El nucli històric de Sant Joan comprèn el Raval de Sant Pol i la Vila Vella. La Vila Vella data del segle XIII, i fou concebuda com una assentament de nova planta, promogut pel monestir, sobre els terrenys de la seva propietat anomenats el Vinyal. La seva estructura urbana respon a un pla basat en els criteris d’ordenació de les noves viles de la colonització romana que han perdurat durant molts segles després, i que consisteixen en la disposició d’una trama ortogonal de carrers, generada a partir de dos carreres principals que segueixen la direcció del quatre punts cardinals; formant un conjunt que es protegia perimetralment amb una muralla: En el cas de Sant Joan, el dos carrers principals són els actuals carrer Major i el carrer Corriols, que es creuen a la Plaça Major, un espai porxat, on des del regnat de Jaume I, s’hi fa el mercat setmanal. La muralla envoltava l’àmbit destinat al nou creixement, tot resseguint els accidents naturals que representen el marges que limiten els terrenys planers de les lleres del Ter i de l’Arçamala, reforçant la funció defensiva; tret pel costat de llevant, per on continua la plana. La muralla tenia 24 torres i 6 portals d’entrada, els principals eren el del Carrer Major. Les illes d’edificació, tret de les perimetrals, tenen una forma allargada, degut al major nombre de carrers amb orientació estoest que no pas amb l’altre orientació, de manera que les propietats i edificacions tenien, i tenen encara, doble accés: per un dels carrers hi havia l’edifici i l’entrada principal, i per l’altre, l’hort i entrada per bestiar. El Raval de St. Pol té una extensió molt menor a la Vila Vella, i té un origen anterior, i estava format per un conjunt d’edificacions disposades al voltant del tram de camí comprès entre el pont Vell i l’església.