Un personatge important enterrat al cementiri de Sarrià és el pintor Jaume Mercader, que es va fer gravar aquest epitafi: “Eix lloc em plau sota la llum del cel”.

A prop d’aquesta sepultura hi trobem les dels poetes Carles Riba i Clementina Arderiu; una làpida sòbria, esculpida por Joan Rebull, commemora la vida d’aquest matrimoni.

Dels primers temps del cementiri de Sarrià en tenim poques dades perquè la informació existent es va perdre en un incendi que es va declarar a la parròquia de Sarrià i que va afectar les dependències on es guardaven els arxius d’aquest petit cementiri.

Els primers escrits que fan referència a aquest cementiri es remunten al 1922. Es tracta del llibre de registres, on consten tant els difunts enterrats com les fitxes, en les quals es detallen la construcció de l’oficina, el dipòsit i altres serveis.

Sarrià no es va incorporar a Barcelona fins el 1921. Va ser l’últim municipi annexionat i, fins aleshores, havia estat un poblet que els estius s’omplia d’estiuejants que tenien el domicili principal a Barcelona i, per descomptat, la seva sepultura en un dels dos cementiris que aleshores hi havia a la ciutat, el del Poblenou i el de Montjuïc.

Segurament aquesta és la raó per la qual en aquest recinte, dividit en dos departaments, hi ha poques sepultures monumentals i encara avui conserva un aire senzill.

En podem destacar el monument funerari dedicat, per la vidua i els fills, al farmacèutic Margenat, síndic de l’Ajuntament de Sarrià i persona molt coneguda a la població catalana, que va morir assassinat el 5 de setembre de 1843. 

Podeu consultar com gestionar permisos i condicions de rodatge en aquest Cementiri aquí.