El Castell de Sant Jordi d'Alfama és una fortalesa de defensa construïda a la primera meitat del segle XVIII a un dels caps de costa del golf de Sant Jordi.

El primer intent d'edificar una fortificació a la zona fou una torre de guaita construïda el segle XII, i reconstruïda com a fortalesa més endavant, el 1201, pels templers, establint-hi la seu de l'Orde de Sant Jordi d'Alfama.

Aquesta fortalesa, va ser abandonada el 1650, després de ser bombardejada fins al seu ensorrament per les galeres espanyoles, a fi que no fossin ocupades per les tropes franceses. D'aquesta primera fortificació encara queden alguns fonaments a prop de la platja.

Els carreus de l'antiga fortalesa que no es van trencar van ser aprofitats per construir l'actual fortalesa, però en un altre emplaçament, una mica més a l'interior. Aquest nou fortí marítim va ser edificat entre 1732 i 1733 amb l'objectiu de vigilar rutes marítimes. Es va fer durant el regnat de Carles II.