La Marta, una jove saltadora de trampolí Olímpica, orfe de mare, acaba de perdre també al seu pare; i pateix un esgarrifós accident en una piscina. El trauma psicològic, la llarga rehabilitació: dolor, ira, soledat, són exacerbats pel racionalisme fred de la germana gran, la Muriel, científica neuropsicòloga, molt ocupada amb els seus experiments sobre les neurones “mirall”, per comprendre i alleujar el patiment de la Marta. Només el retorn d’una trobada femenina una mica fugaç, però capaç de marcar el seu destí, sembla fer-li companyia. Com inconscientment guiada per les empremtes d’aquest retorn, la Marta es trasllada de la gran metròpolis a un remot poble d’artistes. Aquí creuarà els seus passos amb la Haru, una noia japonesa durant molt temps “Musa” i amant d’en Sebastian, un pintor de Vanguardia, que va treballar sobre el seu cos fins l’extrem. Dues orfes, dues fugitives que compartiran una amistat cada vegada més profunda, destinada a convertir-se primer en una ardent passió física, i després, paulatinament en un procés d’identificació entrecreuada. En el transfons es perfila la inquietant figura d’en Sebastián, amant i creador pigmaliònic del cos i l’ànima de la Haru.