Commissions juguen un paper molt important en l’entramat de la preparació i rodatge d'una pel·lícula. El que espero d'elles és que estiguin al nostre costat, que ens ajudin en tot el procés, en  la recerca de localitzacions, amb la coordinació dels permisos de rodatge, a més de ser un bon interlocutor amb institucions com l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. I com no, atraure rodatges estrangers per a què rodin a la nostra ciutat.

Quines diries que són les claus que un productor ha de tenir en compte per sobreviure a la situació actual de la producció a Espanya?

És un moment molt complicat, no és fàcil sobreviure. Però hem de continuar, és la nostra professió i  volem treballar del que ens agrada. No tinc clar quines serien les claus per sortir de la situació on ens trobem. Ha d’haver-hi voluntat política per a què això funcioni. Al nostre sector no li falta creativitat, tenim uns dels millors tècnics, unes localitzacions perfectes, actors, etc. Ho tenim tot, però ens falta una política que ens acompanyi i estigui al nivell de les necessitats del sector.

Rastres de Sàndal, l’última pel·lícula que has produït, va ser filmada entre Bombai i Barcelona. Quins són els pros i els contres de treballar a dues ciutats tan diferents com aquestes?

Va ser tota una experiència. Són dues ciutats molt diferents, no es poden comparar. Rodar als carrers de Barcelona és molt més senzill que rodar a Bombai, els permisos a l’Índia són molt complicats d’obtenir i al final és més senzill rodar als platós. Sí que dóna una mica d’enveja la quantitat de rodatges que tenen, però cal destacar la qualitat professional dels tècnics d’allà. Barcelona és un gran plató i és fàcil moure's, però les ciutats que tenen 20 o 25 milions d'habitants (Barcelona en té 1’6 milions) no són molt còmodes, les distàncies són infernals i pots estar en un cotxe 2 hores per arribar a una localització dins de la mateixa ciutat. Ara bé, rodar a l’Índia és fascinant!

Últimes notícies

NINA CAUSSA: “La dissenyadora de producció imagina i crea tot el món o l’univers a on passa la història”.

Aquest mes entrevistem a Nina Caussa, dissenyadora de producció que ha treballat a diversos films rodats a Barcelona com Desmontando un elefante, Sin huellas, Pájaros o Esmorza amb mi. Amb ella parlem de la seva professió.

'Der Barcelona Krimi' roda els seus capítols 9 i 10

La sèrie alemanya torna a la ciutat

'Com si fos ahir' prepara la vuitena temporada

Una sèrie que filma a Barcelona