La magnífica Catedral gòtica de Barcelona es començà a construir l’1 de maig de 1298, damunt de l’anterior temple romànic. Les obres van conèixer tres etapes durant 150 anys. Com molts edificis religiosos es va haver de fer lentament. A finals del segle XIX es dugué a terme la façana principal i el cimbori, de 90 metres, va ser aixecat el 1913. El 1969 s’emprengueren la neteja de les voltes ennegrinades, l’adaptació de l’altar, la il·luminació, la renovació de l’arxiu... L’actuació va tenir en compte les directrius del Concili Vaticà II. Des del 2004 i fins el maig de 2012 ha estat totalment necessària la restauració de la façana i del cimbori. Una restauració, encara no acabada, que inclou els terrats i el campanar.

La Catedral rep, anualment, la visita de tres milions de persones. És molt bonica. Hom hi pot admirar la formosor de l’art gòtic, els esplèndids retaules gòtics i barrocs, la meravella del cor, el baptisteri i el sepulcre de santa Eulàlia.

La nostra Seu, ubicada en el barri gòtic, té com és natural, una oferta religiosa primordial. Hi ha misses diàries, concorregudes confessions, baptismes d’infants i d’adults. Té servei d’acolliment i de guardes. Tant per l’ordre com per vetllar l’atenció a les persones que la puguin necessitar. Val a dir que, especialment el diumenge, hi ha la celebració de la missa conventual, en la qual intervé el famós Cor de Cambra Francesc Valls.

La Seu de Barcelona és molt bella i molt cuidada. Els Senyors Canonges -els sacerdots que en tenen cura- procuren que el culte sigui curós i que tant els fidels com els visitants, s’hi puguin trobar com a casa. De fet, la Catedral és la casa del Senyor i també la casa dels humans.