La plaça de Catalunya es considera el centre de Barcelona i uneix el nucli antic de la ciutat amb el nou. En aquesta plaça conflueixen el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, la Rambla i el Portal de l'Àngel, vies concorregudes per un gran nombre de ciutadans i visitants. En aquesta plaça hi ha comerços, cafeteries, entitats bancàries, i és també un centre important de comunicacions urbanes.

Al gran espai central de la plaça tenen lloc de manera puntual concerts i celebracions ciutadanes o activitats diverses. La plaça destaca per les seves escultures d'artistes importants, com ara La deessa, de Josep Clarà; el Monument a Francesc Macià, de Josep Maria Subirachs, Els pastors, de Pau Gargallo, i altres obres de Josep Llimona i Enrique Casanovas.

La plaça de Catalunya té l'origen en el Pla Rovira del 1859, però l'Ajuntament no va obtenir el permís per construir-la fins el 1889, amb motiu de l'Exposició Universal del 1888, en què es va convocar un concurs que va guanyar Pere Falqués. Les obres del subsòl, que es consideren de gran valor urbanístic, van comprendre les galeries comercials de l'avinguda de la Llum, que avui dia són el subterrani del centre comercial El Triangle. Fins a la Guerra Civil (1936-1939), els seus cafès i restaurants (la Maison Dorée, el Colón, la Lluna, el Suís) van ser el centre de moltes tertúlies literàries i polítiques ciutadanes. Va ser també un centre de teatres, com el del Bon Retir (1876-1885), el Circ Eqüestre Alegria (1879-1895), Eldorado Concert (1887) i el Teatre Barcelona (1923).