Parc Güell

Actualitzat: 28/12/2016

C/ Olot, 7
08024 Barcelona
Barcelona

Mapa
Geolocation

Contacte

Per produccions culturals:
Barcelona Film Commission
93 454 80 66
filmcommission2@bcn.cat

(Podeu tramitar els permisos a través dels formularis d'aquest web)

Per produccions comercials:
Medi Ambient - Parcs i Jardins
93 256 20 34 - 93 256 20 35
permisos_masu@bcn.cat

ATENCIÓ! No es podrà rodar en aquest parc els caps de setmana ni festius. L'horari permès per rodatges és entre les 7h i les 10h del matí.

Els accessos i els pavellons de la porteria:
L'entrada principal del Park Güell es troba al sud, al carrer d'Olot, des d'on es pot apreciar l'escenografia espectacular de l'escala amb la Sala Hipòstila. La tanca de la finca és de pedra rústica i està rematada amb ceràmica i amb medallons que porten el nom de Park Güell. Les portes de ferro, amb un disseny en forma de margalló, no formen part del projecte original, sinó que provenen de la Casa Vicens. A banda i banda, es troben els dos pavellons que formaven la porteria. El de l'esquerra feia les funcions d'una consergeria, amb una sala d'espera i una cabina de telèfon, i el de la dreta era la residència del porter, d'aquí el seu nom de Casa del Guarda, que avui és part del MUHBA (Museu d'Història de Barcelona). Tots dos presenten unes cobertes de gran bellesa, construïdes amb la tradicional volta catalana de maó de pla, recoberta de trencadís ceràmic.
L'escalinata del drac:
A partir de l'esplanada d'accés al recinte s'eleva la doble escalinata flanquejada per dos murs amb merlets que formen unes terrasses sota les quals s'obren dues grutes. La situada a la dreta servia com a aixopluc o espai d'espera i està suportada per una magnifica columna central en forma cònica. L'escala està organitzada en tres trams, pels quals discorre l'aigua d'una font que s'alimentava de la cisterna ubicada sota la Sala Hipòstila. En el primer replà hi ha unes formes capricioses, a manera de grotescos, a mitja escala hi ha l'escut de Catalunya i més amunt hi ha el drac —o salamandra— amb recobriment de trencadís, que s'ha convertit en la imatge més popular del parc. En el darrer tram de l'escalinata, arrecerat sota la Sala Hipòstila, hi ha un banc en forma d'odèon.
La Sala Hipòstila:
La gran escalinata d'accés condueix a la Sala Hipòstila, que estava destinada a fer de mercat de la urbanització. Està formada per 84 columnes estriades que s'inspiren en l'ordre dòric. Les més exteriors s'inclinen, en un moviment ondulant i obertament contrari a les regles de la composició clàssica, tot reforçant la percepció del seu paper estructural. La columnata es troba coronada per un entaulament sobre el qual s'emplaça el banc ondulat. Una canonada disposada al seu interior recull l'aigua de la pluja que es filtra des de la plaça per recollir-la en una gran cisterna subterrània, la qual té com a sobreeixidor la boca del drac de l'escala. A l'interior de la sala, l'absència de columnes en alguns trams crea uns espais que simulen tres naus, com en un gran temple. El sostre està format per petites cúpules construïdes segons la tècnica tradicional de voltes de maó de pla i ornamentades amb originals plafons de trencadís ceràmic per Josep M. Jujol, col·laborador de Gaudí.
El Teatre Grec o Plaça de la Natura:
Al bell mig de la Zona Monumental del Park Güell hi ha la gran esplanada que la documentació del projecte denominava com a Teatre Grec i que, més recentment, ha estat rebatejada com a Plaça de la Natura. La seva denominació original responia al fet que va ser planificada per a la celebració de grans espectacles a l'aire lliure, que podien ser vistos des de les terrasses que l'envolten. Malgrat que Gaudí va respectar sempre l'orografia del terreny, aquesta gran plaça és artificial. Una part està excavada a la roca, mentre l'altra se sosté sobre la Sala Hipòstila. La delimiten pel costat de l'escalinata d'accés el banc ondulat recobert de trencadís projectat per Josep M. Jujol, que fa de barana, i pel costat de la muntanya un mur de contenció acabat amb grans capitells que simulen palmeres.
El Pòrtic de la Bugadera:
Al cantó est de la plaça del Teatre Grec hi ha una original porta de ferro que condueix cap a on hi havia els jardins de la Casa Larrard, l'antiga masia senyorívola que Güell va adoptar com a casa pròpia i que, des del 1931, és una escola. El recorregut, que circula a un nivell superior al de la casa, discorre per una pineda amb el pòrtic adossat a un gran mur de contenció fet de pedra sense treballar. El pòrtic adopta la forma d'una gran onada sobre unes columnes inclinades, amb una columna doble que actua com a contrafort. És un dels millors exemples de l'arquitectura orgànica que defensava Gaudí. El mateix sentit, alhora estructural i estètic, s'aprecia a la rampa en espiral que, al final del recorregut, permet baixar cap a la casa.
Els Jardins d'Àustria:
El que ara coneixem com a Jardins d'Àustria era una de les zones destinades a parcel·les de la urbanització. Quan el Park Güell es va convertir en parc públic, la zona es va destinar a viver municipal. Aquesta part del recinte té una fesomia ben diferent de la resta del parc i el seu nom de Jardins d'Àustria prové de la donació d'arbres procedents d'aquest país, que va tenir lloc l'any 1977. El jardí té bones vistes, i des del seu centre es poden apreciar les dues cases que van ser edificades en època d'Eusebi Güell, la de l'advocat Martí Trias i Domènech, que va projectar l'arquitecte Juli Batllevell, i la casa mostra de la urbanització, obra de Francesc Berenguer, que finalment va adquirir Gaudí per viure-hi i que ara és la Casa-Museu Gaudí.
Els carrers, camins i viaductes:
Fora de l'àrea monumental de la part central del recinte, anant cap a l'est vers la sortida de la carretera del Carmel, es creua el Pont de Baix, que és el primer dels viaductes de la xarxa de camins que salven la topografia i connecten les diverses parts del parc. Gaudí va projectar tres viaductes de cinc metres d'amplada que, serpentejant muntanya amunt, conduïen els carruatges des de l'entrada principal, al carrer d'Olot, fins la part alta de la urbanització, el turó de les Tres Creus. Se'ls coneix com el Pont de Baix, el Pont del Mig i el Pont de Dalt i aquesta denominació ja apareixia a les primeres cartes postals del parc. Estan suspesos sobre una estructura de columnes inclinades i voltes fetes amb pedres sense desbastar procedents del mateix terreny. A la seva part superior, les baranes estan coronades per testos amb vegetació.
L'altra artèria important de la urbanització és el carrer transversal, amb una amplada de 10 metres, que comunica la carretera del Carmel amb la sortida per Sant Josep de la Muntanya, tot vorejant per dalt la gran plaça. Gaudí va projectar a més uns camins de tres metres d'amplada per a vianants i unes dreceres amb escales i pendents que permetien un accés directe a les diferents parcel·les.

Autoria: MUHBA. Museu d'Història de Barcelona; Textos de Joan Roca i Albert (director del MUHBA), Mireia Freixa (catedràtica de la Universitat de Barcelona) i Mar Leniz (arquitecta).