És un dels pocs edificis històrics, juntament amb l’antic Hospital de Santa Caterina, actual seu de la Generalitat de Catalunya,  situat fora del Barri Vell. Al llarg de la seva història ha estat Casa de Misericòrdia i Hospici, fins a mitjans del segle XX que se li va assignar l’ús actual de Casa de Cultura de la ciutat, amb biblioteca, aules per a cursos, sales d’exposicions, auditori i sales per a actes culturals. Segueix el model institucionalitzat d'hospici, amb planta quadrangular tancada, patis interiors i església a l'eix, caracteritzat per una gran sobrietat ornamental, trencada només per la portalada rococó de la façana principal, on figura l'escut del fundador.