Quan era nena, per a ajudar-la a superar la mort del seu pare, a Blanca la seva mare li va explicar la història sobre un poderós emperador que va convocar als savis i els va demanar una frase que servís per a totes les situacions possibles. Després de mesos de deliberacions, ells li van dir: «També això passarà.» I la mare va afegir: «El dolor i la pena passaran, com passen l'eufòria i la felicitat.» Ara és la mare de Blanca qui ha mort. Aquesta novel·la parla del dolor de la pèrdua, de l'esquinçament de l'absència. Però queda el record del viscut i el molt après, i cobra força la reafirmació de la vida a través del sexe, les amigues, els fills i els homes que han estat i són importants per a Blanca.