Segurament molta gent que no treballa en el món de l'audiovisual no sap què fa la persona a la qual denominem controller. Així que, què és un o una controller de producció en la indústria audiovisual i quines són les seves principals funcions?

Nicos: Es podria resumir en què la figura de la controller és la coordinadora del control pressupostari i qui estableix l'eina de coordinació en aquest control pressupostari, supeditat a les necessitats i les decisions que ha de prendre el director de producció per a dur a terme la viabilitat de la producció audiovisual o cinematogràfica. Però crec que Amparo us ho pot comptar amb més detall.

Amparo: Nicos ho ha definit bastant bé. És la persona que coordina el control pressupostari. Hi ha moltes funcions específiques, fiscals, comptables, però el principal és que tot això va enfocat a aconseguir el cost report o cost control que és l'eina amb la qual el director de producció gestionarà la producció. 

Aquesta figura treballa amb tots els departaments de la producció audiovisual o només amb determinats?

A: S'ha de relacionar amb tots els departaments perquè ha de tenir una visió global de tota la producció, però bàsicament treballa molt estretament amb producció, art i vestuari i en alguns casos amb maquillatge i perruqueria si maneja el seu propi pressupost de departament. Normalment, això es delega o cedeix a producció. També es relaciona amb localitzacions quan està separat de producció i vestuari.

Quines habilitats ha de tenir aquesta figura?

A: Bàsicament quatre. El primer de tot és una ment àmplia. Estar disposada a rebre tota mena d'inputs i situacions. La producció cinematogràfica és una cosa molt dinàmica i molt ràpida. Has de tenir una ment disposada a enfrontar-te a tota mena de situacions. La segona és la capacitat, que jo anomeno, de reinicialització i sobretot d'adaptació. Cada producció és diferent, cada vegada que comença una nova, aquesta capacitat de reinicialitzar respecte a la producció anterior que has fet i de tornar-te a plantejar tots els sistemes de treball de cara a mesurar tots els procediments, adaptar-ho a cada producció, crec que és una cosa importantíssima per a la persona que fa de controller. La tercera és l'anticipació. Has de ser capaç de preveure per on et vindran les possibles incidències que sempre es produeixen en la producció cinematogràfica. I, finalment, la capacitat d'organització i el dinamisme. La producció cinematogràfica és una cosa superràpida i superdinàmica i és molt important que el o la controller sàpiga adaptar-se a aquest dinamisme.

És una cosa que passa en la producció cinematogràfica en general, ja que és una cosa molt viva a la qual t'has d'adaptar constantment, no? Fins i tot en altres aspectes que no siguin el control pressupostari, sempre us heu d'estar adaptant a les circumstàncies.

N: Totalment. Hi ha una qüestió d'adaptabilitat al terreny que sempre requereix tenir una “cintura especial” i jo sempre dic que em marco un cha cha cha cada vegada que faig una producció. Tinc una cintureta d'anar d'aquí cap enllà. (riures) I sí, és un requisit indispensable tenir capacitat d'adaptar-te a una sèrie de circumstàncies que tant vénen per qüestions pressupostàries, organitzatives, inclusivament de la mateixa història que explica la pel·lícula. En una producció cinematogràfica es conjuguen elements que a vegades transcendeixen més enllà del pròpiament terrenal. Has de tenir una habilitat psicològica a l'hora de tractar amb certs departaments o saber atendre molt bé certes situacions una miqueta delicades que en certa manera et condicionen tota aquesta planificació que pots haver fet. Òbviament, tot això no ho pots fer si no has fet un tractament previ i una vegada has plantejat una estructura totalment fidedigna al que després més o menys et pots esperar. Si això més o menys ho tens ben planificat i estructurat, després tot aquest cha, cha, cha és molt més senzill. Un dels arts és el de preveure per on vindrà una mica la marea d'aquesta producció.

Quines són les principals dificultats amb les quals es troba la figura del o la controller a l'hora de fer el seu treball?

A: El més comú és que no ens arribi la informació o que ens arribi de manera deficient. El controller ha de comptar amb tota la informació de la producció i és bàsic saber què és el que s'està fent, quins recursos s'estan manejant, quins canvis està havent-hi sobre la marxa en el pla de rodatge. En definitiva, quins recursos s'estan utilitzant. Aquesta falta d'informació ens dificulta moltíssim la feina, perquè el final som la via de transmissió de tota la producció a econòmic. I si no tenim aquesta informació no es pot traduir a números en un cost report. Com plasmem en econòmic tot el que s'ha fet, si no sabem el que realment s'ha fet? Aquest és un dels principals problemes que et pots trobar en una producció.

Si la producció no està ben planificada, si no s'ha fet una planificació conforme al que es tenia pensat, aquí es produeix un desencaixament entre el pla i el que realment s'està fent. Com hem dit abans, una de les qualitats que ha de tenir el controller és la capacitat de veure per on et vindran aquests desencaixaments. Si et vénen d'altra banda, estàs una mica desprotegida quant a què no saps quins recursos són els que s'han utilitzat ni s'utilitzaran. Aquí ja estàs improvisant i això dificulta molt la feina. 

Quines diferències es pot trobar aquesta figura en la seva feina a l'hora de fer de controller al cinema o en la televisió?, ja que són dos mons que funcionen de manera diferent.

A: Sí, hi ha molta diferència. En temes de terminis, per exemple. En televisió es treballa molt més a llarg termini, perquè normalment es programa per temporades de tretze setmanes. Al cinema és diferent, és tot molt a curt termini, molt ràpid i dinàmic. En el cas de la televisió, les decisions es prenen més a poc a poc. La producció és molt més dinàmica en cinema que en televisió, encara que la televisió també és ràpida, però el cinema ho és més perquè el temps amb el qual treballes a l'hora de posar en marxa un projecte que et dura tres o quatre mesos és més ràpid.

I després també, el cinema està més enfocat al cost de projecte mentre que la televisió més a la rendibilitat del projecte. Quan es treballa, per exemple, amb concursos o sèries fins i tot, es va més a temes d'audiència, quina és la rendibilitat respecte als ingressos que es produeixin en publicitat. També està la posada en marxa al cinema que és molt més accelerada perquè les televisions ja estan establertes. Vaig participar en la posada en marxa de les televisions privades l'any 89 i la veritat és que va ser intens, però res a veure amb la posada en marxa, sense menysprear a les televisions, d'un projecte de cinema.

També hi ha una altra diferència i és que els procediments al cinema, quan poses en marxa el projecte, has d'instaurar-los o establir-los des de zero i en televisió ja estan establerts perquè l'empresa i la cadena ja té els seus mètodes i procediments administratius i la veritat és que es nota.

Quina formació específica ha de tenir un o una controller?

A: Té dos aspectes. Un que és el tècnic que ha de tenir qualsevol controller de qualsevol sector, la part comptable i fiscal, la part administrativa diguem. I un altre, que és del sector pròpiament dit. En tots els sectors passa, però en el sector audiovisual és molt específic i crec que és recomanable tenir coneixements tècnics de què és un càmera car, una grua, …Una mica d'il·luminació també. Tenir coneixements específics tècnics sobre quins recursos s'utilitzen en la producció, et facilita molt la feina. Encara que no sigui absolutament imprescindible és bastant recomanable.

Vosaltres com a productora heu començat un curs de formació específic de controller. En què consisteix el vostre curs i per què heu decidit començar-lo?

A: El curs utilitza una metodologia que crec que és bastant nova, respecte a altres cursos que es donen de control de gestió, i és que es parteix de la producció. Els cursos de control de gestió es donen des d'un punt de vista de control pressupostari, comptabilitat, fiscalitat. Aquest curs donarà, partint de la producció i del guió cinematogràfic, el pla de rodatge i els desglossaments que direcció fa, quin és el treball que desenvolupa a partir d'aquest moment el controller. Utilitzant sempre casos pràctics i coneguts, s'explica quins són els processos administratius que se segueixen quant a registrar factures, temes fiscals, comptabilitat de la producció, recursos humans. Tot això per a arribar a l'eina final del controller i el director de producció que és el cost report, que és el que plasma realment el que està sent la producció i al que vol arribar. No oblidem que el control de gestió no solament explica o dona una “autòpsia”, permeteu-me l'expressió, del que s'ha realitzat en setmanes anteriors, sinó del que s'espera que siguin les setmanes següents. Aquí hi ha un treball amb el director de producció important. En el curs s'explica com fer aquest cost report i com arribar a aquesta eina.

I per què heu decidit llançar-vos a la formació sent una productora?

N: Des que vaig sortir de la meva escola de producció i cinema, una de les meves vocacions era la docència, explicar a les noves generacions el coneixement adquirit. I mostra d'això, és que personalment he estat professor de cinema a l'escola de cinema de Ciutat de la Llum, a l’ESCAC, en l'antic CEC, hem fet coses amb ECAM i el Centre Universitari d'Arts TAI a Madrid. Ara estem a punt d'obrir un altre curs de direcció de cinema d'acció superdivertit i molt potent a l'escola de cinema del País Basc. També estem obrint cursos amb l'escola de Sant Sebastià ESCIVI. Sobretot, crec que compartir cert coneixement que pots haver adquirit és interessant per a alumnes o professionals que en un moment donat es volen especialitzar en temes molt específics. És una cosa que ja venia d'abans i amb tot això de la pandèmia va sorgir com un nou format de cursos. A més, vam entendre que hi havia veritablement una necessitat per part de molts i diferents tipus de perfils als quals els podia venir molt bé un format concret i totalment online.

Tots els cursos estan sent de moment de manera online. Com ha anat i com és el perfil de les persones que s'apunten a aquests cursos?

N: A nivell online ha anat fantàstic. El curs de controller l'estem fent amb l'Associació de Professionals de la Producció Audiovisual APPA. I estem tenint peticions també d'altres entitats que anunciarem més endavant. Hem tingut bastant boom i ens estem plantejant fer durant tot l'any diversos cursos en determinats moments amb certa potencialitat.

Quant al que és el perfil, bàsicament veiem tres perfils bastant clars. Un, estudiants d'audiovisual, periodisme, publicitat, etc. als quals els interessa aprofundir en matèries concretes que justament molts plans d'estudi o ho fan molt de passada o a vegades pràcticament ho obvien. Això els serveix en el moment d'accedir al mercat laboral professional, comptar amb unes eines més conegudes. Després, el professional que ja té un bagatge i recorregut, però sí que és veritat que li ve bé fer un aprofundiment de cara a agafar certa especialització de la matèria en qüestió amb una altra perspectiva més madurada. La mateixa inèrcia de la producció, moltes vegades, pot arribar a encasellar. I el tercer perfil serien professionals d'altres indústries paral·leles, similars o a vegades que no tenen molt a veure amb l'audiovisual i estan en un procés de reciclatge i els interessa perquè potser tenen certs coneixements de comptabilitat, però els vindria bé fer una certa conversió per a optar a entrar en el mercat audiovisual.

Parlant de la productora. Com i quan va néixer Soul Pictures?

N: Soul Pictures va néixer amb la intenció de generar un espai en el qual poguéssim treballar tot el que seria el pla de negoci del sector del cinema, des que es té una idea fins que finalment la pel·lícula està en finestres comercials i l'audiència l'està veient i valorant. I les sinergies que genera això. Jo venia d'un recorregut molt extens amb projeccions internacionals de superalt nivell, en les quals estàvem a Barcelona, la nostra ciutat meravellosa, i hi havia molta competència per a rebre aquests projectes d'altres llocs tan nacionals com també d'altres parts del món. La nostra comesa, era fer tot el possible perquè aquest projecte en concret aterrés a Barcelona i es materialitzés, amb bastant èxit en general. I això, em va portar a entrar en una espècie de loop en el qual estava sempre en aquesta mena de projectes, però tenint la inquietud personal de crear un espai on poguéssim gestar des de zero projectes.

Després a la meitat d'això, hem tingut etapes de molta innovació amb tractaments bastant avançats en el temps, amb continguts transmèdia, per exemple. Hem tocat també certes peces de publicitat. Al final la nostra especialització pura i dura és el desenvolupament, l'etapa de finançament, treballant sobretot amb eines financeres i de gestació de projectes. Després sí que és veritat que tenim altres departaments més encarats al que és la venda i la ruta de festivals. Aquest és una mica el mapa de Soul Pictures.

Acompanyeu a la pel·lícula en tot el procés?

N: Totalment, nosaltres rebem molts projectes en estats molt diferents, tant abans de ser produïts com després de ser-ho. Fem una anàlisi concreta de cadascun d'ells i en quin punt exacte del timeline del business plan d'un llargmetratge està aquest en qüestió. Quins elements necessita per a passar al següent nivell? I li fem un tractament totalment a mesura. Aquesta és la part de la consultoria de desenvolupament. En funció de la tessitura en la qual es troba aquesta pel·lícula, nosaltres li fem un plantejament totalment dissenyat a mesura, en pro de donar-li una projecció adequada a la tipologia de pel·lícula, gènere, audiència, etc. I d'aquí després entra la ruta de festivals i la de comercialització.