
Aquest mes entrevistem a Anna Frago, Child Wrangler, també productora audiovisual i fundadora de The Kids Team. Amb ella parlem d’en què consisteix la seva feina.
Com i quan va néixer The Kids Team?
Va néixer el gener de 2024, sent així, la primera empresa de Child Wranglers d’Espanya. Aquest projecte és fruit de la nostra passió pel món audiovisual i treballar amb nens. He treballat en el món audiovisual de sempre, i ja fa molts anys, quan hi havia nens i nenes al shooting, jo sempre feia aquella producció, i si no era meva, em feien anar el dia del shooting, perquè de sempre he tingut molta empatia amb els nens, i sempre he pensat i defensat que, malgrat que ells estiguin treballant, per a ells ha de ser com un joc.
En què consisteix la feina del Child Wrangler al món de l’audiovisual?
Consisteix a ajudar, guiar i cuidar als nens durant les produccions. A través de jocs creem un ambient de confort i seguretat amb els menors que garanteixen que el rodatge del projecte en el qual estiguem treballant es dugui a terme de la manera més divertida possible pels nens. Això farà que la feina de la resta de professionals sigui més fàcil i lleugera.
Ens cuidem que els menors tinguin un lloc segur on estar i de la seva supervisió, donant-los suport emocional durant el rodatge. És molt important també estar coordinats amb l’equip i saber què s’espera i quins són els objectius de la jornada per poder mesurar cada quant els anirà bé descansar per reprendre forces o com motivar-los.
En resum, el Child Wrangler/Coach actua com un intermediari entre els nens, els seus pares i l'equip (ja sigui fotògraf, filmmaker, estilistes, producció, etc.), treballant per assegurar que l'experiència sigui positiva i segura per als menors i gaudeixin d’ella.
Com vas descobrir la teva passió per aquesta feina? Què et va fer decidir dedicar-te a això?
La veritat que és una feina que me la vaig trobar sense buscar-ho. Abans no hi havia ni tants rodatges ni tants nens que participessin en projectes audiovisuals, normalment sempre eren els mateixos. Quan treballava a Arruga, com a productora, i hi havia nens rodant, la resta de l’equip els veia com un incordi, els hi molestava que es moguessin i no es comportessin com adults. I jo només pensava que algú havia de vetllar per ells. I com no passava, em vaig començar a ocupar d’ells al set. Però un dia, a una producció que jo havia format part, però no havia d’anar al rodatge, va arribar un nen i va preguntar que on estava i quan li van dir que jo aquell dia no estaria al set, va contestar que no rodaria si jo no hi era. Així que em van trucar i em van fer pujar al rodatge. I des de llavors, que sempre estic present en els sets durant els rodatges.
Hi ha moltes diferències en la teva feina en funció del mitjà, si és televisió, cinema o publicitat, per exemple?
La nostra feina és la mateixa en tots els mitjans, assegurar el benestar del menor i ajudar-lo a fer la feina el millor possible a través del nostre suport. Però no és el mateix si el que han de realitzar són fotografies que si han de fer una escena gravada. Quan anem a sessions de fotos hem de saber quin “acting” necessiten com quan els graven, però en una foto es tracta de captar l’instant i nosaltres podem anar jugant o distreure’ls mentre el fotògraf fa les fotos. Però quan han de gravar una escena ha d’haver-hi més preparació darrere la càmera i en el moment que roden no podem intervenir. Però quan parlem de curts o llargmetratges, el procés és més extens i pot durar setmanes o mesos. Això ens permet treballar amb els nens i nenes des d’una exploració més profunda dels personatges, les emocions i com evolucionen al llarg de la història que es vol narrar. Es tracta d’una construcció progressiva del personatge, ajudant-los a comprendre i recordar la seva trajectòria emocional a través de diversos assajos, sempre de la mà del/la director/a. En tot moment és important que els infants tinguin present que tot el que es treballa són coses que li passen al seu personatge i no a ells. En general, es treballa molt a través de tècniques i eines teatrals que permeten als actors entrar i sortir ràpidament del personatge.
Com es forma un Child Wrangler?
Una peça clau per ser Child Wrangler, a part del que és obvi, que t’agradi treballar amb nens, és l’empatia. És un element molt important, que es pot treballar i es va desenvolupant a mesura que guanyes experiència. També és important ser creatiu quant a idees perquè els menors aconsegueixin fer allò que s’espera d’ells.
Si volen capturar-los distrets, hem de tenir en ment diferents maneres de distreure’ls des de darrere les càmeres, i a vegades, és difícil tenir-los concentrats molta estona, per això és molt important prestar atenció a veure què és el que a ells els hi crida més l’atenció. És tan important el temps d’espera com el temps d’actuació.
Quins perfils treballen a la vostra empresa?
El nostre equip està format per mi mateixa (Anna Frago), Laia Caminal, Paula Velasco i Paula Ferrer i després treballem amb altres perfils externs, tots amb experiència amb nens, però el més important i el que totes compartim és la passió pel treball amb nens. I després d’això comptem amb perfils variats i formats tant en psicologia i cinema com fotografia i perfils que hagin treballat prèviament amb nens. I que tinguin molta empatia amb ells.
Vosaltres oferiu serveis com a Child Wrangler i Baby Wrangler. Com enfoqueu treballar amb bebès i nens més grans? Quines diferències us hi trobeu?
Els nens més grans ja saben què estan fent i a què han vingut, a vegades pels bebès pot ser una mica confós perquè no entenen ben bé el que fan. Òbviament, amb nens més grans podem dialogar i comunicar-nos més fàcilment per entendre que necessiten en cada moment. Així que quan estem amb bebès és molt important crear un vincle amb ells i assegurar-nos que s’ho passen bé i que en el moment de treballar se sentin a gust.
També és veritat que depenent de l’edat que tenen ens encarreguem de portar uns jocs o altres, ens enfoquem en les necessitats de cada edat perquè no respondrà mai igual un nen de 3 anys que un de 12.
L’edat més difícil per a nosaltres seria de l’any fins als 3 anys, perquè realment encara no tenen ni consciència d’on estan ni de què estan fent, ni què representa estar allà. Així que el que fem, és crear un vincle amb el menor, i anar jugant, i que sempre tinguin els tutors en el camp de visió. Si el nen veu al seu pare o mare, i el veu tranquil, ell sap que està en un lloc segur. Quan són més bebès, bàsicament ens recolzem bastant en els pares, perquè són a ells a qui reconeixen i saben què els fa somriure o quines músiques els agrada... i aleshores, som nosaltres qui ajudem els pares, i els hi expliquem com va tot.
Suposo que hi ha moments de por a que els nens i nenes no vulguin cooperar. Quines són les principals dificultats amb les quals us trobeu a la vostra feina?
Molts cops ens trobem amb nens estrangers que, si a sobre són bebès, pot ser difícil comunicar-se amb ells. A través de la creativitat, com hem mencionat abans, per molt que no parlem la mateixa llengua, els intentarem transmetre la seguretat que necessiten i que els hi proporcionem.
Al cap i a la fi, els nens són nens i pot ser que un dia vinguin amb moltes ganes i al següent cop que ens el trobem és possible que no tingui ganes per qualsevol motiu. Això no ho podem controlar. El que sí que garantim és cuidar l’experiència per ells i que al final del dia marxin a casa contents.
Ens hem trobat mil casos diferents, però amb paciència i molt d’afecte, hem anat portant-los a fer el que s’ha necessitat en cada moment. A vegades es necessita una mica de paciència i molta calma. Puc posar alguns casos com a exemple.
Estàvem fent un projecte per a una marca de moda amb un fotògraf que no tenia gens d’empatia amb els nens. Teníem un nen d’un any i mig al set, i li vaig preguntar al fotògraf: “què vols que faci el Miquel?”. I el fotògraf em va respondre: “Digues-li que faci coses!!!!”. El vaig mirar i li vaig dir: “El Miquel no fa res, ni tan sols sap que està fent aquí...”. Al Miquel li queia la “bava”, pobret de petitó que era. Li vaig dir al fotògraf: “què vols que faci? que rigui, que salti, que camini, que aixequi els braços...”, i aleshores em va dir què volia que fes, i jugant amb el Miquel, vam aconseguir que fes el que necessitàvem!!!
En un altre shooting de moda, els nens havien d’assenyalar “imaginàriament” cap a dalt com si tinguessin un “Globus” de TBO. Una de les nenes tenia síndrome de Down, i no entenia el que havia de fer, fins que finalment, vaig agafar el “NAS MÀGIC”, el vaig enganxar a una paret, i li vaig preguntar: “Maria on està el Nas Màgic?”, i va assenyalar la paret, i així ho vam aconseguir.
En un projecte de Tous, necessitàvem que un bebè de 12 mesos, toqués un collaret que li havien posat damunt del seu cap. El Marco tenia una pilota a la mà, i no la deixava anar, així que tocava el collaret amb la pilota i no ens servia. El que vaig fer, va ser oferir-li dues pilotes més vistoses que la que tenia, ell es va mirar les mans, va deixar anar la que tenia, i tot seguit li vaig posar les pilotes per sobre del collaret, i en anar-les a buscar, va tocar el collaret, amb les mans sense pilotes. I així, milers i milers d’anècdotes!!!!
Quins són els projectes més engrescadors per vosaltres?
Hem fet projectes molt divertits, amb molts nens i nenes. El més meravellós, és anar veient com creixen i es fan grans... nens amb els que has treballat des que tenen 2/3 anys i ara ja en tenen 10/12 anys..., i el vincle que creem amb ells i les famílies és màgic!!!
Sempre és molt divertit trobar-se amb nens que ja coneixem, perquè quan ens veuen sempre es posen feliços. Més que projectes són moments, que entre els menors i nosaltres creem durant els dies de rodatge, quan veus que ho gaudeixen i s’ho estan passant bé.
Tot i que és veritat que quan hi ha més d’un nen a les produccions normalment és més divertit que quan només n’hi ha un, per ells i per nosaltres. Perquè per començar, tenen a algú a prop que és més o menys de la seva edat i això els fa sentir més a gust.
Hi ha diferències treballant amb un nen que comença i és la seva primera feina a un amb més experiència?
Per un nen que mai ha treballat posar-se davant una càmera amb un equip de persones adultes que no coneixen pot ser angoixós per això és tan important, el vincle del qual parlàvem. Una estona abans de començar quan ens coneixen, els hem de transmetre que farem el possible perquè l’experiència sigui divertida i lleugera. En aquests casos normalment requereixen més ajuda tant al set com fora el set, perquè els rodatges són tot un món i provoca molts estímuls en els nens, i més si mai ho han viscut. Però de totes maneres quan ens trobem amb nens que ja tenen experiència no vol dir que hàgim d’estar menys pendents d’ells, ni de bon tros.
Tot i que és veritat que a vegades et sorprenen i un nen que mai ha fet res es posa davant de la càmera i sembla que ho hagi fet tota la vida. Igual que, altres vegades un nen amb el qual has treballat vàries vegades i sempre ho ha fet bé, pot arribar un dia girat al set i no voler fer res.
Hi ha nens que ens coneixen de fa anys i en veure’ns se’ls il·lumina la cara perquè ja saben que estaran cuidats, s’ho passaran bé i gaudiran la jornada.
També oferiu activitats off/set. Per què i en què consisteixen?
Normalment, fem manualitats i jocs de taula, activitats en les quals no s’atabalin massa, però que gaudeixin. És molt important crear un vincle amb ells i que se sentin segurs amb nosaltres per a quan sigui el moment de rodar puguin estar relaxats i sentir-se en un ambient segur.
Quins altres serveis oferiu?
A part de Chid Wrangler amb The Kids Team, també tenim OKnens on tramitem permisos de menors amb més de 8 anys d’experiència i des d’on hem tramitat quasi 1.500 expedients, per moltes productores, marques, fotògrafs, sèries de televisió, curtmetratges, llargmetratges, etc...I Good Monday on realitzem produccions i coproduccions en el món audiovisual, la majoria amb menors. La Paula Ferrer, que és fotògrafa, fa sessions de fotos per books per agències.
Algun projecte amb nens o nenes en què hàgiu treballat a Barcelona i dels quals ens pugueu parlar?
Alguns dels projectes que hem fet aquest any inclouen marques com Zara, Lefties, JD sports, Nissan, Mango, Arket, Petit Bateau, Victoria, Hugo Boss, Vilibrequin, Bonmot, Puma, Hawkers, Tommy Hilfiger, Molo, Monzo, Eat my socks, Sofitel, Gioseppo, My theresa, Letter to the world, Katia Fabrics, Losan, Calliope, My little Cozmo, ... entre molts altres!
El que podem dir és que cada producció a la qual anem és una experiència diferent a l’anterior, hi ha marques amb les quals treballem molt sovint com Lefties i Mango, però cada cop l’experiència canvia i això és el que ho fa tan especial, l’equip pot ser el mateix, però la màgia de treballar amb nens és que sempre et sorprenen i és una feina molt agraïda.
Voldria acabar explicant que cada nen quan acaba sempre se’n va amb una cosa super màgica!!! Quan acabem els diem que els hi donarem una cosa super màgica, que quan estiguin tristos si s’ho posen els hi passarà la pena, que si estan enfadats, i se’l posen els hi passarà l’enuig i que si els seus tutors o germans estan enfadats o tristos se’ls hi passarà l’enuig o la pena. Els hi fem tancar els ulls i els hi posem un NAS de Pallasso, EL NAS MÀGIC!!! I quan obren els ulls, el primer que els hi surt..., és un somriure!!! I la veritat és que s’ha convertit en un símbol molt nostre i dels nens amb els quals treballem!!! Tant és així que va venir un nen d’Amsterdam a treballar a Barcelona amb nosaltres, i la mare ens va dir que la germana estava molt enfadada, perquè ella no venia i no coneixeria a l’Anna del Nas Màgic!!