Una mateixa família viu dos fets traumàtics amb quaranta anys de diferència: la pèrdua d'un dels seus membres i com aquesta pèrdua els afecta. A més a més, l'arribada d'uns nous veïns, forasters, trastoca la suposada harmonia familiar i social. La fragilitat de les relacions familiars, el pas del temps, el sentit de l'existència, i, per damunt de tot, la por i la malfiança d'allò que no coneixem (l'estrany, l'estranger, el forà) sacseja la mentalitat benpensant d'aquests éssers tradicionals. Descobrirem que els autèntics forasters no són aquests veïns vinguts d'altres cultures sinó nosaltres mateixos, que ens resistim a integrar-los en les nostres famílies, la nostra realitat, la nostra consciència i el nostre afecte?