L'Alfred Allmers i la seva jove dona Rita viuen en una bonica i aburgesada casa de camp en una illa de la costa Noruega amb el seu únic fill, Eyolf, qui, a causa d'un desafortunat accident, es va quedar coix i li cal dur crosses.

Ja fa un temps que existeix certa tensió submergida entre l'Alfred i la seva dona; a l'inici del relat, l'Alfred està practicant muntanyisme en un dels més increïbles paratges naturals de Noruega (la glacera Jostedal), on descobrirem que realment està intentant donar-li un sentit a la seva vida. En tornar a casa, l'Alfred es reuneix amb la Rita, l'Eyolf i la seva germana Asta, una pintora i professora de l'Escola d'Art local. Aquell mateix dia, l'Eyolf es reuneix amb els nens que juguen al moll; cau al mar, s'ofega i mai més es torna a recuperar el seu cos.

A partir del funeral del petit Eyolf, som testimonis de la destrucció quasi total del matrimoni entre l'Alfred i la Rita en recriminar-se l'un a l'altre que realment no estimaven al seu fill. La mort del petit llença dubtes sobre la relació que mantenen els dos germans, l'Alfred i l'Asta; l'amor que els uneix no és tan fraternal com els agradaria creure.

Finalment, el matrimoni de la Rita i l'Alfred, esperonat sense pietat per la presència fantasmal del petit, s'enfonsa sense remei. Així mateix, la relació entre l'Alfred i l'Asta es veurà destruïda: no tenen més remei que fugir l'un de l'altre per sempre, una vegada es consciencien de la naturalesa incestuosa de l'amor que comparteixen. Ara, ja completament sols, l'Alfred i la Rita es veuen obligats a enfrontar-se amb el seu passat, amb la pesada càrrega de totes les coses que es van deixar per fer. Esperen poder trobar en el procés la força i el coratge necessaris per donar un nou sentit a les seves vides.