El passat 21 d’octubre vam assistir a aquesta jornada professional de diàleg entre agents de la indústria audiovisual i de l'àmbit de la cooperació per reflexionar sobre els relats i representacions del Sud Global presents a l'audiovisual actual des d'una perspectiva feminista i interseccional.
La jornada Narratives del Sud Global: noves representacions i mirades organitzada per Acció Cinema es va celebrar a La Bonne. L’acte va començar amb la benvinguda per part de Gerard Graells, director de l’Agència catalana de la cooperació; Joaquim Roqué, president de la Catalunya Film Festivals i Montse Santolino, responsable de comunicació de La Fede. 

Posteriorment, la investigadora en comunicació i gènere i directora del festival Reteena Maria Castellví va presentar a les ponents de la taula rodona que s’havia encarregat de coordinar. (Per cert, la vam entrevistar fa un temps amb motiu del festival i ho podeu llegir aquí). 

A la taula van participar quatre professionals vinculades a la producció audiovisual i de l'àmbit de la cooperació internacional: Salima Jirari, consultora especialitzada en diversitat, igualtat i inclusió, va moderar el debat amb Joana Bregolat, tècnica de l’àrea d’Educació per a la Transformació de CooperAcció i les actrius i cineastes afrodescendents Adriana Fuertes i Beatriz Mbula. Les participants van compartir les seves experiències en la indústria audiovisual. (També podeu llegir la nostra entrevista a la SalimaJirari per la seva feina aquí)

Durant el debat es va parlar de què parlem quan parlem del Sud Global. Destacant la mirada patriarcal i colonial i el racisme que ha esquitxat els personatges femenins a l’audiovisual i la importància de què les narratives han de ser descolonitzades.

Es va posar en relleu la falta de recursos, però a la vegada la gran necessitat d’explicar les seves pròpies històries en primera persona. També es va apuntar una constant lluita entre la predisposició a portar un projecte endavant i el sistema que no està preparat per explicar aquestes històries. Es va recalcar que s’han de donar els espais per poder fer-ho. Hem d’escoltar, aprendre i veure com ens podem comunicar. I es va posar de manifest que no són noves narratives, sinó que sempre han existit, però mai s’han explicat. 

Més tard, es va recalcar que els pressupostos, molts cops condicionen els projectes. Es va reivindicar el paper de festivals com l’Indiefest, o iniciatives com Acció Cinema i que falten espais per mostrar audiovisuals amb menys pressupost. També es va remarcar la importància de les ONG com un espai per germinar la llavor i el seu paper facilitador i de pont cap al diàleg. 

La taula va recalcar la importància de generar estratègies i sumar forces, així com que és crucial trobar una comunitat, intentar evitar el biaix a l’hora de seleccionar films per festivals o que hi ha una base essencial en una educació sense mirada colonial que encara falta. 

La segona part va consistir en un espai participatiu a on les persones assistents dividides per equips van debatre les idees de la taula, intentant arribar a punts de trobada i buscar propostes des de la seva experiència per poder canviar la situació amb una mirada feminista i interseccional i aplicar-ho a nivell pràctic en els seus propis projectes.