Entrevistem a Aina Clotet!

27/11/2014

Aquest mes entrevistem la protagonista de l’últim projecte dirigit per Maria Ripoll, Rastres de Sàndal, filmat a principis d’any entre Barelona i Mumbai.

Aquesta consolidada actriu catalana, que ha treballat en nombrosos projectes tant de cinema, televisió i teatre, actualment també és vocal de l’Acadèmia de Cinema Català, i ens ha dedicat uns moments per parlar-nos d’aquesta pel·lícula, que arribarà a les sales de cinema aquest 28 de novembre, i de Barcelona, la seva ciutat natal on mai ha deixat de treballar. 

 

 

Portes des de que tenies 12 anys filmant, això són molts rodatges. De tots els que has fet a Barcelona, quin ha estat el més sorprenent que recordes?

Sempre és molt difícil escollir, perquè cada projecte correspon a una etapa i a un aprenentatge, però m'encanta com Rastres de Sàndal reflecteix Barcelona. El meu personatge, la Paula, redescobreix la ciutat, de sobte se n'adona que al seu costat hi ha barris i cultures que ni coneix, i se li obren els ulls.

Rastres de Sàndal, l’última pel·lícula en la que has treballat, va ser filmada entre Bombai i Barcelona. Quins creus que són els pros i els contres de treballar a dues ciutats tan diferents com aquestes? Creus que són ciutats complementàries?

Crec que tot són pros! Ha sigut un gran luxe poder rodar a Bombai, descobrir la seva gent, les seves olors, els seus colors. Tenen una gran experiència cinematogràfica i va ser meravellós rodar amb ells, crec que vam aprendre molt els uns dels altres. Després de passar uns dies amb la calor i el caos de la India, rodar a Barcelona a ple hivern va ser un gran contrast. De sobte em semblava que aquí els carrers estaven buits!!! Però crec que precisament aquestes grans diferències enriqueixen molt la història. Rastres de Sàndal va ser un gran viatge per tots els que la vam fer, però crec que també és un gran viatge pels espectadors que la gaudeixen. I crec que la història genera ponts humans entre les dues ciutats, que són els més importants.

Rastres de Sàndal ha tingut molt bona acollida a festivals i mercats d’arreu del món com el Toronto International Film Festival, el Montreal World Film Festival, l’Indian Film Festival The Hague, la Seminci de Valladolid o el Most Festival. Quin creus que és l’element d’aquesta història que fa que agradi tant?

És una història que emociona perquè parla de sentiments universals com són la recerca d'identitat, l'amor fraternal, i l'amor en general que ens dóna la força de superar les dificultats. Però sobretot, m'agrada remarcar el sentit de l'humor també, la gent riu! I per mi això és molt important. En les situacions més dramàtiques de la vida, apareix l'humor, i crec que això també ajuda molt a la gent a sentir-s'hi identificada i a connectar-hi. És una feel-good-movie, i ens els temps que corren, l'espectador ho agraeix!

Ets vocal de l’Acadèmia del Cinema Català. En què es tradueix aquest càrrec? Com valores el rol que l’Acadèmia està tenint pel sector? Què és el que més i menys t’agrada de la teva funció?

És un honor formar part de la junta directiva de l'Acadèmia i li agraeixo molt a la Isona Passola que m'ho proposés. Som un equip molt equilibrat crec, i entre tots intentem aportar idees perquè hi hagi més acadèmics, més diners, més ajudes, més indústria...però sobretot vull remarcar la feina que fan la Montse Majench i la Isona que no paren i s'hi dediquen en cos i ànima. He de dir que en general estem tots molt d'acord amb les decisions que hem de prendre i que és una gran junta! El que m'agrada menys és quan no hi puc anar per feina, perquè no m'agrada faltar-hi!

Sabem que tens projectes als EE.UU., concretament a Los Ángeles. Què ens pots dir? I de l’experiència de treballar a la meca del cinema?

Tinc uns representants a Los Angeles i vaig enviant càstings de tant en tant i quan torni a tenir una pausa de feina m'hi tornaré a escapar. També vaig engegar un projecte que encara estem en fase de creació i desenvolupament i que espero que puguem rodar ben aviat.
Però l'experiència d'estar un temps seguit allà ha sigut fantàstica! Podem aprendre moltes coses dels americans a nivell professional! S'ajuden molt i escolten sempre a la gent jove i les noves propostes. Hi ha moltíssima competència, però també moltes oportunitats. 

Últimes notícies

Formacions online de l’EUFCN sobre Sostenibilitat als rodatges

IT'S GREEN OR NEVER: Essentials for Film Commissioners

NÚRIA VIDAL: "La crítica ha de ser subjectiva i els que et llegeixen han de saber que es poden fiar del que escrius encara que no hi estiguin d'acord".

Aquest mes entrevistem a la crítica de cinema Núria Vidal que exerceix la seva professió des del 1984. Ha col·laborat a La VanguardiaFotogramas, Cinema 3 o Time Out