Treballes com a Groom Lead per Jellyfish Pictures. Explica’ns què és un Groom Lead o Groom TD i en què consisteix la teva feina?

Groom és la creació de pèl digitalment. Ens especialitzem a crear el pèl tant per animals o criatures fictícies com els cabells dels dobles digitals dels actors. Per exemple, quan a Fast & Furious 9 hi ha una escena d’acció on l’actor és substituït per un doble digital perquè és massa perillós, nosaltres, els groomers, li fem els cabells, la barba, les celles, etc. D’animals, per exemple, vaig fer el pèl del goril·la i l’ós polar de l’última de Dolittle, i criatures fictícies, per exemple, en Sonic.

A Jellyfish, ara mateix estic finalitzant una pel·lícula d’animació on faig el pèl i cabells de molts personatges. Com a Groom Lead, estic liderant el departament de Groom dins el projecte i sóc el responsable de supervisar que tots els grooms (pèls) estiguin ben fets i a ajudar la resta de Groom Artists a millorar els seus. 

El Groom és un camp molt específic, per què et vas decantar per aquest terreny a on es treballa molt amb el pèl dels personatges?

A la indústria de VFX (efectes visuals) a Regne Unit, sobretot a les empreses més grans, els rols són molt especialitzats perquè per assolir el nivell de realisme desitjat, necessiten experts en cada branca, i per exemple, una persona que fa lighting, només il·lumina els plans fets digitalment, o el Texture Artist, només fa textures, com per exemple, decidir el color del pèl.

En empreses més petites, és possible que una persona acabi tocant més d’un rol. De fet, jo vaig començar a treballar en VFX com a modelador, creant els personatges i objectes digitals de les pel·lícules, i en una de les empreses on estava treballant, just necessitaven un Groom Artist, i em van oferir combinar els dos rols. Però a partir d’allà, em va agradar tant el Groom que vaig decidir enfocar la meva carrera en aquesta especialització. I quan em vaig moure a les empreses grans, com MPC i Double Negative, ja vaig ser contractar com a Groom Artist.

A Jellyfish, òbviament he fet un pas més enllà, assolint la categoria de Groom Lead. I, al marge de Groom, sóc el responsable del departament de Finalling, que és bastant específic d’empreses d’animació, on superviso que tots els elements d’un pla, provinents de tota la resta de departaments, funcionin plegats correctament.

Quines diferències hi ha entre la teva feina com a Groom i el que fas relatiu al modelatge en 3D?

El modelatge es basa a crear i definir la forma de l’objecte, sense textures, sense pèl, etc. En canvi el Groom, únicament defineixes el pèl.

Quin procés creatiu segueixes a l’hora de crear un modelatge o fer el Groom d’un personatge?

Tant quan modeles com quan crees Groom, tot està basat en referències reals. Fins i tot quan crees personatges com en Sonic, sempre mires referències reals d’animals, etc. I a partir d’aquí, és quan comences a prendre decisions creatives, com per exemple, que un pèl sigui més gruixut, espès, llarg, etc, depenent del look que li vulguis donar. Però en altres ocasions, per exemple com quan fas dobles digitals, tu tens les fotos de l’actor des de tots els angles, i com a groomer tu has de copiar exactament el mateix look que el de la fotografia.

De fet, moltes vegades el que fem per provar que tot funciona correctament, és tenir una imatge d’allò amb què estàs basant el teu personatge, sigui un animal o una persona, al costat de la creació digital, i l’objectiu és que et costi reconèixer quin és el real i quin el digital.   

Com va néixer el teu interès pel modelatge en 3D i la composició digital? Sempre havies volgut treballar d’això o et va portar l’experiència al sector?

Des de sempre el cine m’ha agradat molt, i vaig acabar al sector d’una manera bastant orgànica, malgrat que quan vaig acabar la carrera de Comunicació Audiovisual, el món estava en mig d’una crisi econòmica que no donava massa oportunitats en general, però en el nostre sector en particular -  en aquell moment, Espanya encara no era el hub en el qual s’ha convertit en els darrers anys. Mentre treballava en una feina no relacionada amb el sector, vaig començar a fer tutorials de VFX en el meu temps lliure i estalviar per poder marxar a Londres a fer un curs d’especialització. Això finalment va passar l’any 2013, i des de llavors que he estat treballant en el sector.

Has treballat en pel·lícules com Fast & Furious 9, Sonic. La película, Las aventures del Doctor Dolittle, Cats, Ready Player One i la saga Star Wars. Quins són els projectes que més t’han marcat i per què? I en què va consistir la teva feina?

Star Wars va ser un gran moment. Va ser el meu primer crèdit com a VFX Artist, i a més, en una saga que des de petit admiro. En aquell moment, treballava com a modelador per una empresa que va fer tots els props de la pel·lícula – objectes com els cascos i espases dels personatges, per exemple, a través d’impressió 3D. Com a anècdota curiosa, com que l’empresa tenia la seu als estudis de Pinewood, sovint visitàvem el set de rodatge, incloent-hi l’interior del Falcó Mil·lenari.

Com a Groom Artist, diria que Sonic és el que més m’ha marcat fins avui, ja que després del fracàs del primer tràiler, la productora i el director, finalment ens van donar llibertat creativa a l’empresa de VFX per poder crear de cap i de nou el personatge que es veu en el producte final. I a més, ho vam assolir en un temps molt ajustat.

És habitual a les grans produccions que els efectes especials es facin a diverses parts del món, complica això molt el procés? Quines dificultats et trobes a l’hora de treballar en aquests grans projectes?

Regne Unit, com a mínim fins el dia d’avui (ja veurem què passa amb el Brexit) és el principal hub de VFX a nivell mundial, juntament amb Canadà, i Weta Digital a Nova Zelanda, entre altres coses, gràcies als incentius fiscals. És molt comú, estar treballant amb projectes on el principal VFX Supervisor de la pel·lícula viu en un altre país i franja horària. Les empreses britàniques han creat seus a el Canadà i a l’Índia, cosa que els permet estar treballant en la mateixa pel·lícula 24 hores. Com que el funcionament d’una empresa de VFX està tan compartimentat, a nivell pràctic, aquest funcionament tan global no suposa cap problema.

El fet de treballar en remot, suposo que facilita la teva feina. La pots fer des de qualsevol lloc, quins són els avantatges i els inconvenients de treballar d’aquesta manera?

En general, a mi personalment m’agrada molt treballar de manera remota, tot i que reconec que, com tot, té els seus avantatges i inconvenients. D’entrada, a Londres el temps que tardes a arribar a l’oficina, de mitja són de 40-60 min, sense comptar el preu del transport, que a Londres és molt més car. Estalviar-se això és una gran avantatge i guanyes moltes hores al dia. Però si que és veritat, que treballant des de casa és més fàcil acabar fent hores extres.

A les empreses de VFX de Regne Unit, gairebé un 40% del staff són ciutadans no britànics, i el treball remot ha permès que molts tornessin a casa, però poguessin seguir treballant per les mateixes empreses. Espero que aquesta pràctica es normalitzi en el futur, i no te n’hagis d’anar a Regne Unit o el Canadà per treballar en segons quins projectes.

Amb quina mena de projectes gaudeixes més?

Amb el que més gaudeixo és fent el groom d’animals i criatures fictícies.

Actualment vius al Regne Unit, et vas traslladar per motius de feina? Quines diferències veus a l’hora de treballar allà amb la indústria d’aquí?

Sí, em vaig mudar per treballar en VFX, i ja fa vuit anys que visc al Regne Unit. La veritat és que mai he treballat en el sector d’efectes visuals a Espanya. Així i tot, crec que la principal diferència és les dimensions dels projectes; les empreses britàniques treballen per projectes d’estudi americans molt grans. Cada vegada, hi ha més empreses espanyoles que treballen amb aquest tipus de projectes com El Ranchito, que va treballar amb Joc de Trons i The Mandalorian, o Ilion que tenen un acord amb Skydance.

Quines recomanacions donaries a una persona que vulgui dedicar-se a això?

Per la meva experiència, crec que és necessari dedicar-hi moltes hores, tenir esperit autodidacte, i paciència. Ara està canviant, però una de les grans diferències entre Espanya i el Regne Unit, és que fins fa no gaire, a Espanya no hi havia estudis especialitzats en VFX i per tant, el talent que es volia dedicar a això, o era autodidacta, o marxava a l’estranger, amb el perill, que després no recuperis aquest talent. Per exemple, a Regne Unit hi ha una carrera universitària específica en VFX.

Quina formació ha de rebre algú que vulgui treballar com a Groom TD o fer composició digital?

Des de cursos d’especialització, a tutorials, assistir a conferències i fer networking, etc. Hi ha moltíssim contingut online per poder aprendre i millorar. També s’ha de tenir la curiositat i voluntat de sempre seguir investigant noves tècniques, softwares i eines.

Suposo que com a tothom, la crisi sanitària també ha afectat la teva feina. Ha canviat la teva forma de treballar?

Realment, el canvi més gran ha estat passar a treballar de manera remota. Abans de la pandèmia, les empreses de VFX eren molt reticents a deixar treballar remotament per la por a filtracions en els seus projectes. De moment, totes les empreses estan treballant remotament sense cap mena de problema, i moltes es plantegen que quan es torni a la ‘normalitat’, no tornar al model anterior, sinó probablement, a un model híbrid entre presencial i remot.

Les empreses de VFX també estan notant molt la reducció del nombre de projectes, ja que a causa de la pandèmia es van aturar els rodatges durant molts mesos, i fins i tot ara, que s’està tornant a rodar, el volum de produccions no és el mateix.

Quins són els teus projectes de futur? Si és que es pot parlar d’ells.

El meu proper projecte amb Jellyfish, és un altre projecte d’animació amb Dreamworks, que no puc desvelar!