A l'extrem de llevant del Maresme, a la subcomarca que hom anomena la Selva Marítima, s'hi troba amagada una realitat única que passa sovint desapercebuda a ulls de tothom: Palafolls (9.256 hab), un municipi coronat per les restes d'un majestuós castell (1035) que encara domina amb la seva presència la plana de la Tordera, i meravella tots els territoris que pertanyien a l'antiga baronia de Palafolls (els actuals termes de Palafolls, Malgrat, Santa Susanna i part de Blanes).

A tocar del llit de la Tordera, el municipi ha tret partit de la seva història agrícola gràcies a una de les cooperatives més potents del país i la dinamització dels camps i el cultiu de la mongeta del Ganxet (DO).

Palafolls neix al poble de Sant Genís (947) i conserva la seva església del segle XI. Deu segles després, el castell observa des de la seva talaia privilegiada com alguns dels genis de l'arquitectura han complementat un entorn natural ple de boscos a la serra de Miralles (335m, al Montnegre).

Però ni el mateix Enric Miralles, Arata Isozaki o Benedetta Tagliabue, no han pogut igualar la sorprenent, valuosa i també misteriosa extensa xarxa patrimonial de masies històriques que connecten el passat rural del senyor del castell amb el Palafolls del segle XXI, fins i tot amb conductes subterranis que qualsevol productora voldrà descobrir.