Fa 24 anys que va néixer L'Alternativa. Com sorgeix la idea de crear el festival? Quina va ser l'espurna que va encendre la metxa?

Tess Renaudo: Va sorgir de la necessitat d'un espai acollidor i humà on descobrir un cinema habitualment invisible en una Barcelona post olímpica. En essència L'Alternativa segueix sent la mateixa que quan va sorgir. Una plataforma única de descobriment i llançament de nous autors. Un lloc de trobada i celebració per als amants del cinema.

Però L'Alternativa ha anat evolucionant per anar-se adequant al seu context i a les noves necessitats detectades. De l'absolut buit que existia en els seus inicis quant a espais d'exhibició del cinema més independent a seguir treballant acuradament per seguir descobrint aquest cinema que encara no té el lloc que mereix, malgrat les noves finestres obertes. Defensar la llibertat creativa i la diversitat de mirades, reflexions i maneres d'entendre el món.

L’Alternativa s'ha convertit en un espai cada vegada més participatiu, defensant la participació activa de ciutadans, professionals, estudiants i nens, l'intercanvi entre creadors i públic, promovent la creativitat, capacitat reflexiva i crítica de la ciutadania.

Quins valors voleu transmetre des dels vostres inicis i que encara segueixen perdurant?

TR: Que és una oportunitat única de conèixer i gaudir de projeccions i activitats que estimulen l'estima pel cinema, defensant la diversitat i la creativitat. Una programació coherent i amb personalitat pròpia, indispensable per aconseguir un espai de referència en el circuit internacional. Ser una plataforma de descobriment amb una programació majoritàriament inèdita al nostre país en defensa de la diversitat cinematogràfica internacional. Organitzar activitats que es retro-alimenten i permeten respondre a les necessitats i interessos dels diferents perfils: professionals, estudiants de cinema, públic general, públic familiar. Defensar la participació activa de ciutadans, professionals, estudiants i nens, l'intercanvi entre creadors i públic, i promovent la creativitat i capacitat reflexiva i crítica de la ciutadania. Finalment, si bé no menys important, crear un ambient càlid i tracte personalitzat que faciliten les relacions personals i professionals i la fidelització del públic.

Durant aquests anys, a quins reptes us heu hagut d'enfrontar com a festival?

TR: A un pressupost molt ajustat, seguit per retallades sobre un pressupost molt ajustat...! Reinventar-se per fer igual o més, amb menys. Mantenir un equip imprescindible, que evoluciona amb el festival, malgrat la precarietat econòmica.

Patricia Sánchez: A la crisi econòmica se li va unir la crisi de l'exhibició cinematogràfica. De sobte fa no tants anys, el públic tenia tanta oferta sense sortir de casa i era tal la incertesa del que anava a passar amb els seus llocs de treball, que li costava acostar-se a les pantalles que oferíem. La forma de veure cinema havia canviat considerable i gairebé sobtadament, així que també vam haver de canviar nosaltres en la manera d'oferir-ho. El fet que el país comencés les seves retallades en inversions culturals també ens va afectar. No ser un festival de catifa vermella, sinó blava, negra, verda o morada, i no voler canviar la seva essència, ens va fer viure aquesta mateixa incertesa que estava afectant el nostre públic.

L’Alternativa ha apostat sempre per un cinema compromès i independent, com es reflecteix aquest compromís a la programació del festival? Com es trien les pel·lícules que formen part de la secció oficial?

TR: Previ a la selecció hi ha una exhaustiva recerca de la producció internacional recent. Això dóna pas a un llarg, calorós estiu de visionat, on l'equip de selecció veu al voltant de 2000 films, entre curts i llargs. Part important d’aquests films arriben a partir de la nostra convocatòria oberta, i una altra part arriba per invitació del festival. Mirem moltíssims films del món sencer, per confeccionar un programa ampli, nou, que mostra les tendències i l'evolució del cinema independent. Busquem l'energia i la creativitat en els marges de la indústria, dibuixant un camí entre el present i el passat, entre continents, i entre el que és personal i el que és universal.

La secció oficial també ens permet, com a programadors, explorar les sinergies que existeixen al cinema internacional, films com a miralls i no com a finestres per les quals ens evadim del que ens envolta. Posem l'èmfasi sobre la representació de la realitat, sempre sota el prisma de cineastes convençuts del poder creatiu del llenguatge cinematogràfic. Donem suport a aquelles obres i cineastes que es salten les regles de gènere, que es presten a representar els temps que recorren, i això permet treballar amb absoluta llibertat i coherència entre tema i forma.

​Durant tota la vostra trajectòria, us heu esforçat també per recuperar i donar a conèixer a tots aquells autors o pel·lícules que es creen al marge dels circuits comercials. Creieu que avui dia és més difícil o més fàcil tenir accés a aquest tipus de cinema amb els canvis que ha aportat per exemple internet?

TR: Per descomptat és més fàcil accedir avui. Si arriba la fibra òptica, pot arribar el cinema, si saps trobar-ho i saps el que cerques. Una altra cosa és estimar el cinema com a experiència compartida, valorar la gran pantalla, tenir l'oportunitat de discutir amb autors després de la projecció.

Però, no obstant això, si no és per la col·laboració que tenim amb Filmin (ja des de fa 8 anys), seria gairebé impossible trobar online la majoria dels films que projectem en L'Alternativa, legal o il·legalment. No és broma quan diem que L'Alternativa realment fa visible l'amagat.

PS: Crec que amb el pas dels anys hem sabut adaptar-nos a les facilitats que internet ens aporta. Si bé és cert que hi ha una quantitat enorme d'informació entre la qual has d'obrir-te pas per destacar. També és veritat, que compartir pel·lícules per ser visionades és més barat i ecològic ara que podem prescindir del correu tradicional a través del qual els cineastes ens enviaven les seves obres. A més, van néixer i van créixer plataformes afins als nostres criteris que ofereixen la possibilitat de descobrir un cinema que abans només podies conèixer anant a un munt de festivals o esperant a veure què sorgia de la convocatòria.

Aquest any la jornada professional anava sobre la creació d'etiquetes i de marques. De com les fa servir el màrqueting i la premsa, però també de la necessitat que hi ha de descriure certs continguts de pel·lícules per poder ser trobades. No només internet com a eina de distribució, també la democratització tecnològica, van fer que la producció audiovisual augmentés, creant la necessitat de classificar les obres perquè “l'usuari”, com a qualsevol biblioteca, aconsegueixi arribar al que busca. El que pot ser per descomptat una arma de doble tall…

Com comentàveu, col·laboreu amb Filmin oferint part de la vostra programació per aquesta plataforma, com i per què neix aquesta col·laboració?

TR: Neix del desig d'ampliar l'accés en tot el territori espanyol a les obres descobertes en el festival. Acostar el cinema a les persones que no viuen a Barcelona, llocs on no hi ha festivals o sales que projecten cinema d'art i assaig en VO.

PS: En el nostre afany de millorar, créixer i atreure nous públics, decidim acostar-nos al món professional del nostre sector, a través de generar un punt de trobada. Amb aquest propòsit neix la primera jornada de professionals que en el 2010 té com a títol “Del cinema a casa: internet i el cinema independent”. Jaume Ripoll, co-fundador de Filmin, és un dels tres ponents convidats. Filmin era la plataforma per la qual tots havíem d'apostar. Contenia un cinema difícil de trobar en les pantalles i era una alternativa a la pirateria. Així que, en aquesta primera reunió amb Jaume, per proposar-li participar en la jornada de professionals, li vam proposar també aquesta col·laboració perquè les nostres pel·lícules poguessin ser vistes dies després del festival a tota Espanya. I vuit anys després, aquí seguim, allargant L’Alternativa uns dies més per tots aquells que no hagin pogut estar presents al festival.

Viu el cinema independent o alternatiu fet a casa un bon moment?

TR: Sí, hi ha molta creativitat, llibertat i possibilitat. L'última dècada ha vist una certa democratització del cinema gràcies a la tecnologia digital. La possibilitat de crear i exhibir la seva obra està a l'abast de molta més gent... els costos s'han reduït i les formes de veure el cinema s'han multiplicat. Aquesta (r)evolució fa que les mirades s'ampliïn, des del cinema DIY fins a les grans produccions. Permet més representacions del món i menys hegemonia, i mentre segueixi havent-hi gent inquieta i amb necessitat d'expressar-se, el cinema serà un llenguatge imprescindible.

Dins del festival també hi ha tota una part d'activitats paral·leles que cada vegada tenen major importància. Aquest any heu celebrat la 8a edició de la trobada per a professionals. Per què creieu que són necessàries aquest tipus de trobades i en què ajuden a crear més cinema independent?

PS: L’Alternativa Professionals està dirigida a tots els professionals del cinema en totes les seves branques. Neix de la necessitat de crear una trobada entre el sector, i no només per als creadors de cinema independent. En les jornades es parlen de temes recurrents per al nostre cinema però que també interessen a altres cineastes més clàssics o que treballen amb pressupostos més elevats. A més, intentem que els temes no només atreguin directors i productors, sinó que siguin també interessants per a distribuïdors, exhibidors, programadors, gestors i periodistes culturals, docents de l'audiovisual, etc. Així és com es crea la trobada, que acaba amb un vermut per seguir debatent tête à tète com veiem cadascun l'exposat en la jornada. A més, es creen uns vincles entre els agents cinematogràfics molt útils per al futur.

I crec que encertem, a aquesta primera jornada en la qual convidem a Jaume a parlar de Filmin, que va consistir en hora i mitja i tres ponents, l'han seguit una gran quantitat d'experts que de fet Jaume ha moderat en diverses ocasions. Vuit anys després s’ha convertit en una trobada indispensable amb 16 ponents i activitats en paral·lel com pitchings, mentorings i altres activitats formatives destinades als professionals.

Com seleccioneu el tipus d'activitats que oferiu als professionals?

PS: La selecció de les activitats té a veure amb els moments que vivim en les èpoques en les quals comencem a organitzar aquestes activitats. De les necessitats d'informació que tenen els professionals, així com d'exposicions de debats que es creen en altres reunions o trobades en les quals estem presents. També té molt a veure, una vegada es comença a aprofundir en el tema, amb les seccions paral·leles d’aquest any, amb els convidats amb els quals es pugui explicar, els directors seleccionats en la secció oficial, etc.

De la idea que tenim ara del que serà la jornada l'any que ve, hi haurà moltes transformacions pròpies del recorregut de l'edició en la qual treballem perquè, a més, en paral·lel a l'organització de L’Alternativa, el nostre treball també ens porta a relacionar-nos amb aquestes necessitats i inquietuds que viu el sector.

I això no passa només amb la jornada sinó també amb els pitchings, masterclass, activitats paral·leles i fins i tot els tallers que organitzem amb les escoles i a les quals cada vegada vas agafant públic més divers. Són activitats molt orgàniques que gairebé fins al moment de la seva execució segueixen vives i obertes a la seva intervenció amb l'actualitat.

El festival ha anat ampliant també l'espai per a la trobada i la participació activa dels espectadors. Creieu que és important implicar als espectadors no solament en l'acte de veure cinema sinó de tot el que ho envolta? I com us plantegeu les activitats paral·leles com a taules rodones, masterclass, tallers per atreure el públic i oferir un plus al fet cinematogràfic en si?

TR: Des de sempre L'Alternativa ha treballat per incentivar l'accés al festival a tota persona amb interès en el cinema, el llenguatge, la cultura - a gent curiosa, amb ganes de descobrir representacions no convencionals del món. Fa molts anys que treballem per facilitar l'accés del públic, múltiples espais per a la formació, el debat i per a la participació activa. També teixim xarxes amb escoles de cinema, associacions, revistes de cinema i projectes culturals, a fi de donar veu a la pluralitat i compartir les propostes que sorgeixen a la nostra ciutat i més enllà. A més, tant les seccions paral·leles com les activitats que les acompanyen - tallers, seminaris o masterclasses- ens permet seguir de prop la trajectòria i obra d'artistes que han marcat i segueixen marcant en cinema contemporani, i pensem que senzillament poden contribuir al desenvolupament creatiu d'artistes, cineastes i estudiants locals.

I relacionat amb l'anterior, és més difícil atreure a l'espectador simplement a veure cinema ara que fa uns anys?

TR: Els festivals permeten viure un tipus d'utopia fílmica durant una setmana, amb múltiples projeccions, activitats, trobades, debats i esdeveniments en sinergia i simultàniament. Crec que l'eufòria de participar en un festival i sobretot amb la calidesa i accessibilitat de L'Alternativa, fa que creixi el públic de cinema que defensem.

PS: Crec que els festivals en general són la trobada a la qual assistir per veure cinema “i una mica més”. Saps que vas a trobar-te amb amics, gent a la qual fa temps no veus, col·legues de professió, etc., i que a més, tant abans com després de la projecció de l'obra que hagis triat, pots descobrir una mica més que L’Alternativa hagi disposat a la seva programació i que segurament et faci descobrir a un autor/a, un tema, una iniciativa, etc., que no t'havies imaginat si més no que existia.

Des de fa uns anys també inclogueu tot un seguit d’activitats i programació dedicada als nens i nenes. És la vostra manera d'acostar un cinema diferent als més petits?

TR: Absolutament! Contribuir a oferir eines per ser espectadors curiosos i crítics. Les projeccions s'acompanyen amb una sèrie de tallers familiars i col·lectius, que permeten acostar el procés creatiu també.

PS: És a més una manera d'acostar a nens i pares al festival que potser d'una altra forma no podrien fer-ho, encara que hi ha vegades que, per la programació del Hall, no necessàriament infantil, l'espai s'omple de nens corretejant per la moqueta mentre els seus pares gaudeixen d'algunes peces interessants.

Què creieu que aporta L’Alternativa com a festival a la ciutat de Barcelona i què us aporta a vosaltres la ciutat?

TR: Obrim portes i finestres a representacions del món, i Barcelona, com cuitat de port i balconades, és una gran amfitriona!

PS: Tothom vol venir a Barcelona així que és moltes vegades el valor afegit pel qual cineastes i experts accepten la nostra invitació i podem comptar amb la seva presència en el festival.

Quins consells donaries a qui vulgui organitzar qualsevol tipus d'esdeveniment relacionat amb la cultural de caràcter independent?

TR: Un compromís i una dedicació humana incondicional i creure que la cultura és una eina imprescindible per qüestionar l’statu quo.

​Quina valoració féu de la vostra llarga trajectòria i especialment d'aquesta última edició?

TR: Estem en el bon camí! Que hem de seguir lluitant i forjant camí, encara que empinat.

PS: Ha estat una setmana de felicitat i mostres de gratitud. El treball ben fet dóna fruits i energia per a la pròxima edició.

Quins són els reptes del futur per a L’Alternativa?

TR: Sortir de la precarietat econòmica, poder respirar profund, i fer realitat totes les idees que tenim per treballar en equip i acostar obres i cineastes i compartir-ho amb el públic.

PS: Sí, això. Poder realitzar moltes bones idees que tenim en ment i que el públic les segueixi gaudint.