El Palau de l’Abadia, antiga residència dels abats del monestir, és un edifici de planta irregular i gairebé rectangular, ubicat a ponent del claustre del monestir.

L’edifici consta, bàsicament, d’un petit claustre al voltant del qual es desenvolupen la resta de les dependències o sales. Una part del Palau, la que encercla el claustre, té dos pisos; la resta, tres. Els elements més importants del Palau de l’Abadia són el claustre i les obertures gòtiques, una al sud i l’altra al nord. De la secció inferior del claustre, cal destacar les dues arcades per cadascun dels quatre trams, amb les columnes i els capitells bellament ornamentats, sovint, amb l’escut de l’abat constructor, Arnau de Vilalba. Hi ha una sala situada al nord del palau, coberta amb volta de canó de pedra tosca, l’arrencada de la qual es fa a partir d’un sòcol plenament romànic. És la part més antiga del Palau i se suposa que és obra de l’Abat Pere de Soler.