La Secundina comença a explicar als tècnics de la televisió local la seva vida com a portera: què li va portar a ser-ne, els seus orígens, els seus records. Mentre va descabdellant el seu relat, es va veient interrompuda per diferents veïns, la qual cosa la porta a donar la seva opinió sobre aquestes persones (no per criticar-los, segons ella, és clar!) i a explicar alguna anècdota que hagin protagonitzat. Els veïns són molt variats, des de la senyora que ha viscut a l’immoble i no se’n vol moure, fins a la parelleta jove que el seu somni és poder tenir un pis de propietat, passant per l’home que va perdre la seva propietat per ser massa bona persona i el veí que es veu enxampat per la seva dona quan es troba a la “Cabana Verda”, en referència a “Casita Blanca”, el mueblé barceloní, ara ja desaparegut.