Lidia Muñoz (64), exiliada argentina, jubilada, viu a Barcelona des de 1978. Lidia es va veure forçada a exiliar-se de l'Argentina després que la dictadura militar que governava el país en aquests anys, va intentar segrestar-la i fer-la desaparèixer. Embarassada de la seva única filla, Valeria, que avui té ja 36 anys, va aconseguir fugir amb destinació a Espanya.

Quaranta anys després, a la seva casa de Barcelona, rep per correu una citació del Ministeri de Justícia argentí per a declarar en el judici pel segrest i posterior desaparició d'Oscar Medina, el seu nuvi i company de llavors, pare de Valeria. Valeria no entén que la seva mare es resisteixi a viatjar a l'Argentina. És el moment de reivindicar a la figura del seu pare. Desaparegut.

Durant la declaració en el judici, Lídia descobrirà que Oscar i ella van ser lliurats per un dels seus millors amics, Jorge Ramos, qui col·laborava amb els repressors denunciant o assenyalant gent al carrer.