Any 1974. Ana té 19 anys, viu a Barcelona i és –a ulls de la seva acomodada família- una noia rebel. Després d'una fugida nocturna, el seu pare decideix posar-la en mans del Patronat de protecció a la Dona, institució especialitzada en “dones caigudes o en risc de caure”. Ana és traslladada a Madrid per a ser internada en un reformatori regentat per monges i sotmesa a un brutal règim disciplinari. Allí tractarà de sobreviure buscant consol i suport en l'amistat d'altres noies en la seva mateixa situació, especialment la de Sole, una noia de poble amb una vitalitat contagiosa que connecta a l'instant amb ella. Aquesta lluminosa amistat serà el que mantindrà a Ana a flotació.