Dani de la Orden es va graduar en l’especialitat de Direcció a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Ha dirigit diversos curtmetratges, entre els quals destaquen Luciano (seleccionat a múltiples festivals) i Nadador (preseleccionat als VI Premis Gaudí). Barcelona, nit d’estiu (nominada a la millor pel·lícula als Premis Gaudí) va ser la seva òpera prima en el món del llargmetratge i ha esdevingut un gran èxit a Catalunya. Paral·lelament desenvolupa una interessant carrera en el món del videoclip (David Bisbal, Joan Dausà, Els Amics de les Arts...) i la publicitat, on ha treballat amb empreses com Damm, McDonalds, BBVA, Inditex, Intermón Oxfam... El seu últim film Barcelona, nit d’hivern, darrerament estrenat als cinemes ha obtingut un gran èxit de públic i de la crítica. El seu objectiu és explicar històries universals, properes i que emocionin a la major quantitat d’espectadors possible.

- Per què vas triar Barcelona per rodar les dos pel·lícules?

Jo volia que la pel·lícula fos propera, que la gent la sentís seva. També evidentment per un tema low cost, jo no podia anar a rodar fora de Barcelona. És la meva ciutat, hi visc i m’encanta. En aquest sentit vaig ser bastant realista, rodar a Barcelona era una necessitat i havia de ser aquí, si o si. Però és que tenim la sort de que és preciosa! A més, està oberta internacionalment i disposa de moltes facilitats, té moltíssims punts i llocs bonics i, el que és perfecte per a un director, jo mateix conec tots aquests espais, això és un punt a favor.

- Què té Barcelona que no te una altra ciutat?

Moltes coses! Barcelona és una gran ciutat, bonica i propera. És una ciutat que té uns carrers preciosos, molt macos. Ofereix unes passejades molt íntimes, com per exemple al Born. I ofereix a la vegada un contrast molt gran. És una ciutat elegant, però alhora molt jove. Ho té tot: mar i muntanya. És molt variada, evidentment que no és Nova York... però ofereix moltíssimes històries per contar.

- I tu quina imatge de la ciutat volies donar a les dos pel·lícules?

Doncs sempre he volgut donar una imatge de ciutat positiva, lluminosa, màgica. Una ciutat on pot passar tot el que sempre hem somiat. En aquest cas, no m’interessava de fer un retrat real de la situació, sinó d’una ciutat idealitzada. D’això es tracta a les comèdies romàntiques, oi? Volia mostrar una ciutat on passa allò que tots aspirem, que els espectadors creguin que els hi pot passar allò que els hi passa als protagonistes del film.

Però també volia que fos una ciutat propera. En realitat, és un equilibri entre allò pròxim i que tots coneixem i allò idealitzat i preciós de la ciutat. Una ciutat cosmopolita i moderna que ofereix més possibilitats, a part de la gran oferta d’esbarjo i de festa. I sempre evitant un retrat social de la ciutat, defugint de la Barcelona més turística.

És veritat que aquesta faceta apareix de fons, però no és el principal. Jo més que retratar la ciutat, volia mostrar com és la gent de Barcelona i això ha de fer-se sent molt proper. Per exemple, gravar a la Plaça Sant Felip Neri. És una plaça molt cèntrica, però està situada en un punt que no ve de pas. Molta gent no la coneix, però és una de les meves preferides. El mateix passa amb els carrerons del Born, del Raval... aquests són els veritables espais dels barcelonins.

- Quins són els teus projectes futurs?

Doncs aquest any que ve estrenem la comèdia El Pregón, amb el Berto Romero i l’Andreu Buenafuente. I ara mateix estic a la recerca de noves històries. Mentrestant, m’agrada molt rodar publicitat, així que en continuo fent, fins que trobi la història perfecta per al propera pel·lícula, que ha de ser una història que m’apassioni molt i que la senti molt meva. Si no, no té sentit rodar.

- Què n’opines sobre la projecció de la ciutat de Barcelona com a plató de cinema?

Doncs la veritat és que cada cop que veig el cartell i les tanques d’un rodatge... això de “disculpin les molèsties, s’està rodant” m’alegro molt. Un rodatge genera economia, està molt bé per a una ciutat, jo crec que s’han de facilitar els rodatges. En realitat, a cada rodatge s’agafen els tècnics d’aquí, gran part de l’equip és d’aquí. Per exemple, va passar amb el film The Gunman. Hi treballava molta gent de Barcelona, genera molta economia en el sector, entre molts d’altres àmbits.

- Com a director de cinema, què en penses de la feina d’una Film Commission?

És essencial perquè és el nexe únic que tenim amb l’administració i tothom sap que aquesta feina sempre és molt lenta i una Film Commission és un interlocutor indispensable. Ells també aposten per la pel·lícula, creuen en la pel·lícula, i això ens facilita molt el rodatge. Té un paper essencial i tant de bo es pogués involucrar encara més.

A més, un altre paper molt important de la Film Commission és que està molt bé a nivell d’arxiu de localitzacions, de repositori on poder triar on gravar. Ells tenen ja un ventall de localitzacions de rodatges, no només les típiques. Hi ha molt on triar i ens faciliten trobar l’espai exacte que estem buscant. Això és una gran ajuda.

- Amb l’últim film, quin és el moment que recordes que va generar més feina i dedicació amb la Barcelona Film Commission?

Sense cap mena de dubte, quan vam gravar l’escena que passa durant la Cavalcada! Va ser una escena que requeria molta feina, va ser molt intensa!