Entrevistem a Alberto Marini!

28/09/2014

Finalitzat el rodatge de Summer Camp, aquest italià fincat a Barcelona ens ha dedicat una estona per obrir-se a nosaltres i per mostrar-nos la seva sincera opinió sobre la situació actual dels rodatges a la nostra ciutat.

Alberto Marini

Després de fer-nos saltar de la butaca com a guionista de pel·lícules com Mientras duernes o Welcome to Harmony, i participar en grans projectes com El Maquinista, Darkness, la saga REC o Los últimos días, Alberto Marini s’ha posat al capdavant de la direcció d’una pel·lícula per primera vegada amb Summer Camp, una coproducció entre Espanya i Estats Units de la mà de Filmax, The Safran Company, Pantelion Films i Rebelion Terrestre, apadrinada per Jaume Balagueró.

Amant del cinema de gènere, aquest italià fincat a Barcelona ens ha dedicat una estona aquest mes per obrir-se a nosaltres i per mostrar-nos la seva sincera opinió sobre la situació actual dels rodatges a la nostra ciutat. Una opinió força crítica, però constructiva, que des de l’oficina recollim amb la voluntat de traballar-hi.

Com ha estat l’experiència dirigint el teu primer llargmetratge? Ja tens ganes de repetir amb algun altre projecte? O et quedes amb el rol de productor executiu?

Fins la data, dirigir Summer Camp ha estat l’ experiència professional més maca i enriquidora. Si em deixen, no veig motius per no repetir. Si em deixen...

Gran part de les pel·lícules en que has treballat són de gènere. És un vici fer terror?

Quan era petit, tenia dos somnis: ser veterinari i ser director de pel·lícules de terror. Per sort de moltes mascotes, no vaig estudiar veterinària, tot i que per la possible desgràcia de molts espectadors, sí que em vaig dedicar al cinema. Em sento un privilegiat en complir un dels meus somnis. Si fos per mi, totes les pel·lícules haurien de tenir com a mínim un parell de litres de sang i un cap trencat.... però entenc que s’hagi de fer també un altre tipus de cinema: el món no és perfecte.

Quina és la teva valoració de filmar una pel·lícula de caràcter americà com Summer Camp a Catalunya?

L’avantatge del gènere és que es tracta d’un cinema sense fronteres, universal, en quant a storytelling i llenguatge cinematogràfic. Idioma i nacionalitat dels actors a part, donar un empaquetat americà a la producció no ha tingut massa complicació. De fet, hi ha molt exemples de pel·lícules de gènere i de caràcter americà rodades a Europa. El que de veritat importa és la qualitat i professionalitat de l’equip i, en paraules dels nostres partners americans, a Catalunya trobes el top.

Ens els últims anys has liderat la producció de molts projectes que s’han filmat a Barcelona. Què ha estat decisiu per triar aquesta ciutat i no una altre?

Barcelona m’encanta. Visc aquí des de fa quinze anys. Aquí van néixer les mes filles i aquí m’agradaria seguir vivint. Dit això, si hem filmat sovint aquí és perquè els continguts ho permetien i, a paritat de condicions, prefereixo estar el més aprop possible de casa i treballar amb professionals coneguts. Però no es fàcil filmar a Barcelona.

La majoria dels projectes de la teva filmografia han comptat amb la col·laboració de la Film Commission. Segons la teva experiència, en què creus que podem millorar per ser encara més efectius?

Sense que us ho prengueu malament, en molt. Hi ha molt a millorar. Barcelona segueix estant un dels llocs més complicats on filmar. Molt més complicat que metròpolis com Roma, Madrid, Nova York, Toronto, Tokyo... i molt més complicat també que en ciutats més petites com Sevilla o Torí (la meva ciutat natal). El problema principal és la incertesa. No hi ha claredat sobre el que es pot fer o no; tot s’ha de negociar, amb llargs (i inviables) temps d’antelació i inseguretat constant sobre el resultat final. La Film Commission col·labora amb energia però no té poder real sobre les decisions finals. No és una dinàmica eficaç, sobretot quan vols portar aquí grans produccions internacionals. Les grans produccions no esperen, volen respostes ràpides i clares.
En general, els rodatges aquí es perceben com una molèstia per la ciutat i no com una oportunitat de negoci, treball i promoció. Si la política segueix estant “a Barcelona s’hi pot filmar sempre i quan no es molesti els veïns”, Barcelona mai serà un plató fàcil i desitjable,malgrat tot l’ interès que hi ha a l’estranger per filmar aquí. S’estan perdent moltes oportunitats. Una llàstima.

 

Últimes notícies

NINA CAUSSA: “La dissenyadora de producció imagina i crea tot el món o l’univers a on passa la història”.

Aquest mes entrevistem a Nina Caussa, dissenyadora de producció que ha treballat a diversos films rodats a Barcelona com Desmontando un elefante, Sin huellas, Pájaros o Esmorza amb mi. Amb ella parlem de la seva professió.

'Der Barcelona Krimi' roda els seus capítols 9 i 10

La sèrie alemanya torna a la ciutat

'Com si fos ahir' prepara la vuitena temporada

Una sèrie que filma a Barcelona