Va fer de cap de producció i location manager. Als anys noranta va començar a treballar com a localitzador. Ara amb la seva empresa visionparticular, s’ha especialitzat en scouting, la recerca de localitzacions per diferents rodatges tant de cinema o sèries de televisió com de publicitat. Parlem amb ell sobre la seva tasca professional.

- Quina és la feina d’un localitzador?

Buscar els espais o decorats naturals, que no siguin platós, a on rodar les diferents seqüències que hi ha, tant en un guió, com a un espot de publicitat. S’ha de tenir en compte una sèrie de criteris, no buscar qualsevol lloc. S’han d’adaptar físicament al que es demana, a nivell de permisos, de necessitats, de llunyania o proximitat del centre de producció. En aquest cas és Barcelona però podria ser Madrid, Girona o el que toqués. Treballem molt a prop del director d’art i amb producció. Més en ficció perquè en publicitat és més independent.

- Explica’ns un dia a la vida de Jaume Jordana com a localitzador.

Els dies són variats. Normalment tens una feina principal i dues o tres secundàries. Començo a l’oficina al Canòdrom Meridiana, un coworking municipal. Poso en ordre els mails i les recerques que haig de fer o si haig d’anar a la productora per presentar localitzacions o per una reunió. Després és muntar-se el dia amb diferents cites per anar a localitzar espais d’interior o si és una localització més genèrica, de carrer o carretera, que és més a l’aventura.

Cada vegada és més feina d’oficina, per desgràcia nostra, d’ordenar fotos o d’enviar opcions a diferents clients. Treballes més d’arxiu, que s’ha d’anar renovant. De vegades faig més de coordinador de localitzacions que de localitzador. Els dies comencen d’hora i acaben tard. Intento mantenir un ordre, treballar de dilluns a divendres i si no hi ha localitzacions nocturnes, encara que comencis al de matí, a les 21 acabar. S’ha de tenir un cert ordre. També ajuda molt no anar a rodatge. Tot i que crec que no es pot localitzar si abans no has tingut una base de rodatge molt dura. Ara hi ha molta gent que comença a localitzar i no ha passat per producció, no ho recomano. És importantíssim aquest bagatge.

- Perquè creus que és tan important?

Sempre has de recordar que quan estàs fotografiant un espai, després es transformarà i vindrà un equip de rodatge, més gran o més petit, conforme a les necessitats. Però no estàs veient un lloc pel bonic o lleig que és. Has de pensar que darrere teu vindrà un campament enorme, ple de camions, de gent, de transformacions i d’equips artístics, de producció i direcció. És molt important haver viscut en primera línia que significa això, des de com s’aparquen els camions fins a quins permisos calen per rodar. Si no has passat bastants anys fent això, és impossible localitzar i saber exactament què estàs fent.

- Amb quines dificultats es troba habitualment un localitzador?

Moltes, sobretot per les persones que demanen permisos. Jo encara que no en demani els haig de tenir en compte. Has de saber a cada ciutat quines limitacions hi ha, que a Barcelona últimament són bastant duretes. Després també les limitacions tant de temps, espais o dificultats d’accedir al lloc per rodar. Has de saber gestionar bé com entrar allà, no és només entrar per entrar sinó per la possibilitat que després hi arribi un rodatge. Has de tenir coneixement, saber a on anar, tenir recursos i sobretot agenda. Localitzar no és una feina fàcil. Amb els anys vas tenint experiència però ho has de demostrar. Sempre parteixes des de zero en cada producció. No val per res el bagatge anterior que tinguis.

- Quines són les coses més gratificants d’aquesta feina?

Quan obres una localització nova o insisteixes molt en un espai concret, arribes a mostrar-ho en públic i hi ha un gran rodatge que en fa servei. Evidentment, la producció és col·lectiva, però tu has fet una mica de punta de llança, d’anar obrint espais nous. I la gratificació de poder fer un bon producte audiovisual. És el més important en realitat. Si no fas un bon producte, encara que cada petit departament es posi moltes medalles, el producte final no és bo.

- Hi ha moltes diferències entre trobar una localització per una sèrie de televisió o pel cine?

Sí, bàsicament vénen de les necessitats. Per exemple, una sèrie de televisió és una localització de llarga durada que se’n farà servei durant molts capítols, per no parlar d’una telenovel·la com la de tv3 que porta set anys. És una localització que s’ha de tenir en compte que es va entrant i sortint. En cinema és més intens i té un ús més puntual. Si parlem de ficció, tant a cinema com a televisió, l’ús de la localització és de 360 graus. La veus tota i és important que per si sola funcioni. En publicitat és més important un sol quadre, com si diguéssim, i ha de ser perfecte. Però no importa tant tot el voltant.

- Hi ha moltes diferències en trobar localitzacions d’interior i d’exterior? A  l’exterior depèn també de la climatologia o altres factors que a interior no te’ls trobes, ¿no?

Quan localitzes a exteriors, boscos o natura, has de tenir en compte en quina època de l’any vas fer les fotos. L’arxiu és menys important, s’ha renovar sovint perquè la natura, a més en un clima mediterrani com vivim nosaltres, cada tres mesos canvia de paisatge. Veure si el nivell de l’aigua puja o baixa, si els arbres estan amb fulles o sense, com estan les carreteres, inclús el cel o les hores de llums. Els interiors són més estables.

- És molt difícil convèncer algú que et deixi un espai per rodar?

Hi ha alguns espais que tenen un preu establert, com teatres, poliesportius o una casa que ja té experiència habitual en rodatge. En altres llocs has de donar mil explicacions i després sempre et diuen que mai s’imaginaven que era tan gran. A vegades, com ets el primer a arribar als llocs, has de jugar una mica amb l’expectativa i la il·lusió, sense enganyar. És una mica obrir camí i deixar les coses aplanades pels que venen al darrere. Però sí que és complicat perquè la gent no es fa a la idea. Moltes vegades es pensen que és un trípode, una càmera i dos actors i no s’imaginen tot el que ve darrere.

- Treballes sobretot a Barcelona i Catalunya o també fora?

Quan vaig començar em movia per tota la península inclús per Europa. No teníem els mitjans tecnològics que tenim avui en dia. Es buscava més la cosa artesanal. El realitzador confiava en tu i te n’anaves a França, Itàlia o Andalusia a localitzar. Ara, importa qui fa les localitzacions, però cada vegada més la immediatesa i que sigui més econòmic, evidentment. I t’acabes especialitzant en un territori concret. Moltes vegades Barcelona i el seu voltant. Hi ha també una llei no escrita, sobretot en el cinema, que més enllà de 45 min de desplaçament causa despeses que moltes vegades no es poden assumir. Si necessites una localització a Madrid, Bilbao o París, truques a un col·laborador allà i potser només vas un dia. Cada vegada ens especialitzem més en el propi territori.

- Quan has treballat amb produccions internacionals, et demanen rodar a Barcelona i potser pensen que altres llocs com Montserrat o Figueres són també Barcelona?

Normalment, quan vénen a fer produccions internacionals de Nova York, Tòquio o Londres, vénen a Barcelona. No vénen a Catalunya. Encara és un valor afegit que s’ha de posar. Sap greu que un senyor vingui a rodar una ficció o una campanya publicitària a Barcelona i els hi diguis que han de rodar a la segona corona metropolitana perquè és més fàcil el permís. Això és molt complicat de gestionar perquè ells volen allò que s’han imaginat. El que ven és Barcelona. Evidentment, com a gran capital, cosa que jo defenso i els explico, té uns preus més elevats i unes condicions de rodatge més restringides. Tot això s’ha d’explicar. Moltes vegades no es fa. Nosaltres quan anem a rodar a Amsterdam o a París, ja sabem que és car i difícil. I es fa un esforç per anar-hi. En canvi, moltes vegades es ven aquesta imatge de Barcelona com a marca blanca de ciutat europea. Els diuen que està permès rodar molt fàcilment i es troben que no és així. Això és el que venen alguns productors d’aquí. S’ha de saber gestionar, per això esteu vosaltres també, per portar una mica la mediació entre les diferents parts.

És molt positiu que Catalunya dona molt paisatge. Veuen Catalunya com el Hinterland de Barcelona perquè al voltant de la ciutat tens mar i muntanya. Tot això dóna força a fer que vinguin a rodar aquí però no pots dir que sí i després dir, no pots rodar al Poble Nou i has d’anar a rodar a una capital de província o de comarca a 35 quilòmetres. Segurament té molt bones localitzacions però no és el que busquen. Llavors s’ha de fer un esforç i és difícil vendre’ls això quan paguen per rodar a Barcelona.

- En què creus que és fonamental la Barcelona Film Commission a l’hora d’ajudar-te a fer la teva feina?
 
Per això que estic explicant. També treballo molt amb la Catalunya Film Commission. La Barcelona Film Commission és fonamental per mitjançar entre administracions públiques i produccions privades o no tan privades, també poden ser de TV3 o TVE. Mitjançant tant amb localitzacions, com a permisos i espais. I saber estar entre les dues parts i que el xoc no sigui tan frontal. A part del suport més institucional. Aquesta feina de mediació és bàsica, perquè si fos productors contra administració, no rodaríem mai. Uns volen fer-ho tot i els altres posen per davant... Barcelona és una ciutat molt densa i turística. De cop i volta, tallar dos carrers entre setmana per un rodatge és molt complicat i s’ha de saber gestionar molt bé per totes les parts. És un tema en el qual la BFC té molt a dir.

- En què estàs treballant actualment?

Amb vàries produccions. Una d’elles, que és la que més hores li dedico aquest estiu, és una sèrie per Movistar televisió, que està produint bastants sèries ara, unes quantes a Barcelona.  És sobre una novel·la d’Ignacio Martínez de Pisón sobre la Barcelona dels seixanta i setanta dirigida per Mariano Barroso. Un projecte molt interessant i potent a nivell creatiu. També col·laboro amb altres sèries de Movistar com Carta al padre de Mar Coll. Pel·lícules estic amb Rodar y Rodar, amb una sobre el fotògraf de Mauthausen, dirigida per Mar Targarona. És un projecte interessantíssim que roden a Hongria i a Catalunya, no a Barcelona, perquè s’han de reproduir els camps de concentració de l’Àustria i Alemanya dels anys quaranta. També faig sèries per TV3, de Filmax i com sempre amb publis varies que donen molta energia a la producció d’aquí.