LUCIA FARAIG: "Com fotògrafa de rodatge has de treballar coordinada amb l'equip, en una espècie de coreografia conjunta, ser discreta i empàtica, saber encaixar en espais complicats".

28/10/2021

Aquest mes entrevistem a Lucia Faraig, fotògrafa especialitzada en cinema i en foto fixa, ha treballat a pel·lícules com La sombra de la ley, Pa negre, Estiu 1993, Los últimos días, La enfermedad del domingo, El pacto, Lo imposible, Mediterráneo o La piel que habito i a sèries de televisió com Vida Perfecta, Félix o El día de mañana. Moltes d'elles rodades a la nostra ciutat. Parlem amb ella de la seva feina.

Com va sorgir la teva vocació per la fotografia?

Des de sempre em recordo observant, sobretot a la gent. La fotografia ha estat el mitjà ideal per a una tafanera com jo.

 

Com vas començar a treballar al món de la fotografia per cinema? Era la teva idea inicial o et va portar la feina? 

A través d'una suma de casualitats i a la meva germana Núria, un rodatge va venir a rodar-se a Dénia, el meu poble i el productor, Antonio Chavarrías, em va oferir fer les fotos.

 

Recordes quina va ser la teva primera feina com a foto fixa?

La meva primera pel·lícula va ser L'arbre de les cireres, de Marc Recha, rodada en la Vall de la Gallinera, millor inici impossible.

 

Fa poc entrevistàvem Miquel Àngel Pintanel, documentalista de la Filmoteca de Catalunya especialitzat en l'arxiu fotogràfic i comissari de l’exposició "Les claus de la foto fixa: cinema espanyol, anys 40" i ens parlava que en aquella època la persona encarregada de la foto fixa disposava de molt temps al rodatge per fer les fotos. El rodatge s’aturava perquè pogués fer la seva feina. Suposem que ara tot això és molt diferent. Quin és el procés de realitzar fotos promocionals per una pel·lícula?

Conèixer la dinàmica d'un rodatge, saber quin és el teu moment i no deixar-lo passar i molt de tant en tant, si la foto és important i per espai i altres impossibilitats es posa difícil, pactar un temps per a repetir-la amb l'ajudant de direcció, juntament amb la complicitat dels actors.

 

Quins reptes suposa treballar com a foto fixa en un rodatge? Has de ser invisible? Deu ser difícil en l’entramat i la bogeria que significa un rodatge.

Com fotògrafa de rodatge has de treballar coordinada amb l'equip, en una espècie de coreografia conjunta, ser discreta i empàtica, saber encaixar en espais complicats.

 

Hi ha moltes diferències a l’hora de plantejar-te les fotografies entre el que fas per foto fixa del treball que fas pels pòsters dels films?

Són dos conceptes diferents, les fotos realitzades durant el rodatge plasmen l'essència d'aquest, què cosa es roda i com. Generalment, les fotos del cartell es plantegen abans de l'inici del rodatge juntament amb la productora i el dissenyador del cartell i es busca un dia per a plasmar les propostes en una sessió de fotos. I de tant en tant, com m'ha passat amb el cartell de Mediterráneo (pel·lícula dirigida per Marcel Barrena), una foto disparada durant el rodatge ha estat la seleccionada com a foto de cartell, molt estimulant atès que sol ser més representativa del rodatge i més personal.

 

Pots treballar en el concepte del pòster o ja et ve donat?

Normalment, el dissenyador del cartell és qui planteja diferents propostes i les proposa a la productora, jo m'encarrego de la realització de les triades. El fet d'estar dins del projecte i que els actors estiguin familiaritzats amb tu aporta naturalitat i més joc.

 

Creus que les teves altres fotografies no relacionades amb el cinema tenen un cert estil cinematogràfic? T’ha influït el medi cinematogràfic a l’hora de fer les teves fotografies?

Sens dubte, tota una vida veient il·luminar i enquadrar a directors de fotografia influència i, inconscientment, marca.

 

A la mateixa entrevista que comentàvem abans en Miquel Àngel Pintanel ens deia que als anys 40 no hi havia dones fent foto fixa o no n’han trobat cap indici, més endavant sí. Cap a finals dels cinquanta amb Joana Biarnés, Colita o Montse Faixat, per exemple. Ha canviat això? Hi ha més dones foto fixa?

Quan vaig començar, hi havia molt poques fotògrafes en els rodatges. Una referència va ser Teresa Isasi. Ara mateix hi ha moltes i molt bones.

 

Quins impediments t’has trobat pel fet de ser dona a l’hora de fer la teva feina, si els has trobat?

Sempre he estat molt ben acollida pels meus companys homes. Sí que m'hauria agradat més presència femenina en determinats departaments, sobretot en el de càmera, que és el meu. Afortunadament, tot ha canviat i es nota i agraeix.

 

Quins són els teus referents com a fotògrafes o fotògrafs?

Molts i diversos. Larry Friedlander, Mary Ellen Mark, Diane Arbus, Robert Frank, Saul Leiter, Harry Gruyaert, Alex Majoli...

 

Quin projecte t’ha donat més satisfacció personal? I quin ha sigut el més complicat de realitzar?  

Difícils, apassionants i que marquen record tant Lo impossible com Mediterráneo. Rodatges tots dos aquàtics, dificilíssims a nivell tècnic, però un regal a nivell creatiu.

M'agrada poder ser part, amb la meva càmera, de pel·lícules d'autors amb els quals t'identifiques per projecte, sensibilitat i mirada.

 

Algun director o directora amb els que t’agradaria treballar?

Els que em venen al cap ara mateix són Neus Ballús, Lucrecia Martel, Alberto Rodríguez, Wes Anderson, Chloé Zhao, tornar a repetir amb Marc Recha, Agustí Villaronga.

 

En què estàs treballant actualment?  

Començo pel·lícula de Rodrigo Sorogoyen, un projecte que em ve molt de gust.

Últimes notícies

NINA CAUSSA: “La dissenyadora de producció imagina i crea tot el món o l’univers a on passa la història”.

Aquest mes entrevistem a Nina Caussa, dissenyadora de producció que ha treballat a diversos films rodats a Barcelona com Desmontando un elefante, Sin huellas, Pájaros o Esmorza amb mi. Amb ella parlem de la seva professió.

'Der Barcelona Krimi' roda els seus capítols 9 i 10

La sèrie alemanya torna a la ciutat

'Com si fos ahir' prepara la vuitena temporada

Una sèrie que filma a Barcelona