Christopher Lee interpreta un home qualsevol que passeja per Barcelona i provoca la perplexitat mútua entre un actor descontextualitzat de la seva imatge cinematogràfica habitual i la mirada d’un estranger sobre la realitat espanyola de l’època.

El film és un estrany poema audiovisual –amb guió de Brossa i Carles Santos posant l’imprescindible contrapunt sonor– i un rigorós treball d’investigació cinematogràfica.