Apropeu-vos a Siurana i descobrireu un poblet de conte que porta a la pell el record d’assetjaments inacabables i conquestes impossibles.

Encinglada en un lloc inexpugnable sobre el riu van caldre els cavallers de quatre comtes per sotmetre-la. El seu castell defensava una frontera infranquejable que s’estenia del coll de Balaguer a Tamarit de Gaià. Conquerida el 1153, després de caure Lleida i Tortosa, va ser l’últim reducte de la reconquesta a Catalunya. Si guaiteu el precipici que l’envolta, endevinareu per què no va ser conquerida durant tres segles i per què el final va ser tan tràgic.

Abdelazia, la reina mora, abans de veure’s sotmesa als cristians, va preferir estimbar-se d’un cingle amb el seu cavall. I l’animal, en la seva inútil resistència, va deixar marcada sobre la roca, per sempre més, la petja de la seva ferradura. I amb ella desaparegué el darrer baluard sarraí de Catalunya.

Avui dia, podem contemplar un poblet encantador de cases i carrers empedrats i les restes de la fortalesa sarraïna, situades a l’entrada del poble. Als seus peus un pantà d’aigües netes i tranquil•les ofereix la possibilitat de practicar tot tipus d’esports aquàtics.

L’edifici més rellevant de Siurana és l’església, d’estil romànic, amb una portalada, amb timpà figurat, emmarcat per tres arquivoltes de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos.

El poble està envoltat de llocs interessants i és un punt des d’on es pot disfrutar d’unes vistes magnifiques de la Serra de Montsant, la Gritella i les Muntanyes de Prades. Cal destacar Siurana com a referència i destí per a escaladors i excursionistes. Els seus llegendaris penya-segats són coneguts a arreu del món per a la realització d’aquestes pràctiques.