
Manresa s’està convertit en un gran plató de cinema. Sèries com Hache o El inocente o pel·lícules com Marlowe, 7 raons per fugir o Las leyes de la frontera han rodat a la ciutat. Aquest mes entrevistem a Aleix Farrés, tècnic responsable de la Manresa Film Office i en parlem de tot plegat.
Quan i per què es va crear la Film Office de l’Ajuntament de Manresa?
Es va crear fa molts anys des del departament de Cultura, però va quedar inactiva, no sé per quines raons exactament. Es va voler reactivar seriosament a finals del 2016. Vam anar a veure a la Carlota Guerrero de la Catalunya Film Commission i vam dir que oferíem Manresa com a ciutat de rodatges. A partir del 2017 vam començar a fer petites coses i fins ara hem tingut ja més de 130 projectes audiovisuals.
En què consisteix la teva feina com a Film Commissioner?
Acompanyament, assessorament i coordinació a l’hora de fer els rodatges. Acompanyament quan la productora presenta el projecte de rodatges i els permisos. Veure si és factible o no, mirar quines possibilitats hi ha de què es pugui fer. També buscar localitzacions. Negociar amb privats també, perquè a vegades la productora ha de trucar a portes molt fredes i, com a Ajuntament intentem convèncer que és un projecte que li pot convenir a la ciutat, com a cosa molt bona. Obrim camí. Seguiment també del rodatge en si, quan ja comença.
Per part meva, tinc l’oficina sempre oberta. És a dir, que em poden trucar a qualsevol hora. Si no soc allà in situ al rodatge en aquell moment. Nosaltres estem pendents contínuament de les necessitats que tinguin les productores. En ser funcionari, tens unes hores de fitxar, m’han trucat a les 11 o les 12 de la nit. He treballat de matinada. Certament, has de tenir vocació. I també has de tenir aquell punt artístic o visual, sinó no crec que es pugui fer aquesta feina. Perquè hi ha moments que has de picar pedra i gestionar moltes coses.
Hache
En la teva opinió, per què és tan important ser un pont entre les productores i els diferents organismes municipals i també la ciutadania com comentaves abans?
El que vol la productora sempre són dues coses. Primera, tramitació ràpida i que no vagin com bojos trucant a diferents departaments. És a dir, faig de finestreta única. I segona, que quan facin el rodatge sigui el més fàcil possible. Que tinguin el camí pla. I si tenen això, queden contents i el boca-orella funciona. És el que ha passat amb Manresa que s’ha posat bastant de moda.
Què és el que creus que atrau les produccions per rodar a Manresa? Quines particularitats té la ciutat com a plató?
A Manresa hem aconseguit rodar a totes les parts cardinals de la ciutat: nord, sud, centre, est i oest. La ciutat té moltes localitzacions, molt patrimoni, molt lloc a explorar i encara no hem tocat sostre en aquest sentit. Cal destacar l'actuació d'algun localitzador molt important com el Jaume Jordana que ens va obrir portes a tirar endavant diferents projectes de rodatge, ja sigui sèries o llargmetratges.
Hache
Quines són les localitzacions més demanades o, com dius, està més descentralitzada la ciutat?
És cert que quan vam començar, des de la film office vam refermar uns punts que necessitaven les productores com habitacions d’hospital dels anys vuitanta, esglésies, llocs diàfans. I precisament, vaig trobar tres llocs adients en això. La Pirelli que té 199.000 metres quadrats de cobert. Té potser la nau més alta de Catalunya i una altra, que segurament és la més gran de Catalunya. Allà tenim de tot, inclús diria els carrers de la Pirelli. S’ha rodat a molts com si fos el Port de Barcelona, per exemple. Dintre de la nau més alta s’ha rodat la bodega d’un vaixell. També tenim el centre hospitalari que encara està en funcionament, però que té l’avantatge que hi ha una part que no i tenim quiròfans, habitacions,... Allà es pot combinar bé l’atenció a l’usuari amb els rodatges. Ho capitaneja la unitat de mecenatge d’Althaia. El lloguer que treu, per exemple del rodatge, ho inverteix tot en millores dels locals o si la sala d’oncologia està malament la renoven amb els diners que s’han generat. I també tenim la basílica de la Seu. L’arquitecte és el mateix que el de la Catedral del Mar. És una basílica molt versàtil i no es crema com a localització, però a més a més tenim el baptisteri i la cripta que també són molt interessants. Pots fer com si fos la Catedral de Barcelona.
Xtremo
També suggereixes possibles localitzacions a les produccions?
Sí, moltes de les localitzacions d’una de les pel·lícules més premiades, Las leyes de la frontera, són proposades. Abans del rodatge ens vam recórrer els carrers amb el director Daniel Monzón i el seu director d’art. Un dia em van preguntar al mig del carrer: “Escolta Aleix, tens aquí un barranc per tirar un cadàver?” (riures). Els hi vaig dir que estaven els barrancs que donen a l’autopista Manresa-Terrassa, però els vaig suggerir que els agradaria més la Sèquia de Manresa. És una obra d’enginyeria del s. XIII-XIV, a Manresa li faltava aigua i per buscar-la van anar cap a Balsareny a 40 quilòmetres i escaig. Allà hi ha ponts medievals i s’adequava molt al que buscaven. Mentre xerràvem això, estàvem al carrer, potser que algú ens denuncies si ens escoltava (riures). Al final, es va fer l’aixecament de cadàver des d’un pont medieval de la Sèquia amb el Noriega que feia d’inspector. La foto i la seqüència que es veu és molt maca.
Hache
Una altra localització que ens demanaven des de Las leyes de la frontera era un barri que no fos ni burgès ni obrer, una cosa intermèdia, perquè el protagonista viu allà amb la família. I els vaig ensenyar el barri de l’Avecrem. Un barri que durant els anys setanta era molt complicat llogar pis perquè era molt car. Per això li deien així, perquè a la gent que llogava allà només els quedaven diners per comprar Avecrem. Sempre suggerim localitzacions i clar, sempre des de les nostres especialitats. Buscant fins a cansar-te.
En relació amb la teva experiència, quin ha estat el rodatge més complicat al que t’has hagut d'enfrontar?
En general, els rodatges de streamings o plataformes i de llargmetratges estan bastant planejats. Sempre hi ha necessitats que puguin tenir, però evas més a correcuita amb els rodatges de publicitat. Et generen molt neguit. La productora depèn molt del client, que pot ser molt inquiet, i vas una miqueta de bòlit. Són problemes que en aquell moment et fan estar una mica nerviós o estressat, però al final sempre importa el resultat i aquests sempre han sigut molt bons.
Videoclip Monotonia de Shakira i Ozuna
Sobre els rodatges més complicats, els importants com Las leyes de la Frontera, Marlowe, el videoclip de la Shakira amb Ozuna i alguna publicitat com Audi, tenen un denominador comú. Alguna localització o bé eren en artèries principals de Manresa o era una plaça o carrer com és el cas de la plaça de l'Hospital (anomenada plaça de la Font a Las leyes de la frontera) amb sensibilitat molt especial com el pas de transport sanitari (ambulàncies) en haver un hospital al costat, visites, residència, ambulatori (començament de campanya de vacunació) i afegint un carrer aixecat amb obres i que era la principal sortida. A la plaça Hospital s'havia de posar attrezzo amb elements ornamentals de l'època i omplir-la de sorra durant dues setmanes amb les complicacions esmentades. En aquests casos, com el de les artèries principals (on es poden afegir problemàtica de talls, línies de bus a desviar i aglomeració de fans per les celebritats) actuem de manera coordinada amb reunions per buscar solucions amb la productora, afectats i amb els departaments de l'ajuntament com policia local i mobilitat. En aquest sentit, es va fer una obra d'enginyeria en la circulació per la plaça per part d'ambulàncies i visites i amb les dificultats de trobar-nos la covid pel mig. És un bon exemple de bona implicació per part de tots i d'aplicar amb tota correcció l'element comunicatiu als afectats.
Las leyes de la frontera
En definitiva, busquem al màxim les solucions possibles a aplicar als problemes tècnics i logístics. La productora i afectats ho agraeixen. Personalment, aquests problemes són un bon repte per trobar-li solució i portar elaborat un bon pla de comunicació. Ara últimament hem tingut un videoclip d’una cantant famosa i vam anar bastant de bòlit perquè la celebritat que va venir era molt important.
Quin és el rodatge que creus que va posar Manresa en la mira de més produccions? Creus que hi va haver un moment que va haver-hi un canvi com un abans i un després?
Marlowe que s’ha estrenat a la clausura del festival de Sant Sebastià. Liam Neeson i Neil Jordan van venir fa un any. Van rodar al centre de Manresa tocant al passeig Pere III amb el carrer Jaume I amb plaça Sant Domènec, que és un epicentre que crida molt l’atenció perquè té un aire així americà i agrada molt. Quan el Liam Neeson va venir va aixecar molta polseguera, en el sentit positiu, en els mitjans europeus. Ara va venir no fa gaire la Shakira pel mateix lloc. La repercussió de la marca Manresa a escala mundial ha sigut brutal, tant per internet com a mitjans escrits.
Marlowe
També tenim un lloc, que és potser l’emblema a la ciutat de Manresa com a centre de rodatges, encara que es rodessin exteriors, però que també serveix com a plató d’interior. És l’equipament industrial de l’Anònima que es va construir a finals del s. XIX i començaments del XX. Allà es generava electricitat a la ciutat de Manresa i va passar a ser de titularitat municipal. Fent broma, amb un parent que tinc al grup musical Gossos els vaig dir que podien gravar un videoclip aquí i ho van fer. La productora del videoclip va tornar a repetir, perquè li va encantar. I el comentari que em feia la productora era que el lloc era un diamant en brut, i que l’havia d’aprofitar perquè aquí faríem moltes coses. I vaig dir, vinga, engeguem-ho. I la veritat és que allà han passat les pel·lícules més premiades d’aquest any. Las leyes de la frontera va tenir quatre o cinc platós a dintre. El amor está en el aire de Rodrigo Cortés, que poder no s’ha parlat tant, ha estat premiada més amb les acadèmies històriques o antigues i no la comercial com és la dels Goya. Allà s’ha fet molta producció i rodatge. És un dels llocs més importants per poder tirar endavant Manresa com a ciutat de projectes audiovisuals.
Las leyes de la frontera
Què fa la Film Office de l’Ajuntament de Manresa per atreure rodatges?
Ho fem a través dels contactes, que podem fer costat constantment, que som una finestreta única, que els podem ajudar, que les taxes tampoc són abusives, hi ha facilitat de rodatge, que hi ha molta localització. El boca-orella funciona i el que ha vingut aquí ha sortit bastant content. Moltes productores han tornat a repetir. Han passat els millors directors, actors i productores que inclús han vingut de l’estranger.
Què ha de fer algú per demanar un permís a Manresa? Quins passos hauria de seguir?
Normalment, com ja saben el meu correu o el telèfon em truquen abans o m’envien un correu explicant el projecte i els explico com ho han de fer online i ja d’entrada parlem de si és un projecte fàcil d’encaixar o si pot haver-hi alguna dificultat. Una característica que també tenim, és que no tenim un no per sistema. Explotem fins al màxim la possibilitat que es pugui rodar. Si hi ha algun no, que ara que hi penso em sembla que mai hem dit que no, és amb un argument molt justificat. Mirem que es pugui rodar, que la productora pugui venir, rodar tranquil·lament i que estiguin contents.
Marlowe
Teniu algun projecte actualment en marxa?
Hi ha sis o set projectes que ens estan proposant, sondejant, que ja han demanat permís i que estan en camí de fer-se. De moment, no hem parat. Tant de bo duri molts anys. La cosa va funcionant molt bé i penso que des d’aquí fem possible que hi hagi també rodatges cap al nord de Catalunya. Fins ara el problema que ens hi trobàvem és que Barcelona és Barcelona. La productora era molt reticent a moure’s del lloc, per raons obvies: quilometratge, treballadors, etc...Ara s’han tret la bena dels ulls i han vist que hi ha més coses fora de Barcelona i que poden tenir un rodatge molt més fàcil, més assequible i que dona més facilitats.
Las leyes de la frontera
Ja portem una aportació econòmica a la ciutat superior a tres milions d’euros des de l’any 2017 en quant a lloguer de personal, empreses, equipaments, allotjaments, restauració, càstings, taxes, etc. També el que fem quan arriba un rodatge i veig que tenen necessitats, els busquem els gràfics, electricistes, mudances, netejadors, senyalitzacions,.... Facilito adreces i telèfons d’empreses perquè l’aportació econòmica a Manresa sigui en positiu. Per això també és una motivació per nosaltres. A part que volem que hi hagi una promoció de la ciutat, també genera feina, riquesa i també riquesa cultural, evidentment.
Venim de la pel·lícula Plácido de Berlanga de l’any 61 que va estar nominada als Oscars com a pel·lícula de llengua no anglesa i que es va rodar íntegrament a Manresa. La ciutat té una tradició cinèfila molt forta. Va haver-hi el festival de cine negre Fecinema, que era de molta qualitat. Però va venir la crisi i els espònsors van començar a fallar. Qui organitzava això era el Joan Soler, que havia guanyat un Goya amb Els nens del Nepal, i altres persones amb ell. I ho feien per afició. De jurat venia gent molt important tant directors com actors i era un festival de cinema molt important i que inclús tenia molt reconeixement a d’altres festivals com el de San Sebastián. I és clar, agafar la torxa i tenir una continuïtat amb els projectes audiovisuals era molt important a Manresa. I a més a més, fas moure el còctel de directors i actors que hi ha a la ciutat. No fa gaire vam tenir una producció de Disney amb direcció del David Victori que és manresà. Havia guanyat un premi de Ridley Scott amb el Michael Fassbender. Set raons per fugir de l’Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras també ha rodat aquí. Hi ha un llegat que també s’ha de mantenir. No fa gaire vam celebrar els anys de Plácido amb programes i activitats. I l’any passat els 100 anys del naixement de Berlanga. Intentem mantenir aquesta escena de cinema.