Punt d'inflexió a la vida de l'Isabel. El seu marit -el de sempre- creua la porta per anar-se'n; s'ha enamorat d'una noia quasi adolescent. Per la mateixa porta s'escolen els primers fogots que anuncien la definitiva maduresa; a partir d'ara caldrà ventallar-se -i molt-. El seu ginecòleg opta per tractar-la amb paternalisme, li recepta hormones i li aconsella que mantingui una vida sexual activa (com si això fos tan fàcil a certes edats). La seva filla, fanàtica psicoterapeuta que no té cap sentit de l'humor, insisteix a torturar-la mantenint-la sota teràpia constant, li agradi o no li agradi. I, a sobre, l'entorn roman impassible; passi el que passi, d'una dona madura s'espera que sigui equilibrada, raonable, assenyada, prudent i, sobretot, ben humorada. Però l'Isabel no està disposada a ser condescendent i davant tant disbarat fa l'única cosa que pot fer una dona intel·ligent: deixar-se de ximpleries i no filar prim, gaudir de la vida i embarcar-se en qualsevol aventura que el destí li proposi. I en aquest cas, el destí adopta la forma d'un excèntric i sexy cavaller arribat d'ultramar...