Com va néixer el projecte actual de reconvertir els cinemes Texas en l’Espai Texas?

Em van venir a buscar els treballadors del cine. Estaven en una situació molt precària i econòmicament difícil perquè el cine havia estat tancat. També em van contactar la propietat del cine i la comissió que hi havia de “Salvem al Texas” de Gràcia. Van venir cadascú per la seva banda. Jo tenia molta feina i no m’ho havia plantejat mai, però van ser molt però molt insistents i la insistència sempre guanya. El meu fill em va dir: “No diguis que no, però farem un pla de negoci”. I com que la propietat estava a favor nostre i ens oferia un lloguer raonable i progressiu, tot sortia. Però es va morir un dels propietaris, van decidir vendre el cine i el pla de negoci se’n va anar a fer punyetes. Els números no sortien i em vaig espantar molt. Va ser llavors quan vaig contactar amb l’Anna Rosa Cisquella. Amb ella havíem fet teatre des de molt joves amb el Bozzo i el que després va ser Dagoll Dagom. És una empresària teatral molt seriosa. Li vaig dir que havia llegit al Libération que els locals que ara tenen èxit a París i Londres són els que fan una oferta cultural més diversa, que tenen bar, són acollidors i atreuen la gent a venir al cine i al teatre. Es busca més el cos a cos. Després de tant temps de virtualitat, la gent es vol veure, es vol tocar, vol parlar i comentar. I li vaig dir: “Et deixo les dues sales de dalt per fer un teatre de nassos”. A Gràcia un teatre d’aquestes dimensions no hi és. Hi ha molts teatrets petits. I a Barcelona també, hi ha teatres molt grans o molt petits. Primer va dir que no, però després que sí. De les dues sales de dalt, amb l’arquitecte que havia fet el Lliure vam fer un projecte. Vam demanar ajudes, com que era un teatre molt interessant per la dimensió i sobretot per aquesta idea d’estar junt amb un cine. Li vaig deixar les dues sales de dalt per teatre, però a les dues de la part de baix que són de 185 i 95, seguim fem cinema. A més, aquest cine tenia dret de bar. En aquest concepte d’espai divers, un lloc de trobada com el bar era molt important i l’arquitecte ens va fer aquest bar tan bonic. Quan a la nit surten els actors de fer l’obra de teatre, tothom es queda aquí parlant amb ells. Es produeix allò que vam preveure que es produís.

Tots els moments d’arrencada són difícils. Hi ha hagut una gran eufòria de participació. La Generalitat ens va ajudar a fer les obres i l’ajuntament també. I també Parlem i Abacus, però no arribàvem. Llavors vam fer un crowfunding. 2300 persones hi van participar i vam recollir 150.000 euros, que no ens ho hauríem esperat mai. De gent de Gràcia, però no només de Gràcia. Després vam vendre les butaques. Va ser un treball d’equip entre la gent de teatre, de cine, la gent jove del projecte entregadíssima a la causa. Quan anàvem pel carrer, la gent ens abraçava. Encara ho fan.

Quan vam decidir-nos, ni la Sisquella, ni jo podíem comprar. Llavors, vaig anar a Òmnium que també ens ha ajudat. I ens van dir: “Us buscarem un API o algú que el pugui comprar”. Però la persona que el volia comprar era un americà per fer un traster. Li vam preguntar: “què et dona el traster cada mes?, te’l tornarem nosaltres”. I l’intermediari va dir que ja el convenceria ja que tindrà el mateix i s’estalviarà les obres de fer el traster. Però això ens obliga a un lloguer alt, el tenim per 15 o 20 anys i el podem anar renovant. I sobretot, que l’intermediari que parla amb l’americà el tenim molt a favor. Que ens el va posar Òmnium. De fet, és un soci d’Òmnium de Gràcia i és un API boníssim. Estem molt contents, és superenergètic i benèfic estar aquí, perquè tothom ho celebra molt. És un lloc obert i tothom t’ho agraeix. No us podeu imaginar el que és estar aquí mentre la gent passa.

Ha sigut molt bona llavors la resposta del barri?

No només del barri. Nosaltres tenim una especificitat que no tenen els altres i és que ho fem tot en català. És l’únic cinema al món que fa tota la programació en català. Hi ha molta gent compromesa en la defensa del català i que ha entès que nosaltres hem fet això per mantenir aquest model lingüístic. Sinó no hauríem tingut la resposta del crowfunding. Per obrir un teatre, no es belluga la gent, per obrir un cine tampoc, però aquest és molt emblemàtic i si a sobre té la tradició que ja hi havia de l’etapa del Ventura Pons de fer-ho tot en català, hi ha doble motiu.

Fareu cinema de proximitat?

La programació és de pel·lícules Premium europees de reestrena. Els preus nostres són molt populars. Sis euros, en lloc dels 9 que cobren totes les sales. I el dia de l’espectador, que és el dijous, 4 euros. O sigui que nosaltres fem ja uns preus molt més populars. Per què? Per què reestrenem les pel·lícules més bones. Ara estem amb Barbie i no sabeu l’èxit que té, però al costat d’això en versió original en català estrenem Els encantats, Creatura, El fred que crema, Suro,.. Hem passat totes les catalanes. Això lliga molt amb el teatre que fa autoria catalana, ara estem fent Austràlia i Pongo, teatre de dones, teatre jove que té molt d’èxit. Fem autoria catalana sempre que sigui versió original catalana, perquè aquesta és la imatge del local. Després en cinema fem versions subtitulades i, de tant en tant, en posem una de doblada perquè hi ha gent gran que els hi costa llegir. Fem una combinació. Tot en català, això sí. Tenim una programació fantàstica. Ara el que hem aconseguit és allò que costa tant que és arrencar i que vingui la gent. Hem fet portes obertes i va ser molt bonic. Va anar molt bé. Ho farem de tant en tant. Vam passar el curt de l’Almodóvar Extraña forma de vida, que és de l’Oest i com ens diem Texas, en anglès i doblada. El vam posar en bucle i en el teatre van anar passant tots els actors. Va haver-hi una gran eufòria. No s’hi cabia.

El bar també és molt important. S’ha especialitzat en biquinis de qualitat. El de trufa es diu Truffaut. Biquinis de porcella caramel·litzada. El bar no té dret de fums, però, en canvi, farem uns biquinis de supergourmet i aperitius. El lloc de trobada és fonamental. Entrar en un cine a les fosques, tu sol o amb la parella és diferent de sortir i comentar la pel·lícula mentre prens alguna cosa. El bar dona un pleníssim sentit a l’experiència. És un valor afegit. I perquè no tenim més espai.

Abans parlàvem del micromecenatge per impulsar el projecte. Suposem que una de les principals dificultats del projecte és el finançament. Hi ha hagut altres dificultats que us heu trobat?

El finançament és prioritari. Si nosaltres fóssim rics i poguéssim fer campanyes pagades als diaris, a les televisions, doncs aniríem molt millor. Afegit a això hi va la comunicació, malgrat que l’empresa Barc, que és la que ho porta, són molt bons. Estem optimitzant recursos, però amb un superfinançament podríem fer una supercomunicació que és molt important quan obres un espai, després ja es crea la dinàmica.

Què més podrem trobar a l’Espai Texas a part de cinema?

Moltíssimes coses. Una de les coses que ens permetrà amortitzar l’espai és, per exemple, les presentacions. Es va presentar l’altre dia la sèrie Això no és Suècia. Vindran festivals, que ens estan trucant ja i els hi fem bones condicions. Presentació de productes, lloguer de sales,... Aquestes sales que són supermodernes, còmodes amb pantalles i projectors fantàstics. Són ideals per presentar qualsevol mena de producte. Tenim Parlem, Abacus, Òmnium,... Tots podran passar a presentar coses i són els nostres protectors que ens ajuden en el finançament. És molt important el lloguer de sales. L’avantatge que tenim en llogar sales de cinema, és que aquí el càtering funciona molt bé. Que si presentes el que sigui, encara que sigui un producte comercial, a la sortida aquí tenim vins catalans bons i una oferta gastronòmica ideal pels càterings. I això ens ajuda a amortitzar aquesta estructura.

També fareu matinals per escoles?

Hi ha les matinals dels diumenges i també les farem en teatre dissabtes i diumenges. I després és molt important, les matinals per les escoles que ara començarem.

Creieu que és important apropar el jovent de nou a les sales?

El que és meravellós és quan entren els nens petits, és un espectacle, perquè estan acostumats a veure-ho tot en pantalles petites. I entren i veuen la pantalla gran i es queden al·lucinant. Els joves en grup venen al cine. Els encantats han tingut molt públic jove. Les noies a Barbie continuen venint.

Com comentaves, ja heu inaugurat l’espai, com està sent l’experiència?

Anem inaugurant a poc a poc. Vam fer la inauguració dels mecenes, la inauguració amb els patrocinadors i les autoritats. Ho anem fent a poc a poc, justament per no crear aglomeracions i que vagi funcionant el boca-orella. Ara estem renovant tots els lavabos, per exemple. Perquè feia molts anys que estava tancat això, tot anava fallant. Hem renovat les sales, els serveis, tot una mica,... Estem dubtant sobre les crispetes, segurament les acabarem posant.