Va ser construïda a mitjan segle XIX, aprofitant les restes d'una construcció medieval. Formava part de la línia de telegrafia òptica militar de Barcelona a Lleida i tenia comunicació directa amb la de Molins de Rei i la d'Esparreguera. Anteriorment havia estat un bastió militar en les guerra civil catalana del segle XV i després en la guerra del Francès. També va ser ser un dels darrers punts de resistència dels republicans l'any 1939. La torre té planta quadrada, una alçada de 7 m i està lleugerament atalussada a la base i envoltada d'un profund fossar.