- Com va sorgir la idea de muntar una distribuïdora internacional de curts?

La idea va sorgir amb un grup d'amics que vam estudiar junts en una escola de cinema, ja desapareguda, a Barcelona. La nostra àrea era la producció però de sobte vam descobrir el món de la distribució i ens va interessar molt.

- Per què vàreu apostar pel curtmetratge, concretament?

La distribució era un món nou per a nosaltres i també ho era per a molts realitzadors. A Catalunya no hi havia ningú que es dediqués específicament a la distribució de curts i ens donàvem compte que la majoria dels treballs en què havíem participat nosaltres mateixos, es quedaven aturats. Crèiem que hi havia un buit, un nínxol. D'això ja fa gairebé 8 anys.

A poc a poc vam anar descobrint el recorregut que tenen. I ara, després d'aquests 8 anys, som deixebles del curt total i absolutament. El curt és un gran desconegut, però a mesura que ho vas descobrint, t'enamores totalment. És molt més lliure, és cinema pur sense restriccions i impediments, situació que no sempre es dóna en la realització de llargmetratges.

- Quines diferències hi ha entre distribuir un curt a distribuir un llargmetratge?

La vida d'un curt està principalment en els festivals, llevat d'excepcions molt comptades. Molts llargmetratges també realitzen un camí cap als festivals, però se sol limitar a 5 o 6 certàmens. Passat aquest període es busca la sortida en una sala comercial.

De moment, els curtmetratges tenen escasses possibilitats de ser projectats en sales comercials, la majoria d'ells es mostren tan sols en festivals. I així, un curtmetratge pot arribar a mostres durant un període de dos anys en mig miler de festivals!

- Creieu que el curt té el reconeixement que es mereix?

Realment no. El problema és que no arriba al públic general, ni tan sols a la gent de la indústria, que penalitza el curt i dóna més prioritat al llargmetratge. Si la mateixa indústria no veu el potencial del curt, menys ho veurà el públic. Ens fa molta pena, perquè en molts casos els professionals que es dediquen a l'audiovisual ho tenen molt oblidat, i a més ho veuen com de segona categoria o d'estudiants... certament no ho tenen gaire en compte.

- Han passat ja 8 anys des dels vostres inicis, com ha influït la revolució digital a les dinàmiques de la vostra feina?

Ha canviat, de manera positiva, per la facilitat i el cost per inscriure un curt en un festival, així com l'enviament d'aquest. Ara totes les gestions es fan en línia. Encara que també hi ha una part menys estimulant, per descomptat, i és la massificació. En un sol clic pots enviar el curt a diversos festivals. No és el mateix que anar cent vegades a correus i enviar els materials en paquets postals.

- Quin ha estat l'abans i el després d'aquest procés?

Abans de la irrupció digital, l'única manera de presentar-se a un festival consistia en omplir un formulari i enviar-lo per correu postal, al costat d'un dvd. De fet, quan vam començar, nosaltres anàvem amb un carretó d'aquests de carter ple fins a dalt, cada setmana.

Poc a poc es van popularitzar plataformes digitals que posen en contacte al cineasta o distribuïdor amb el festival, així que el que fas és omplir un formulari molt concret i pujar a aquesta web el curt. Per un mòdic preu, la plataforma et mostra tots els festivals associats i amb un simple clic et pots inscriure. Ha estat un canvi total i absolut. Conseqüentment, ara per ara el nostre treball s'ha agilitzat enormement i hi ha un espectre enorme de gent competint. Per exemple, un festival petit a Espanya pot estar rebent uns 1.000 curts inscrits de mitjana, els més grans poden arribar a tenir més de 5.000.

- Però el vostre paper com a distribuïdora especialitzada, que coneix els curts que porteu a la perfecció i els festivals als quals es poden presentar, pot ajudar a aclarir aquest volum massificat?

Crec que sí. Nosaltres cada vegada portem menys curts per poder fer de filtre i poder donar al festival i al programador el que realment busquen, que confiïn en nosaltres.

- I, què podem veure al catàleg de curts de Marvin & Wayne?

Ara estem intentant portar tots els gèneres, des de coses clàssiques a cada vegada més experimentals. Volem tenir l'espectre més ampli possible perquè els curts no es facin competència els uns als altres. Sobretot, el que ens agrada són els curts diferents, d'autor, que destaquin en tots els sentits. Que siguin coses que no hem vist fins ara. Risc i històries que siguin veritablement originals i autorals.

- Iniciatives com 'El dia més curt' aposten per acostar aquest gènere al gran públic. Creieu que s'està fent bona feina en aquest sentit?

És clar! Totalment! El que hauríem de fer és trobar maneres de donar a conèixer els curts, buscar un públic que de moment no tenim i poder donar-los una rendibilitat, que és el que més ens obsessiona. Estar a festivals moltes vegades no ajuda a rendibilitzar el curt. Així que són necessàries noves finestres i esdeveniments per arribar al públic i 'El dia més curt' és una bona forma. Nosaltres tractem de conscienciar els realitzadors de curts del valor dels seus treballs.

No obstant això, hi ha esdeveniments organitzats que compliquen una mica la manera d'aconseguir la professionalització... em refereixo a festivals que en realitat no són festivals; projeccions que s'aprofiten de la candidesa d'alguns autors i no paguen al curtmetratgista ni al productor; emissions en algunes cadenes televisives sense pagar cap tipus de dret, etc. Preguntats per aquesta situació, s'excusen dient que és una finestra de projecció que d'altra manera no tindrien.

Però, des del nostre punt de vista, aquesta pràctica fa un flac favor als autors, perquè els cineastes acaben regalant el seu treball per unes falses expectatives.

Nosaltres volem que els realitzadors entenguin que aquestes pràctiques van en detriment del seu propi benefici. Cal fer-se valer i aconseguir per fi que el curtmetratge es professionalitzi, que sigui possible finançar-los i sobretot recuperar la inversió, igual que amb un llargmetratge.

- Falta molt treball per part de les televisions i la premsa?

Les televisions públiques haurien d'apostar més pel cinema de curta durada, és clar! Hi ha un tipus de cinema que no té cabuda a la premsa, ja no són només curts sinó un cinema concret que no surt ressenyat a els diaris... Cal començar a canviar i desterrar la idea que el curt és una cosa d'estudiants.

Un exemple clar va ser la presència de Timecode a Cannes. A les prèvies del festival, hem vist, en més d'una ocasió, que no hi havia presència catalana a la Secció Oficial de Canes. Quan finalment el curt de Juanjo Giménez va guanyar la Palma d'Or, la premsa va començar a fer-se ressò de la notícia. És la nostra baralla diària, aconseguir que els mitjans s'interessen pel curtmetratge.

Realment, gairebé sempre hi ha presència espanyola de curtmetratges en els festivals internacionals de prestigi. Només cal recordar la collita de l'últim any (una Palma d'Or, dos curts a la shortlist dels Oscars i un nominat, tres nominats consecutius als premis de l'Acadèmia Europea.

- Creieu que l'auge del contingut audiovisual a internet pot suposar aquest pas més enllà que comenteu?

Els curts que hem estrenat en Filmin, per exemple, han tingut moltes visualitzacions. Fins i tot en setmanes d'estrenes de pel·lícules de gran pressupost, han estat entre els més vistos. De moment no sabem molt bé com encaixar aquest fenomen, però estem convençuts que el curt és fantàstic perquè s'allotgi a internet. La gent jove està cada vegada més acostumada a veure coses de curta durada. Sabem que pot tenir molta visibilitat i potser cal buscar la manera que puguin ser gratuïts per a l'espectador, però que també es remuneri als que han fet el curtmetratge possible.

- Parlem de Timecode, curt que distribuïu en Marvin & Wayne i nominat a Millor Curtmetratge als Oscars. Primer de tot, moltes felicitats per la Palma d'Or a Cannes i ara a per l'estatueta! Com ha estat el camí de Timecode fins a la nominació?

Hi ha dues vies per començar la carrera dels Oscars. Una consisteix a estar premiat en un dels festivals classificadors que hi ha repartits pel món, i aquest és el cas de Timecode que va guanyar a Cannes. L'altra manera consisteix a fer una estrena comercial a alguna sala de Los Angeles durant una setmana, com ara fan els curts de Pixar. Si es compleix un d'aquests dos requisits entres a formar part d'una preselecció, és a dir que ets elegible. Posteriorment un grup d'acadèmics visualitza els treballs classificats i elabora una llista curta (la famosa shortlist) d'un total de 10 títols dels quals finalment es seleccionen 5 títols que conformen els finalistes nominats.

- I, com s'aborda la promoció d'un curt que entra a la carrera dels Oscars?

En el cas de Timecode, ens ha ajudat molt tenir com a carta de presentació la Palma d'Or, en si mateix ja era tota la promoció que podíem donar-li. N'hi ha que abans d'entrar a la shortlist ja comencen una campanya, contractant un publicista, una persona especialista a Los Angeles que s'encarrega de fer tota aquesta feina de promoció. Nosaltres hem tingut la sort de no haver d'incidir en la primera fase. Per a aquesta fase final ja tenim a un publicista per a que ens gestioni la campanya de premsa i de comunicació de cara als acadèmics.

- L'Acadèmia exigeix ​​unes certes accions de PR?

L'Acadèmia no exigeix ​​res. És més, ells tenen prohibit explícitament, la petició del vot als acadèmics. I aquesta norma es compleix. Així que per norma general el que opera en aquests casos, és contractar un expert en comunicació que et sàpiga assessorar i que mogui el curt de la manera adequada entre el sector.

- I ara a esperar fins al proper 26 de febrer...

Sí, és clar. En la cerimònia d'aquest dia sabrem si Timecode obté l'estatueta. En qualsevol cas sabem que l'acadèmia tracta a curt igual que qualsevol altra categoria. És a dir, no hi ha gales B, ni photocall B. No hi ha una distinció explícita si és Millor Curt o Millor Pel·lícula. La gran diferència és que l'acadèmia disposa d'una branca especialitzada en curts com també n'hi ha de direcció, producció o altres àrees.