Què és Echar a Rodar i com sorgeix la idea de la seva creació?

Julio Blas: L'empresa neix en 2018 d'una idea meva perquè m'ofereixen fer classe de comunicació sostenible en el Màster d’OBS Business School amb la Universitat de Barcelona. Classes de màrqueting, sostenibilitat i comunicació. La meva formació i el meu treball ha estat de més de 25 anys en audiovisual, en televisió principalment. I veia que no s'està fent res d'això en cinema, audiovisual i sèries. Així que em vaig posar a investigar, alguna cosa ja hi havia, però vaig dir: “endavant, per aquí anem”. Comencem a informar-nos dels segells que hi havia, les possibilitats i ja van començar a sorgir els primers treballs. Aterrant també, perquè la sostenibilitat és tan recent que anem una mica a trompades, també investigant, implementant i fent coses en funció de com van transcorrent els esdeveniments. Perquè això arrenca quan l'ICAA en 2021 proposa per a les subvencions que els projectes tinguin criteri de sostenibilitat. I un parell d'anys després, Eli em contacta dient-me que estava interessada a fer formació, que estava a la zona de Huelva i si podíem fer un vincle societari. I ara afegim a l’Anna.

Anna Corbella: Jo m'he incorporat a l'equip de Echar a rodar recentment. Aquí a Catalunya vaig aterrar fa un mes. Estaven buscant també a algú a Catalunya que els pogués donar un cop de mà. Eli està situada a Huelva físicament i Julio a Madrid i, per tant, jo he començat a tocar portes per Catalunya per a donar a conèixer aquesta gran feina que ells ja estan portant a terme en tot l'estat. Estem intentant fer xarxa també a Catalunya.

Julio: Anna va ser alumna meva. Em semblava una alumna excepcional i vaig tenir l'oportunitat de fer de tutor del seu treball de fi de màster, a part de donar-los un mòdul de comunicació sostenible i Green màrqueting. Li ho vaig proposar i s'ha sumat a aquest carro. Vaig arrencar jo, es va sumar Eli per a cobrir Andalusia. I pensem que Barcelona era un bon lloc per tenir presència, ja que és un dels llocs importants del panorama nacional. 

Quins serveis oferiu? 

Elisabeth Lozano: En general, dos serveis: un de consultoria i un altre de formació. Una part més tècnica: pla de sostenibilitat, petjada de carboni… I, d'altra banda, jo faig formació especialitzada en sostenibilitat. Els dos venim del món audiovisual, amb la qual cosa el nostre concepte de l'audiovisual juntament amb la sostenibilitat és bastant encertat, per dir-ho així, en funció del que suposa una producció i del que pot trobar-se un equip quan s'enfronta al nou de la sostenibilitat tenint en compte totes les característiques de la pròpia producció, les especificacions de temps, de totes aquestes coses que ja sabem que succeeixen. La formació és tant en línia com presencial i, sobretot, està relacionada amb el tema d’ecomanager i producció sostenible. Des de Circulav fem un mòdul concret de localització sostenible que creiem que és un punt important a l'hora de reduir l'impacte ambiental en una producció.

Julio: Sí, és interessant el model que he preparat Eli, dins de tota la formació de sostenibilitat i Ecomanager en la qual ensenyem a realitzar plans de sostenibilitat i el càlcul de la petjada de carboni també. Hi ha una part que és: com triar les localitzacions que tinguin aquests criteris de sostenibilitat, què cal tenir en compte quan vas a aquestes primeres incursions en la localització i quines altres coses més pots tenir en compte. I, a més, ara tenim vincles amb formació professional. S'implantarà l'any que ve un mòdul de sostenibilitat en tots els cicles i graus de formació professional i hem començat a donar també unes xerrades a València, per exemple. I això també és un punt interessant ara a nivell de formació.

I a qui van dirigides aquestes formacions? A alumnat o professionals que ja estan ficats en l'audiovisual?

Julio: Hi ha dos perfils. D'una banda, la part del professional audiovisual. Amb dos tipus de persones, les que els agrada la producció audiovisual i les que a més estant formats en audiovisual tenen sensibilitat pel tema ambiental o social i per la sostenibilitat. Són professionals de l'audiovisual que es volen formar i aprendre aquesta nova professió. I, d'altra banda, també tenim mediambientalistes que han vist clar com es poden implementar les mesures de sostenibilitat en els rodatges i estan interessats o interessades a ampliar també les seves possibilitats formatives en aquest sector.

En la vostra pàgina web esmenteu que també ajudeu les produccions a obtenir certificats com l'ISO 9001 de gestió de qualitat i l'ISO 14001 de gestió ambiental, com és aquest procés?

Julio: Al final, les ISOS de qualitat són protocols que impliquen una determinada manera de fer les coses. El que es fa amb la implantació de les ISOS és veure quins processos ja estan fent aquestes empreses, implantar els que no i que marquen les diferents ISOS i amb tot això després poder portar-los a l'auditoria corresponent perquè se certifiquin. Normalment, aquestes dues ISOS en concret, de gestió de qualitat i gestió ambiental, solen estar molt basades en la documentació. Necessites tenir processos documentats, l'estudi de riscos de l'empresa, l'estudi d'interessats per a veure com els influeixes, les teves activitats, com gestiones les comunicacions, … I tot molt protocol·litzat, molt establert en forma de protocols. Has de tenir un document que et digui com faràs aquesta documentació, on l'arxivaràs, què has de fer, … A nivell ambiental, també t'exigeixen, per exemple, que puguis tenir mesures de càlcul de petjada de carboni, iniciatives de formació per a l'activitat o l'empleat. Totes aquestes són les activitats que anem recollint de l'empresa per a poder establir els compliments de l'ISO i donar-li les certificacions. Que és cert que, i per això estem una mica aquí també, en el sector audiovisual no hi ha moltes empreses excepte les més grans que disposin d'aquesta mena de certificacions. Crec que arribarà. 

Heu pensat en un futur en ajudar a obtenir altres tipus de certificacions?

Anna: Sí. Hem treballat amb tots aquests segells que existeixen i estem arrencant l'ISO 20121 d'esdeveniments sostenibles, renaturalització, conservació, reforestació i compensació de la petjada de carboni. I hem començat a oferir la realització de memòries sostenibles.

Julio: És veritat que també per les diferents normatives europees està venint tot el tema de les memòries d'informació financeres i de sostenibilitat i creiem que també és interessant. I hem triat esdeveniments, perquè al final és la forma de producció. Volem enfocar-nos a la indústria cultural, creiem que tant els esdeveniments, com el teatre o la música tenen formes similars de produir. Al final, muntem l'esdeveniment, el rodatge o l'obra de teatre, portem els materials, el fem i després les desmuntem. 

Anna: Fins i tot estic fent una mica de recerca de mercat aquí a Catalunya i molts festivals de música, per exemple, estan molt peix en aquest aspecte. No estan fent res. Els patrocinadors els estan obligant a tenir aquests principis sostenibles adequadament i necessiten aquest acompanyament que és el que estem intentant introduir nosaltres. A nivell formació, acompanyar-los en aquests processos que es fan pesats i que necessiten una ajuda externa possiblement perquè l’estructura de les seves organitzacions no estan del tot preparades.

Tornant als rodatges. Com de necessàries creieu que són aquest tipus d'assessories per a millorar els rodatges en l'audiovisual? Al contrari que el que dèieu dels festivals, creieu que l'audiovisual sí que està més conscienciat i adaptat o encara no hem arribat a aquest nivell?

Elisabeth: A poc a poc es van adaptant perquè s'estan produint canvis a nivell de subvencions. Aquesta obligació, d'alguna manera, fa que també comencin aquest camí. Per això és cada vegada més fàcil que les produccions quan comencen un rodatge, directament busquin o seleccionin diferents consultories per a ocupar-se de la sostenibilitat. I moltes d'aquestes persones, de producció fins i tot del propi rodatge, ja saben, tenen conceptes d’ecomanager i de com gestionar un rodatge sostenible.

Julio: Encara que és veritat que es mouen una mica pel tema legislatiu. Segons està venint la pressió legislativa, comencen a fer-ho.

Una de les produccions amb les quals heu treballat ha estat La Mesías per a Movistar+ que va rodar breument a Barcelona. Com va ser el vostre treball en aquesta multipremiada sèrie?

Julio: El procés de sostenibilitat de La Mesías va ser el següent. Primer ens contacta la productora i ens passa els requisits. Això és important. Hi ha produccions que en funció de la plataforma necessiten uns requisits. No és el mateix una producció per a Amazon, per a Netflix, per a l'ICAA, per a televisió o per a la plataforma que sigui que la distribueixi.

En aquest cas era per a Movistar, per tant, ens van presentar les necessitats de sostenibilitat, i els criteris que havíem de complir i ens van assignar a una persona de l'equip de Suma Content, que és la productora, que faria les labors d’ecomanager en el rodatge. Nosaltres li donem suport tant elaborant tot el pla amb el seguiment constant de totes les dades de la petjada de carboni i la resolució de dubtes. 

La Mesías va ser un rodatge dur. Va ser la nostra primera producció, va ser un rodatge de més de sis mesos en dos blocs en moltíssimes localitzacions amb moltíssimes dades. I amb una certa inexperiència per part també de la productora, de Movistar i per part nostra. Va ser complicat. Tant és així, que va caldre auditar la petjada de carboni. I ho vam aconseguir. Això sí que va ser un èxit, però va ser també un aprenentatge. També pels proveïdors o els temps amb els quals vas. Ja sabem que l'audiovisual porta uns temps sempre molt ajustats i era molt complicat, sobretot, la consecució i obtenció de dades. 

No em quedaré solament en aquesta part. Donaré també la part positiva que va ser en qüestió d'accions de sostenibilitat. Aquestes accions que fem per a disminuir els possibles impactes que tinguem: diferents fonts d'emissions, des de la reducció dels transports, reducció d'aigües, servei d'àpats i altres. I, d'altra banda, l'obtenció de dades a través de la petjada de carboni. És cert que, en les accions, la sèrie va ser molt exitosa perquè tot l'equip va estar molt compromès des del primer moment. Una de les mesures que intentem sempre implementar, perquè estem molt conscienciats, és el desaprofitament alimentari. Aconseguim que el servei d'àpats reduís la quantitat de les racions de menjar amb la condició que era millor que la gent que volgués repetís ració o s’ho poguessin emportar al final de la jornada al fet que els posin una ració més àmplia i acabi a les escombraries. Aquesta va ser, per exemple, una de les mesures. Una altra va ser eliminar gairebé tots els envasos, coberteria, gots i vaixelles d'un sol ús. Portaven vaixella tradicional, ampolla d'alumini,… creiem que a nivell d'accions va ser molt interessant, positiva i un aprenentatge.

Quina és dificultat més gran que us heu trobat a l'hora d'intentar aplicar mesures de sostenibilitat en un rodatge? En general, hi ha alguna cosa que realment veieu que és el que més costa que la gent accepti, es conscienciï o sigui difícil d'aplicar?

Julio: La situació va millorant. És veritat que cada vegada estan més conscienciats i ja tenen els processos més automatitzats. Continuem tenint problemes amb l'obtenció d'unes certes dades de la petjada de carboni, certes dades per part de proveïdors o el que anomenem la verificació de l'homologació de proveïdors. Això és contractar un allotjament i que verifiqui si té una ISO d'etiquetatge o tingui implementada alguna mesura de sostenibilitat que et puguin certificar. Que vagis amb això per davant.
Un altre dels problemes amb els quals ens trobem és quan entrem amb el projecte ja avançat. És complicat. I hi ha una altra qüestió, que ni tan malament, ja que en els últims dos projectes hem pogut fer-la, que és la verificació del guió. Poder tenir el guió per a fer una revisió des del punt de vista de la sostenibilitat. El guió és complicat, és molt sensible, és la matèria primera de l'audiovisual. No li pots llevar l'essència, però sí pots proposar algunes qüestions, petits detalls de l'escenografia, petites frases o gestos. Jo sempre poso el mateix exemple. Un gest pot ser que en una seqüència d'un sopar quan llencis les escombraries, la llencis almenys en dos contenidors. És un detall que igual no et treu la narrativa ni la diegesi, però aporta aquesta comunicació que creiem que és important.

Elisabeth: La inclusió d'aquesta mena de missatges ajuda a la normalització perquè el veus en pantalla i és una cosa que vas adquirint a poc a poc i el públic, al final, també l'adquireix d'una manera molt senzilla.

Julio: Una de les majors dificultats també és saber què podem utilitzar. Ara tens empreses que et demanen un segell americà. El protocol és de Green Production i el segell és EMA. Després està Albert, el britànic, que també te'l demanen altres empreses. O les ISOS que et demanen. Després, per exemple, sé que la Barcelona Film Commission teniu un decàleg de bones pràctiques, Astúries té el seu, Zaragoza té el seu. Hi ha empreses privades que tenen el seu. El segell verd de l'Acadèmia de Cinema és un altre. Hi ha aquí un núvol de normatives i de protocols, certificacions…

Anna: I cada comunitat treballa amb la seva normativa pròpia. 

Julio: I després estan les ajudes i subvencions. Hi ha qui et demana la petjada, qui no te la demana, qui et demana un pla, qui et dona dos punts, qui et diu només que presentis una fulla d'intencions, cada comunitat, cada ajuntament,… 

Elisabeth: No hi ha una normalitat, ni una sola manera de fer les coses. Sinó que hi ha bastants i cada vegada sorgeixen més. 

Julio: Però aterrarà, haurà d'aterrar.