Més informació

Rodatges amb necessitats específiques

Filmar amb drons:

L’Agencia Española de Seguridad Aérea (AESA), és l’entitat encarregada de la regulació d’operacions amb drons. Aquesta ha establert una normativa temporal que permet l’ús de drons sobre zones no habitades. Per ara, no està permès l’ús en ciutats o sobre aglomeracions de persones a l’aire lliure, ja sigui en parcs de ciutats, platges, camps de futbol, etc. Així que, en el cas de les pel·lícules, només podrà utilitzar-se en recintes tancats (inclòs sostre).
Tampoc es poden volar drons dins els CTR o zones de control al voltant dels aeroports, designades per protegir els vols d’entrada i sortida. En aquest enllaç trobareu marcats en groc els CTRs a Catalunya, que afecten els aeroports d'El Prat, Sabadell, Girona, Reus i Alguaire.

AESA està treballant amb una nova normativa, però aquesta encara no té data d’aprovació.

Podeu consultar més informació al web d'AESA  o trucar al 91 396 80 00 i demanar per la unitat de drons, on un tècnic podrà resoldre consultes concretes de dilluns a divendres, de 10h a 13.30h.

Sobrevolar ciutats

D'acord amb la normativa d'Aviació Civil, sobrevolar el casc urbà de ciutats amb més de 50.000 habitants -com és el cas de Barcelona- només és possible amb aparells biturbina. Cal fer un comunicat al centre de control de l'aeroport de Barcelona perquè tinguin constància de la presència d'aquest aparell als seus radars. D'altra banda, és molt important tenir en compte que l'altura mínima autoritzada és de 1.000 peus (300 metres aproximadament).

Rodatges amb explosius

Les armes (detonadores o de fogueig) que s'utilitzin en espectacles públics, filmacions cinematogràfiques, enregistraments de vídeo o similars, han d'estar inutilitzades i no ser aptes per fer foc real. Si es fan servir en un estat normal de funcionament, aquestes armes només es poden utilitzar amb cartutx de fogueig i han d'estar degudament documentades segons la seva categoria. Per fer servir aquestes armes s'ha de demanar l'autorització corresponent a la Direcció General de Seguretat Ciutadana dels Mossos d'Esquadra. Aquest atorgarà el permís sempre que es reuneixin els requisits exigits, que solen complir els armers o especialistes en armes. D'altra banda, cal informar-ne el propietari de l'espai on ha de tenir lloc l'enregistrament i demanar-li el permís corresponent. A més, també se n'ha d'informar les autoritats competents del territori on tindrà lloc l'enregistrament (la Guàrdia Urbana, la Policia Local, la Policia Nacional i, si escau, el Cos de Bombers). La Direcció General de la Policia i la Direcció General de la Guàrdia Civil poden cedir temporalment les armes adequades a les necessitats escèniques, cinematogràfiques o videogràfiques, si no n'hi ha en les col·leccions d'industrials o no en tenen col·leccionistes de la localitat on tingui lloc la filmació.

Rodatges amb animals

D'acord amb les lleis relatives a la protecció dels animals (Llei 3/1988 i Llei 22/2003) es prohibeix l'ús d'animals en espectacles, lluites i altres activitats si els poden ocasionar sofriment o si poden ser objecte de burles o tractaments antinaturals, o bé si les escenes en qüestió poden ferir la sensibilitat de les persones que les contemplen.

Assegurances i transport material

Assegurances

És recomanable treballar amb empreses d'assegurances habituades a tractar amb la indústria audiovisual. Barcelona Film Commission disposa d'un ampli directori d'empreses asseguradores especialitzades en el sector de la producció audiovisual. Tota producció ha de tenir una assegurança que cobreixi els riscos propis. Normalment, per poder obtenir determinats permisos de rodatge és necessari que la productora demostri que ha tramitat correctament l'assegurança.

Responsabilitat civil

L'assegurança de responsabilitat civil cobreix els possibles danys que el personal que treballa en una producció pot causar a terceres persones. L'assegurança es pot tramitar tant en una empresa local com en una empresa estrangera. Aquesta haurà de ser vigent des que comenci la producció fins que acabi el procés de postproducció, i és obligatòria en tots els rodatges.

Material enregistrat o negatiu i altres

Hi ha molts altres tipus d'assegurança. Es poden assegurar els possibles danys o la pèrdua del material enregistrat durant el rodatge, el transport o la postproducció. També, es poden assegurar els decorats, els vestits i la resta d'accessoris. També es poden gestionar, per motius de prevenció, assegurances per si les condicions climatològiques són desfavorables, per als cotxes i altres transports rodats, i per possibles accidents que pugui patir l'equip humà. En el directori d'empreses de Barcelona Film Commission, s'hi pot consultar una àmplia llista d'empreses asseguradores especialitzades en la producció audiovisual.

Coproducció i finançament

Associar-se amb una productora local

Sovint les empreses estrangeres s’associen amb una productora local i li deleguen la producció sobre el terreny, generalment mitjançant un contracte privat. Així, la pro­ductora local es fa responsable del desenvo­lupament del rodatge i en fa el servei durant la preproducció i la producció del projecte al territori català.

S’acostumen a pactar els honoraris de l’oficina espanyola per a la prestació dels seus serveis o bé s’arriba a un acord de coproducció.

Empreses i professionals

Comptem amb una gran quantitat de professionals i empreses de gran qualitat que poden fer realitzat les vostres produccions. Des de la producció fins a l’exhibició podeu comptar amb els professionals i les empreses del sector audiovisual català per emprendre el vostre projecte. Consulteu el Directori d'empreses i el Directori de professionals d'aquest web.

Fiscalitat i contractació

Duanes

Transport rodatge entre països membres de la unió europea

Pel que fa als transports i les duanes entre paï­sos de la Unió Europea (UE), cal tenir present que no existeixen fronteres fiscals i que, per tant, tampoc no hi ha controls ni formalitats vinculades amb el transport de material. Tanmateix, és recomanable fer una declaració a la duana corresponent sobre el material transportat amb vista a possibles cobertures legals.

-Països membres de la ue:

Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamar­ca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, Repúbli­ca Txeca, Romania, Suècia i Xipre.

-Previsions d’ampliació:

Antiga República Iugoslava de Macedònia, Croàcia, Islàndia i Turquia.

Entre països no membres de la Unió Europea: el Quadern ATA

La Cambra de Comerç i Indústria (o el seu equi­valent a cada país) o les agències d’importació i exportació tramiten aquest document que serveix per traslladar mercaderies i equipa­ments per realitzar treballs professionals, com poden ser els audiovisuals, i que substitueixen els documents estatals d’exportació i importació. Entre els avantatges d’utilitzar el Quadern ATA s’inclouen l’agilització dels tràmits duaners, el baix cost i la possibilitat de viatjar a diversos països amb el mateix document.

És important tenir en compte que el moviment de mercaderies dintre del territori duaner de la UE no requereix Quadern ATA, excepte la Comunitat Autònoma Canària, Ceuta i Melilla.

Contractació

Treballar amb personal contractat en origen

Perquè els treballadors contractats en origen puguin desenvolupar la seva activitat laboral a Espanya, cal sol·licitar un permís de treball per a la Prestació Transnacional de Serveis a l’ambaixada d’Espanya o algun dels consolats espanyols en el país d’origen. No és neces­sària una llicència de negoci, a menys que es tingui intenció contractar residents espanyols. Si és el cas, cal que s’instal·lin a Espanya o bé contactin amb una empresa espanyola.

Per a la contractació de residents espanyols, regida per la legislació laboral espanyola i per dur a terme la logística a Espanya, es recomana contactar amb una empresa de serveis local.

Obrir una oficina

Obrir una oficina temporal

Per instal·lar-se provisionalment a l’Estat espanyol, qualsevol empresa productora de la Unió Europea (UE) s’ha d’inscriure al registre de la delegació d’Hisenda amb la documentació de la societat o persona física que la representi per obtenir un número d’identificació fiscal (NIF) amb el qual estarà obligat a complir les obligacions tributàries corresponents. Amb aquest document s’ha de donar d’alta al sistema de la Seguretat Social espanyol i també a l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) a l’ajuntament o a la delegació d’hisenda del municipi on hagi d’exercir la seva activitat.

Obrir una a Espanya

Se segueix el mateix procediment que per crear una nova empresa. El primer pas és donar-se d’alta com a societat al registre corresponent i a la delegació d’hisenda per obtenir el número d’identificació fiscal (NIF); després, s’ha de donar d’alta de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) correspo­nent a l’activitat que vulgui desenvolupar i, fi­nalment, han de demanar l’alta a la Seguretat Social. Aquesta empresa és independent des del punt de vista legal, fiscal i financer, i està subjecta a la normativa vigent i al compli­ment de les obligacions tributàries.

Seguretat Social

La Seguretat Social vetlla per les necessitats de tots els ciutadans de l’Estat espanyol en cas de malaltia, maternitat, invalidesa, accidents de treball o malalties professionals. Tots els espanyols residents a l’Estat tenen dret a rebre atenció de la Seguretat Social, com també el tenen els familiars o assimilats que estiguin a càrrec seu.

Autorització per al treball de menors de 16 anys

Les persones menors de 16 anys poden treballar, de forma excepcional, en espectacles públics, sempre que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ho autoritzi amb caràcter previ.
L'activitat no pot suposar un perill per a la salut física o psíquica del/de la menor, ni tampoc pot afectar a la seva formació.

Podeu consultar tota la informació referent al tràmit i sol·licitar el permís telemàticament a través d’aquest enllaç.

Òrgans competents del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball: +34 93 228 56 73
Serveis Territorials a Barcelona: +34 93 622 04 00
Serveis Territorials a Girona: +34 872 975 000
Serveis Territorials a Tarragona: +34 977 23 36 14
Serveis Territorials a Terres de l’Ebre: +34 977 44 81 01
Serveis Territorials a Lleida: +34 973 23 00 80
Serveis Territorials a Catalunya Central: +34 93 875 17 77

Cessió de drets

Drets de l'obra audiovisual

Drets d'autor

Qui és autor?

La propietat intel·lectual d'una obra literària, artística o científica correspon a l'autor pel sol fet de la seva creació. Autor, per tant, solament pot ser la persona física que crea una obra literària, artística o científica, i és a ell a qui correspon la propietat intel·lectual. La manera més senzilla d'acreditar la propietat d'una obra és la seva inscripció en el Registre de la Propietat Intel·lectual. Un cop registrada, l'autor té drets sobre l'obra.

Els autors d'una obra audiovisual

En les obres audiovisuals tenen la consideració d'autor:

  1. El director realitzador
  2. Els autors de la part literària: argument, guió, diàlegs, adaptació
  3. Els autors de les composicions musicals i lletristes

Quins són els drets?

Hi ha dos tipus de drets d'autor: els drets patrimonials i els drets morals.

Els drets patrimonials es poden cedir, i són els drets de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació. Aquests drets s'expressen en diferents modalitats o suports d'explotació.

Els drets morals no es poden cedir i són els que fan referència al reconeixement d'autoria i integritat de l'obra creada, i són drets irrenunciables i inalienables. El productor audiovisual és la persona natural o jurídica que té la iniciativa i assumeix la responsabilitat d'una obra audiovisual. Correspon al productor el dret exclusiu d'autoritzar la comunicació pública, la reproducció i la distribució de l'enregistrament.

Cessió dels drets d'autor

Amb el contracte de producció de l'obra audiovisual es considera que resten cedits en exclusiva al productor els drets de reproducció, distribució i comunicació pública, així com els de doblatge o subtitulat de l'obra. La llei exigeix que tot contracte de cessió de drets es faci per escrit deixant clars els drets cedits, les modalitats d'explotació, els suports, el territori i la durada de la cessió. Normalment, la cessió de drets es fa en exclusivitat i/o per un període determinat d'anys. Tanmateix, es pot negociar també la no-exclusivitat.

Gestió dels drets d'autor

Cada cop que una obra audiovisual s'exhibeix en una sala o s'emet per televisió es generen drets d'autor. Abans de reclamar aquests drets s'ha de ser soci d'una societat d'autors i registrar l'obra audiovisual, indicant el percentatge que correspon a cadascun dels autors per la realització de l'obra. L'únic requisit és que l'obra s'ha d'estrenar o emetre en un mitjà que generi drets: una sala de cinema, un canal de televisió, etc. Amb el registre de l'obra, l'autor pot rebre els drets patrimonials que fixa la Llei de la propietat intel·lectual. Les entitats de gestió col·lectiva dels drets de les obres audiovisuals autoritzades pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport són la SGAE i la DAMA.

  • Societat General d'Autors i Editors (SGAE)
    Pg. de Colom, 6. 08002 Barcelona
    Tel. (+34) 93 268 90 00
    Fax (+34) 93 268 90 01
    http://www.sgae.es
     
  • Associació de Drets d'Autor de Mitjans Audiovisuals (DAMA)
    C/ Alcalá, 20, 2, Of. 215-217.
    28014 Madrid
    Tel. +34 91 531 49 94
    Fax +34 91 531 32 96
    dama@damautor.es
    http://www.damautor.es

Participació dels drets d'autor

Les dues entitats de gestió (SGAE i DAMA) han previst uns percentatges estàndards per al repartiment dels drets d'autor d'una obra. Tanmateix, totes dues donen prioritat a un pacte previ entre els diferents autors abans d'aplicar aquest percentatges. Els percentatges són els següents: - Un 25% correspon a la direcció - Un 50% correspon a la part literària (25% per a l'argument i 25% per al guió) - Un 25% correspon a la part musical

Clàusula de reserva de drets

Les entitats de gestió recomanen als autors d'obres audiovisuals que incloguin en els contractes de producció una clàusula de reserva de drets. El fet de no reservar els drets de comunicació fa que quedi oberta la possibilitat de deixar de percebre el 100 % dels ingressos i de quedar-se només amb la cinquena part (un 20 %) del total.

Drets dels intèrprets

Els drets dels intèrprets entesos en el sentit ampli, és a dir, els actors, les actrius i els intèrprets musicals que participen en l'execució d'una partitura estan regulats i tutelats per la legislació de la propietat intel·lectual.

A més, la llei els reconeix uns drets de caràcter patrimonial que es manifesten de la manera següent: - Autorització exclusiva de la reproducció directa o indirecta de les actuacions. - Autorització exclusiva de la comunicació pública de les actuacions. - Autorització exclusiva de la distribució de les còpies de les actuacions.

Així mateix, es reconeix a l'artista el dret de percebre una remuneració equitativa per la comunicació pública, el lloguer, el préstec i la còpia privada de l'obra audiovisual. Aquests drets i la remuneració corresponent són administrats per una entitat de gestió. En el cas dels actors i les actrius, l'entitat és Actors i Intèrprets. Societat de Gestió d'Espanya (AISGE) i, en el cas dels intèrprets, els artistes i els executants musicals, és Artistes, Intèrprets o Executants (AIE).

La durada d'aquests drets és de 50 anys des que es fa la interpretació o des que se'n divulga l'enregistrament. L'artista té altres drets semblants als drets morals de l'autor. Té dret a oposar-se que la seva actuació sigui mutilada, deformada o que pateixi qualsevol altre atemptat que pugui perjudicar el seu prestigi o la seva reputació. A més, també té dret a autoritzar en exclusiva el doblatge de la seva actuació en la seva llengua, i aquesta autorització s'ha d'atorgar de manera expressa. L'artista pot fer ús d'aquests drets morals durant tota la vida i, després de la seva mort, els seus hereus poden gaudir-ne durant 20 anys. La contractació dels actors i les actrius tant principals com secundaris i de repartiment s'ha de fer a partir d'un contracte laboral, a causa dels trets d'alienabilitat i de dependència que defineixen la relació establerta entre l'actor i la productora.

  • Actors i Intèrprets Societat de Gestió d'Espanya (AISGE)
    Consell de Cent, 433, pral. 1a.
    08009 Barcelona
    Tel. + (34) 93 412 76 22
    http://www.aisge.es/index.php
     
  • Artistes Intèrprets o Executants (AIE)
    Pl. d'Ibèria, 4. 08014 Barcelona
    Tel. (+34) 93 292 05 55
    http://www.aie.es

Drets del productor

S'entén per productor d'un enregistrament audiovisual la persona natural o jurídica que tingui la iniciativa i assumeixi la responsabilitat d'aquesta gravació. D'acord amb la legislació de la propietat intel·lectual, el productor audiovisual té els drets següents: - Correspon al productor de la primera fixació el dret exclusiu d'autoritzar la reproducció de l'original i de les seves còpies. - El productor té el dret d'autoritzar la comunicació pública de l'obra. - El productor també té el dret exclusiu d'autoritzar la distribució de l'original i de les còpies. Aquest dret es podrà transferir, cedir o ser objecte de concessió de llicències contractuals.

  • Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals (EGEDA)
    C/ Consell de Cent, 419, 2-1.
    08009 Barcelona
    Tel. (+34) 93 231 04 14
    http://www.egeda.es

Registre de la Propietat Intel·lectual

El Registre de la Propietat Intel·lectual és un organisme previst a la Llei de la propietat intel·lectual l'objectiu del qual és inscriure obres susceptibles de protecció en el registre competent. Es tracta d'un sistema per acreditar l'autoria d'una obra inscrita i per decidir a qui corresponen els drets d'explotació econòmica d'una obra. Hi ha un registre únic per a tot l'Estat espanyol, però té una estructura descentralitzada en forma de registres territorials. En el cas de Catalunya, el registre depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El registre d'una obra al Registre de la Propietat Intel·lectual és voluntari. Ara bé, la inscripció n'acredita l'autoria, i els drets d'explotació que se'n deriven duren tota la vida de l'autor i setanta anys més a partir de la seva mort o declaració de defunció. El símbol de copyright indica qui és el titular exclusiu del dret d'explotació d'una obra. Després del titular, cal apuntar-hi el lloc i la data de divulgació de l'obra. No cal fer cap gestió administrativa per fer servir aquest símbol. D'altra banda, totes les obres audiovisuals catalanes s'han de registrar a l'oficina del Dipòsit Legal de Catalunya. La seva funció principal és recollir i preservar el conjunt de la producció editada a Catalunya en qualsevol suport i facilitar-hi l'accés.

  • Registre de la Propietat Intel·lectual
    Oficina del Dipòsit Legal de Catalunya
    C/ Muntaner, 221. 08036 Barcelona
    Tel. (+34) 93 363 28 75
    http://cultura.gencat.net/rpi 

Dades pel teu pressupost

Podeu consultar les últimes versions dels Convenis Col·lectius de la Indústria de Producció Audiovisual i les Taules salarials a l'apartat Descàrregues d'aquest web.