Construïda l'any 1917 per encàrrec de la Compañía de Aguas de Barcelona per millorar les condicions higièniques del subministrament, la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova, a Nou Barris, constitueix un nou atractiu cultural que amplia l'oferta d'espais emblemàtics de la ciutat. Un equipament on acollir esdeveniments de ciutat obert a tothom amb un alt valor patrimonial i una ubicació privilegiada, entre la plana de Barcelona i la serra de Collserola.

La rellevància de la Casa de l'Aigua, un centre de referència mediambiental i eix de nova centralitat en matèria de promoció econòmica, rau en la seva claredat arquitectònica i en la seva tipologia constructiva. Es tracta, de fet, d’un dels primers edificis construïts amb formigó armat a Barcelona. El conjunt modernista, obra dels enginyers Felip Steva i Planas i Joan Sitjes, es troba inclòs al catàleg de patrimoni de la ciutat.

Originàriament, el complex -que va quedar tancat el 1989- estava format per una estació elevadora, situada al barri de la Trinitat Vella; uns pavellons de cloració i un dipòsit situats a la Trinitat Nova, i un túnel subterrani que connectava ambdues instal·lacions i es perllongava en direcció Collserola.

En el marc de la Iniciativa Urbana Trinitat Nova 2007-2013 s'han dut a terme un seguit d’actuacions cofinançades amb Fons Europeus per al Desenvolupament Regional (FEDER). Entre d'altres, la consolidació i reparació estructural del conjunt arquitectònic i l’adequació de l’espai exterior per a poder fer activitats a l’aire lliure que ha permès obrir les portes de La Casa de l'Aigua de Trinitat Nova a la ciutat de Barcelona.

La Casa de l'Aigua compta amb tres espais diferenciats, els pavellons que contenen la Sala Polivalent  i el vestíbul amb una superfície de 412m2 que es complementen amb uns patis exteriors d'uns 700m2;  els Dipòsits - Sala Hipòstila, d'una  superfície de 2.500 m2  i la Sala de claus i la Galeria que connecta ambdúes Cases de l'Aigua de Trinitat per sota de l'Av. Meridiana.