Què podrem veure els espectadors exactament a El somni català? 

En aquest film he volgut explicar la història de Catalunya, començant l’any 1904 fins als temps més recents. És una interpretació meva, una interpretació de Josep Maria Forn. He volgut destacar el paper de certs personatges històrics, com ara Cambó, Macià o Companys.

Per què va triar la poesia de Ventura Gassol per vertebrar tot el film?

Ventura Gassol és un home lligat a la història de Catalunya, sobretot molt vinculat a Francesc Macià, és clar. La seva poesia és molt desconeguda i m’agrada molt a mi. A més, és exactament el tipus de poesia que em serveix per vehicular el missatge que vull donar en aquest film. El somni català és, en definitiva, una pel·lícula poètica. També és molt política, social i econòmica, però el pes de la poesia en el film és predominant. El millor moment del film, per a mi, és l’afusellament de Lluís Companys, mentre es recita el poema Les tombes flamejants.

Creu que és necessari fer cinema per explicar la història de Catalunya? És una bona manera de fer prevaldre la memòria històrica? 

Evidentment, crec que sí. En aquest film, la gent s’adonarà de les extraordinàries similituds històriques que hi ha des de 1905 fins a l’actualitat. Crec que serà una constància en tot el film i el fet de veure aquesta repetició en certs aspectes (evidentment cada vegada diferents, en l’economia, en el tema de la independència...) farà que el públic pugui comprendre quin és el veritable “problema català”. La situació d’ara és fruit de l’evolució de Catalunya des de fa més de 100 anys.

És El somni català un recorregut per la història més recent de Catalunya? 

I tant! Jo utilitzo el cinema per explicar la història de Catalunya i arribar a entendre el perquè de la situació actual. La pel·lícula, al final és el resultat també de la meva vivència personal, ja que he estat testimoni de molts dels episodis que s’hi expliquen. He volgut narrar la història de Catalunya des que tenim imatges (fotografies i audiovisuals) de la història del cinema. Hem volgut treballar amb documentació autèntica, com per exemple, provinent de diverses Filmoteques.

Quines preses s'han rodat ja a Barcelona? 

En aquest  últim tram de rodatge a Barcelona s’han enregistrat només algunes imatges de la Plaça Sant Jaume i des del terrat de l’Ajuntament de Barcelona, per tenir referències visuals de la ciutat, i més concretament, de l'edifici de la Generalitat. Hem rodat també al Parc de la Ciutadella, on s’han enregistrat imatges del Parlament de Catalunya.

Quin paper té Barcelona a la pel·lícula?

La ciutat de Barcelona està molt present a la pel·lícula, és protagonista i veiem no només imatges actuals de la ciutat, sinó també la seva transformació al llarg dels anys, ja que el recorregut del llargmetratge ens mostra també una ciutat que ha anat canviant, com ho ha fet els seus habitants i la seva fesomia.  Barcelona és una ciutat molt coneguda cinematogràficament a tot el món. Rodar a Barcelona és un plaer i té un valor molt potent.

Com valores la tasca de la Barcelona Film Commission a l'hora de rodar a la ciutat?

La tasca de la BFC ha estat molt eficaç i ens han ajudat en tot el procés, per tal d’agilitzar la nostra feina i especialment la tramitació dels permisos de rodatge, així com la obtenció de les diferents documentacions. Val a dir que la tasca de coordinació que es fa des de la Barcelona Film Commission és realment útil, perquè entenen realment quines són les dificultats d'un rodatge i ens estalvien la feixuga tasca d'haver-nos de dirigir a diferents àrees i departaments, per sol·licitar el que en una única gestió ara és possible d'aconseguir.