Edifici d’arquitectura industrial academicista construït a finals del S.XIX (1890) i reconstruït en els anys  1997-2000 / 2000-2002. Actualment alberga el Conservatori Municipal de Música però en els seus orígens era emprat com a fàbrica.  

L’edifici es troba situat en la Plaça Montserrat, al costat de l’església i dels nous jutjats.

Tipologia/Elements

Edifici industrial amb tres façanes al carrer i una mitgera, de planta quadrada amb baixos i 4 pisos d'alçada. Escala principal amb ascensor situada en un vèrtex on s'aixeca una torratxa. Les quatre façanes són iguals, amb composició de grans obertures segons eixos ortogonals. Remat amb cornisa amb tortugada. Interior original format de grans espais suportats per columnes de ferro amb sostres alts. Es considera la primera mostra a Manresa de la tipologia industrial anglesa, caracteritzada per la repetició molt regular de les obertures i un desenvolupament vertical. Les façanes són de composició simètrica, amb amplis finestrals que permeten la il·luminació interior. Els murs de la fabrica són finestrals que permeten la il·luminació interior. Els murs de la fàbrica són obrats amb pedra i arrebossat formant franges. Les finestres estan decorades amb maó arrebossat, amb una funció decorativa, però ben austera. Arrebossat sobre la fusteria original. La planta és diàfana, amb un nucli vertical d'accés, que sobresurt clarament de l'edifici en forma de torre. L'estructura és de pilars de fosa i bigueta metàl·lica. Entre 1997 i 1998 es va consolidar l’estructura de l’edifici, substituint la coberta i recuperant la façana. Posteriorment s’adequà l’edifici a les noves funcions, tenint en compte el factor d’aïllament acústic, col·locant vidres especials i materials de fusteria per evitar al màxim la comunicació sonora.

Malgrat els canvis, l’edifici manté la seva estètica industrial i, gràcies a l’enderroc de diverses edificacions properes, ha guanyat molta presència i bellesa. És un magnífic exemple del tipus d'edifici industrial anomenat «fàbrica de pisos», pròpia de contextos urbans i materialitzat, tal i com s'ha comentat anteriorment, sota aquests cànons: amb parets exteriors de maó, pilars interiors de forja, bigues de ferro i forjats amb biguetes de fusta i revoltons. Amb aquest tipus de fàbrica d'altura es perseguien diversos objectius pràctics: aprofitar millor l'energia generada per la caldera de vapor, que era situada a la planta baixa, per proveir les màquines de tots els pisos; estalviar superfície de coberta i d'energia destinada a climatitzar tota la fàbrica i mantenir la temperatura igual a tot l'edifici; incrementar la il·luminació natural, de forma que es creaven espais de treball més agradables i higiènics; i finalment, economitzar la superfície del solar, en contextos urbans on el preu del sòl era molt alt. Estèticament, aquesta arquitectura industrial adopta un llenguatge neoclàssic, acadèmic i europeu, que destaca per la simetria d'unes façanes solcades per un gran nombre de finestres.

Autoria

Pere Samsó i Heras, arquitecte / Eduard Fenoy i ass., arquitectes / Anton Baraut, Cesc

Estat de conservació

Exterior: Bo

Façanes: Ben conservades, recentment rehabilitades

Cobertes: Ben conservades, recentment rehabilitades

Obertures: Ben conservades, recentment rehabilitades

Jardins/entorn: Bo

Interior: Bo