Com i quan va néixer The Kids Team?

Va néixer el gener de 2024, sent així, la primera empresa de Child Wranglers d’Espanya. Aquest projecte és fruit de la nostra passió pel món audiovisual i treballar amb nens. He treballat en el món audiovisual de sempre, i ja fa molts anys, quan hi havia nens i nenes al shooting, jo sempre feia aquella producció, i si no era meva, em feien anar el dia del shooting, perquè de sempre he tingut molta empatia amb els nens, i sempre he pensat i defensat que, malgrat que ells estiguin treballant, per a ells ha de ser com un joc.

En què consisteix la feina del Child Wrangler al món de l’audiovisual?

Consisteix a ajudar, guiar i cuidar als nens durant les produccions. A través de jocs creem un ambient de confort i seguretat amb els menors que garanteixen que el rodatge del projecte en el qual estiguem treballant es dugui a terme de la manera més divertida possible pels nens. Això farà que la feina de la resta de professionals sigui més fàcil i lleugera. 

Ens cuidem que els menors tinguin un lloc segur on estar i de la seva supervisió, donant-los suport emocional durant el rodatge. És molt important també estar coordinats amb l’equip i saber què s’espera i quins són els objectius de la jornada per poder mesurar cada quant els anirà bé descansar per reprendre forces o com motivar-los. 

En resum, el Child Wrangler/Coach actua com un intermediari entre els nens, els seus pares i l'equip (ja sigui fotògraf, filmmaker, estilistes, producció, etc.), treballant per assegurar que l'experiència sigui positiva i segura per als menors i gaudeixin d’ella.

Com vas descobrir la teva passió per aquesta feina? Què et va fer decidir dedicar-te a això?

La veritat que és una feina que me la vaig trobar sense buscar-ho. Abans no hi havia ni tants rodatges ni tants nens que participessin en projectes audiovisuals, normalment sempre eren els mateixos. Quan treballava a Arruga, com a productora, i hi havia nens rodant, la resta de l’equip els veia com un incordi, els hi molestava que es moguessin i no es comportessin com adults. I jo només pensava que algú havia de vetllar per ells. I com no passava, em vaig començar a ocupar d’ells al set. Però un dia, a una producció que jo havia format part, però no havia d’anar al rodatge, va arribar un nen i va preguntar que on estava i quan li van dir que jo aquell dia no estaria al set, va contestar que no rodaria si jo no hi era. Així que em van trucar i em van fer pujar al rodatge. I des de llavors, que sempre estic present en els sets durant els rodatges. 

Hi ha moltes diferències en la teva feina en funció del mitjà, si és televisió, cinema o publicitat, per exemple?

La nostra feina és la mateixa en tots els mitjans, assegurar el benestar del menor i ajudar-lo a fer la feina el millor possible a través del nostre suport. Però no és el mateix si el que han de realitzar són fotografies que si han de fer una escena gravada. Quan anem a sessions de fotos hem de saber quin “acting” necessiten com quan els graven, però en una foto es tracta de captar l’instant i nosaltres podem anar jugant o distreure’ls mentre el fotògraf fa les fotos. Però quan han de gravar una escena ha d’haver-hi més preparació darrere la càmera i en el moment que roden no podem intervenir. Però quan parlem de curts o llargmetratges, el procés és més extens i pot durar setmanes o mesos. Això ens permet treballar amb els nens i nenes des d’una exploració més profunda dels personatges, les emocions i com evolucionen al llarg de la història que es vol narrar. Es tracta d’una construcció progressiva del personatge, ajudant-los a comprendre i recordar la seva trajectòria emocional a través de diversos assajos, sempre de la mà del/la director/a. En tot moment és important que els infants tinguin present que tot el que es treballa són coses que li passen al seu personatge i no a ells. En general, es treballa molt a través de tècniques i eines teatrals que permeten als actors entrar i sortir ràpidament del personatge.

Com es forma un Child Wrangler? 

Una peça clau per ser Child Wrangler, a part del que és obvi, que t’agradi treballar amb nens, és l’empatia. És un element molt important, que es pot treballar i es va desenvolupant a mesura que guanyes experiència. També és important ser creatiu quant a idees perquè els menors aconsegueixin fer allò que s’espera d’ells. 

Si volen capturar-los distrets, hem de tenir en ment diferents maneres de distreure’ls des de darrere les càmeres, i a vegades, és difícil tenir-los concentrats molta estona, per això és molt important prestar atenció a veure què és el que a ells els hi crida més l’atenció. És tan important el temps d’espera com el temps d’actuació.

Quins perfils treballen a la vostra empresa? 

El nostre equip està format per mi mateixa (Anna Frago), Laia Caminal, Paula Velasco i Paula Ferrer i després treballem amb altres perfils externs, tots amb experiència amb nens, però el més important i el que totes compartim és la passió pel treball amb nens. I després d’això comptem amb perfils variats i formats tant en psicologia i cinema com fotografia i perfils que hagin treballat prèviament amb nens. I que tinguin molta empatia amb ells. 

Vosaltres oferiu serveis com a Child Wrangler i Baby Wrangler. Com enfoqueu treballar amb bebès i nens més grans? Quines diferències us hi trobeu? 

Els nens més grans ja saben què estan fent i a què han vingut, a vegades pels bebès pot ser una mica confós perquè no entenen ben bé el que fan. Òbviament, amb nens més grans podem dialogar i comunicar-nos més fàcilment per entendre que necessiten en cada moment. Així que quan estem amb bebès és molt important crear un vincle amb ells i assegurar-nos que s’ho passen bé i que en el moment de treballar se sentin a gust. 

També és veritat que depenent de l’edat que tenen ens encarreguem de portar uns jocs o altres, ens enfoquem en les necessitats de cada edat perquè no respondrà mai igual un nen de 3 anys que un de 12.  

L’edat més difícil per a nosaltres seria de l’any fins als 3 anys, perquè realment encara no tenen ni consciència d’on estan ni de què estan fent, ni què representa estar allà. Així que el que fem, és crear un vincle amb el menor, i anar jugant, i que sempre tinguin els tutors en el camp de visió. Si el nen veu al seu pare o mare, i el veu tranquil, ell sap que està en un lloc segur. Quan són més bebès, bàsicament ens recolzem bastant en els pares, perquè són a ells a qui reconeixen i saben què els fa somriure o quines músiques els agrada... i aleshores, som nosaltres qui ajudem els pares, i els hi expliquem com va tot.

Suposo que hi ha moments de por a que els nens i nenes no vulguin cooperar. Quines són les principals dificultats amb les quals us trobeu a la vostra feina?

Molts cops ens trobem amb nens estrangers que, si a sobre són bebès, pot ser difícil comunicar-se amb ells. A través de la creativitat, com hem mencionat abans, per molt que no parlem la mateixa llengua, els intentarem transmetre la seguretat que necessiten i que els hi proporcionem. 

Al cap i a la fi, els nens són nens i pot ser que un dia vinguin amb moltes ganes i al següent cop que ens el trobem és possible que no tingui ganes per qualsevol motiu. Això no ho podem controlar. El que sí que garantim és cuidar l’experiència per ells i que al final del dia marxin a casa contents.

Ens hem trobat mil casos diferents, però amb paciència i molt d’afecte, hem anat portant-los a fer el que s’ha necessitat en cada moment. A vegades es necessita una mica de paciència i molta calma. Puc posar alguns casos com a exemple.

Estàvem fent un projecte per a una marca de moda amb un fotògraf que no tenia gens d’empatia amb els nens. Teníem un nen d’un any i mig al set, i li vaig preguntar al fotògraf: “què vols que faci el Miquel?”. I el fotògraf em va respondre: “Digues-li que faci coses!!!!”. El vaig mirar i li vaig dir: “El Miquel no fa res, ni tan sols sap que està fent aquí...”.