El debut en el llargmetratge d'Adrià Pagès, una pel·lícula-cançó que beu tant de Gus Van Sant com d'Apichatpong Weerasethakul, és un dels grans descobriments del D'A d'aquest any. Podria ser la història d'una cançó feta pel·lícula, o un film d'amistat i fantasmes, però sobretot es tracta d'una crònica generacional impregnada d'una malenconia que mai no perd el sentit de l'humor ni la fe al cinema.

Rodat a: Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat, Sant Pere Pescador.