CHUS LÓPEZ: "La responsabilitat social audiovisual entén l’audiovisual com a una eina de transformació".

29/07/2020

Aquest mes entrevistem a Chus López, soci fundador de CreaRSA i coordinador de RRHH, així com director de promoció i comunicació de l’entitat. Amb ell parlem de Responsabilitat Social Audiovisual, de la seva feina com a entitat i del projecte Som Audiovisual Responsable que han engegat conjuntament amb PAC i Catalunya Film Festivals.

Què és CreaRSA i com va néixer?

Ens dediquem a fer responsabilitat social audiovisual. Un concepte que entén l’audiovisual com a una eina de transformació per crear responsabilitat social en qualsevol àmbit. Vam néixer com una associació fa uns vuit anys aproximadament. En principi, érem tres sòcies fundadores amb aquest neguit de traslladar a la part audiovisual tota l’escena de la responsabilitat social i dels valors de l’economia social. Som gent que venim de l’ESCAC i del màster de documental. Des de l’inici de CreaRSA, vam decidir que calia fer molta pedagogia en l’audiovisual quant a pràctiques, sobretot, de responsabilitat social i d’economia social. Per això vam engegar aquest projecte. Bàsicament, ens dediquem a fer audiovisuals de qualsevol tipologia i també assessorament i formacions en temes de comunicació sempre molt relacionada amb màrqueting responsable, comunicació responsable i inclusiva, amb com s’ajuda a les entitats, ja sigui de l’economia social o d’altre ecosistema econòmic, a transmetre els seus valors de marca o els seus intangibles al seu projecte, a la seva entitat i com arribar al públic objectiu en concret.

 

Què és la responsabilitat social audiovisual?

L’entenem com un model de gestió responsable. Aquest model és integral i va des de diferents aspectes que poden incidir en la teva entitat: des de la mateixa organització de l’entitat, la representació que poden tenir cadascuna de les persones que en formen part. També quant a la presa de decisions, per exemple. Si es fa de manera conjunta, si cada persona té un vot i té la seva representació equitativa,... Després en l’àmbit de sostenibilitat, si realment pensem des de l’inici del disseny de la producció o del projecte audiovisual que engeguem, l’impacte ambiental que puguem tenir. Preguntar-se: quines pràctiques ambientals i quins recursos podem tenir? A quins proveïdors podem accedir per fer que la nostra producció sigui més sostenible ambientalment?

No només això, sinó també integrar la perspectiva de la dona. En l’àmbit pràctic és pensar en quotes de representació de la dona en alts càrrecs de les entitats, però també en el a de remuneració que sigui equitatiu, en el de representació, en el de captació de talent de dones. Que hi hagi realment una política de contractació que reservi un percentatge equitatiu per contractar a dones. També està estipulat en l’àmbit de la reforma horària, dels usos del temps que fem. Si realment en aquests usos dels temps tenim en compte la conciliació familiar i laboral, que és un gran problema dins de l’audiovisual. És incidir de mica en mica en com podem fer uns horaris el més racionals possibles, integrant un pla de rodatge a on realment es necessita un temps per dinar. I que no siguin unes pizzes de manera recurrent, sinó que pugui ser un dinar saludable. Que tinguem un espai de cures, de gestió emocional dins de la nostra entitat, en el qual cadascuna de les persones treballadores se senti representada, pugui parlar i tingui aquest espai a on ser escoltada i compresa. I per tant, pugui millorar la seva projecció personal i professional. I així sigui l’entitat encara més òptima en els seus objectius.

Incloure la defensa dels drets humans en la mateixa temàtica dels projectes audiovisuals. La inclusió de la diversitat, de la qual no es parla molt i que no es veu representada en l’àmbit audiovisual però que en la societat és el que vivim: la diversitat en col·lectius LGTBI, amb persones de la comunitat negra,... Intentar incloure tota aquesta diversitat i com podem gestionar equips que cada vegada seran més remots i diversos. Tenir protocols per gestionar aquesta diversitat, que tingui veu i que realment hi hagi una comunicació fluida dintre de la mateixa entitat. Que hi hagi pràctiques justes d’operació. Això vol dir que tothom cobri per conveni. Això és molt important. Al cap i a la fi, és despertar aquesta sensibilitat. Estem intentant des de CreaRSA despertar tota aquesta línia de treball de responsabilitat social.

Ara estem intentant portar a terme la campanya Som Audiovisual Responsable conjuntament amb Marta Forn de la PAC i també amb la Marta Lladó de la Catalunya Film Festivals. Tenim el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Les tres entitats estem sumades al Pacte del Temps que és una eina que s’està llençant des de l’Ajuntament per racionalitzar horaris i millorar encara més les nostres pràctiques professionals.

 

 

Som audiovisual responsable és l’últim projecte que heu llençat. Com va néixer aquesta iniciativa?

L’any passat vam presentar un projecte amb una altra entitat que es diu In Time i la seva persona de referència Xavier Peralta, amb la Iniciativa per la Reforma Horària i el seu promotor Fabián Mohedano. Existia el neguit sobre el fet que hi ha uns usos del temps que no s’estan complint en molts sectors, ja abans de la pandèmia. Es notava que hi havia un desfasament molt gran entre horaris, conciliació, estil de vida, alimentació, qualitat de la son... Ens vam unir per fer alguna cosa en aquest sentit. In Time i la Iniciativa van aportar aquest Know How que ells tenen en relació amb tot el tema d’usos del temps i nosaltres tota la part de responsabilitat social de la qual parlàvem abans.

Vam concebre una eina d’autodiagnosi que les mateixes entitats audiovisuals poden utilitzar per detectar si realment estan fent bones pràctiques o no en aquest sentit. Si no les estan fent, que podria ser en la majoria dels casos, es tractava d’incentivar a què les puguin fer. No estem parlant de conceptes com la reforma horària o la responsabilitat social, molt abstractes, sinó que realment hi ha efectes pràctics en aquesta eina de diagnosis que els hi poden ajudar a millorar molt la seva gestió i la seva productivitat.

L’eina va ser un treball conjunt i es va presentar al Palau Macaya. Allà vam aplegar una sèrie de professionals del sector per parlar de l’eina i què els hi semblava i debatre sobre aquesta per complementar-la. Es van constatar una sèrie de realitats: ens vam adonar que calia fer més èmfasi en la no discriminació i foment de la contracció de persones amb diversitat funcional; que calia promocionar la dona en un sector totalment masculinitzat, sobretot en càrrecs de decisió i responsabilitat; que calia fomentar més la transparència quant a ingressos i repartiment de remuneracions en totes les escales i categories laborals i que calia evitar fer pràctiques d’abús de poder i assetjament, un altre tema important dins de l’audiovisual. I que calia promoure la diversitat cultural i social i un compromís per una comunicació més plural. Van sorgir una sèrie de xifres que van ser bastant aclaridores. El 54% de l’alumnat en formació a l’audiovisual són dones. Només el 16% dels projectes cinematogràfics catalans estan liderats per dones i tan sols el 26% dels departaments de producció audiovisual tenen una dona al seu capdavant. Només el 9% pel que fa a càrrecs de més difícil accés. I tan sols el 10% de les pel·lícules tenen una dona com a productora executiva. I ens vam adonar que calia potenciar moltíssim l’espai de cures a l’audiovisual.

Després d’arribar a aquestes conclusions, amb PAC i Catalunya Film Festivals, dues de les entitats presents, hem engegat Som Audiovisual Responsable, també compta amb la col·laboració de la Iniciativa per la Reforma Horària que ara ha canviat el seu nom i es diu BCN Time Use. I estem ara fent una campanya a les nostres xarxes socials sobre tots aquests temes per donar recursos a les entitats audiovisuals perquè coneguin aquestes formes de fer i que realment les puguin aplicar al seu dia a dia i a la seva entitat audiovisual. El projecte en qüestió està pensat perquè sigui una campanya de difusió, que tindrà dues sessions amb professionals dins de dos dels festivals que estan dins de la Catalunya Film Festivals. Aquestes dues sessions seran convocatòries per treballar conjuntament amb els professionals aquests temes.

 

 

Has parlat de la conciliació familiar, la desigualtat de la dona. Creus que aquestes són les dificultats principals del sector audiovisual a l’hora de parlar de la Responsabilitat Social, la Reforma Horària i els Usos del Temps? Tot i que són temes que realment són una problemàtica de tota la societat, però potser a l’audiovisual es veuen més afectats pels horaris que es fan de rodatge, per exemple.

Correcte. El sector audiovisual, arran de l’última crisi, ja era un sector molt precaritzat en l’àmbit d’usos del temps i temes de remuneració. Crec que és un tema transversal però que a l’audiovisual encara està molt més agreujat pels usos del temps que fem, per com s’estan conceptualitzant i concebent les produccions, en l’àmbit dels rodatges, de càrrega de treball que pot assumir una persona, nivell d’horaris. No pot ser que hi hagi horaris de 14 o 15 hores de treball, perquè això afecta directament al producte final i l’obra que estem creant. I a part, hi ha una accentuada precarització no només en els usos del temps sinó també quant a la remuneració que s’està percebent pels treballs fets. De mica en mica, crec que sí que hi ha un estàndard que treballa i cobra bé a l’audiovisual, però molts i moltes estem per sota i no arribem a aquests mínims ni de bon tros.

Realment és un gran problema la representació de la dona, però no només això. S’han d’incentivar moltíssim més altres pràctiques, per començar a apostar per la contractació de proveïdors realment responsables i que siguin de proximitat. Perquè aquesta pandèmia ja ens ha donat un avís. Aquesta proximitat vol dir que hem de revertir directament la riquesa que estem produint en l’àmbit cultural i també econòmicament cap al territori en el qual estem rodant. No té sentit portar equips proveïdors forans quan en realitat rodem a espais en els quals podem revertir la nostra riquesa.

Crec que són els principals eixos que s’haurien de tractar, així ho vam identificar a la campanya de fet: la sostenibilitat, el paper de la dona i com t’he dit, els usos del temps. Eren tres dels eixos que ens vam plantejar que eren de molta urgència per començar a sensibilitzar al sector audiovisual. Crec que el nostre primer objectiu és molt humil, perquè el sector és molt gran i molt divers. Primer perquè coneguin què és la responsabilitat social i d’on ve, què pot servir de model de gestió, però que tenen també aquestes pràctiques que poden aplicar a la seva entitat i que de manera directa i a curt termini i a llarg termini poden impactar directament en la seva gestió.

 

 

Què pot fer una empresa del sector audiovisual per fer els primers passos per promoure aquestes idees de responsabilitat social?

Pot despertar aquesta responsabilitat o aquest sentiment de fer les coses d’una altra manera. Començar a aplicar polítiques pròpies dins de l’entitat en l’àmbit de l’organització, per exemple. El fet de conciliar hores de vida laboral i familiar pot ser un mínim gest de gestió del temps. En comptes de col·locar una reunió a les sis de la tarda, fer-ho a les quatre. Això ja és un mínim de decisió. En comptes de treballar tots a la mateixa oficina, crear models híbrids de gestió, de presencialitat. Que es pugui donar més espai al teletreball. Ara amb el tema de la covid, molt més.

Fer protocols i plans d’igualtat és molt important. Les empreses de més 100 treballadors, i amb l’última llei de més de 50, estan obligades a fer plans d’igualtat. I no totes ho fan. Establir protocols de prevenció d’assetjament sexual. Incloure una comunicació inclusiva dins de l’entitat. Establir quotes de contractació contractant sí o sí a dones. I introduir el concepte d’oficina verda. Començant des del meu àmbit de treball i després fer un canvi de mica en mica per anar incorporant proveïdors més responsables i que tenen una cadena de valor responsable. Aquestes són les primeres passes que es poden fer i són fàcils. I que no facin que les productores, distribuïdores, exhibidores es portin les mans al cap i diguin: “Això què és? No ho sé fer”.

Si anem a models més sostenibles perquè realment l’economia ens està portant cap a això, no té sentit proposar models de producció cinematogràfica que tinguin un paradigma anterior. No només ho estem dient nosaltres, moltes de les produccions que està fent Netflix, que té moltíssims recursos, ja estan integrant tot això. Però si sóc una entitat que estic amb el meu món i he de presentar subvencions pel dia tal, que tinc un projecte que està a punt de caure i no sé si podré finalment,.. Dins d’aquesta voràgine, aquestes pràctiques et poden fer ser més efectiu i productiu. La qüestió és millorar en aquesta gestió. No és un àmbit que m’ho d’adherir i incorporar perquè em queda molt lluny. Perquè realment si ho incorpores aniràs millorant de mica en mica en aquesta gestió diària.

 

El 29 de setembre organitzeu la jornada 'El futur del temps de treball'. En què consisteix i què hi podrem veure allà?

És una iniciativa del Pacte del temps de l’Ajuntament de Barcelona, al qual nosaltres estem adherides. Es fa una jornada per presentar i reflexionar entorn de quins són els reptes de futur que es plantegen en l’àmbit professional. Dins del Pacte del Temps, aquesta jornada encaixa també amb la setmana que es farà dels usos del temps en l’àmbit dels horaris a Barcelona. Hi ha un grup motor que ho està portant a terme. I hi són moltes de les entitats que formen part del Pacte del Temps. És per establir un punt de debat en el qual hi hagi diferents expertes i experts que parlaran sobre quins són els principals neguits que ens està portant tota aquesta nova situació de la covid en l’àmbit del treball. Sobretot, perquè la càrrega de treball s’ha accentuat moltíssim. Segons diferents estudis, s’està teletreballant entre dues i tres hores més al dia. Parlarem de com aquesta càrrega de treball pot arribar a incidir i com ens plantegem el futur del treball.

Animo a totes les entitats a adherir-ser al Pacte del Temps. Bàsicament han de posar-se en contacte amb la plataforma i els fan una entrevista a on detecten quins usos del temps estan duent a terme i quines línies de millora es poden revertir cap a la seva entitat. Pot ser una primera passa també per a una entitat que no tingui coneixement de què li pot aportar la responsabilitat social.

 

Últimes notícies

RODATGE A BARCELONA DE ‘SINJAR’

També rodada al Kurdistan iraquià

‘MasterChef Celebrity 5’ visita Les Rambles

El programa cuina a la nostra ciutat

'Donde caben dos' roda a la ciutat

Nova comèdia de Paco Caballero

‘Juan Mariné. Un siglo de cine’ roda a Barcelona

Documental sobre el director de fotografia